Vaig fer un cap de setmana sencer de mini-marathón, dels que a mi m'agradaven.
Començava el divendres a la nit amb el Live Karaoke al Sarau 08911, després l'endemà dissabte pujàvem a Olot per actuar amb els Mabsutins a una Jornada Indignada a Cal Ganiveter, i diumenge al matí el primer Sandaru de la ratxa de Peparats per l'Espectacle? Arrelem els Nassos!

O sigui: cada vegada més d'hora, tres bolos amb tres dies, els 3 dies del cap de setmana: divendres, dissabte i diumenge, i cada cop més d'hora, primer a la nit, després a la tarda i finalment al matí...

Molt bé...

El Karaoke no va ser taqnt de subidón com el primer, però clar, també va passar que era en divendres, i segurament per això hi havia menys gent... de fet aquesta devia ser una de les raons perquè el Fono petit ens volgués programar els divendres, perquè era un dia més fluix i així hi havia com un incentiu o algo...

Passa que no va ser tant de subidón, però sobretot de sensació nostra a dins, un clàssic: des de fora, la gent que havia vingut i que ho havien vist, ens van dir que havia estat de puta mare, però allò que nosaltres ja sabíem que en realitat no ens havíem sentit tan còmodes, clar, no nes sentíem bé (de so, a dalt de l'escenari), i ... no sé, de fet era el dia que Saturn havia entrat a Escorpí, i clar, potser això ja feia que aquell dia tot fos una mica raru, més... no sé, especial?

Total, que entre una cosa i l'altra vem acabar començant passada la una de la matinada, dues hores de bolo: més de les tres, desmonta, carrega, tal, una copa, ei què tal... a les 05h20' a casa, i l'endemà que havíem quedat a les 12h por sortir cap a Olot...

Clar, jo feia dies que em llevava sense despartador, quan volia, tampoc massa tard, però sobre les 09h... i clar, normalment estava acostumat a dormir 8 ò 9 hores, o sigui que dormir-ne menys de 6, havent pres a més un gin-tònic, jo que en aquells dies a penes bevia res d'alcohol... pues deuni!

Vem pujar amb la furgo de l'Uri després de carregar tot el material, passar per la Mobba a buscar les guitarres del Maus, que estrenava el número de les guitarres, i vem arribar a Olot bastant tullidets, amb unes pintes de yonki que fèiem no devien passar massa desaparcebudes...

Però clar,és que estàvem guardant energia!

Potser si no haguéssim tingut bolo no hauríem semblat tan derrotats, perquè hauríem pogut utilitzar una porció superior de l'energia que ens quedava per saludar i relacionar-nos millor, però clar, tenint bolo a la tarda, després de dinar, ens convenia guardar tot lo possible pel moment de la veritat.

haha, ha llegado el momento de la verdad, chicos!!

En fin, ens vem fotre un bon plat de paella i el bolo va estar bestial, el número de les guitarres del Maus increïble, tot i que ell evidentment deia que havia sigut massa xandri, que encara li faltava molt de curru i tal, però bueno, lo que dèiem...

I nada, pel Sandaru de puta mare, la Eva molt guapa, com sempre, i ja ens esperaven amb la Olívia i la Marta, que estarien allà la majoria de diumenges. Sí, vem arribar una mica justots de temps perquè ens havíem trobat una cursa urbana i ple de carrers tallats, o sigui que venga, preprats per arrelar els nassos, que comença l'espectacle, i que sèpiguen que formarem un exercit de pallassos i pallasses que s'hi cagaran...!!

Va ser un bolo prou digne, menys de vint minutets d'animació mentre la quitxalla anava arribant, i cap a casa a dinar d'horeta, que a la tarda jugava el Barça amb el Madrid.
Van empatar a 2 i seguien a 8 pùnts.

Aquesta religió moderna del futbol em tenia impressionadíssim...