sí, clar, ja havia arribat l'octubre, i denidó el planeta com anava explotant per moments...

després del #25S a Madrid havien seguit les concentracions a Neptuno, i quina coincidència que justament fos a una plaça amb el nom d'aquest déu i planeta, que també era molt important en el canvi d'era, perquè si bé era clar que els protagnistes del canvi eren Urà i Plutó, amb la seva famosa quadratura, també era cert que la influència del tercer planeta generacional, Neptú, amb la seva entrada a Peixos, ens estava afectant a tots d'allò més, i vinga espiritualitzar-nos i dixar-nos dur per la intuició...

mentrestant a Catalunya seguia la cortina de fum de les ereccions que havien desplegat per despistar de tot lo de les retallades i cabronades en general, i clar, ja hi començaven anar molt tot aquests demòcrates i catalans de tots tipus...

jo sabia que no podria votar, perquè el mateix sistema que organitzava lo de les eleccions era el que després li donava potestat a la policia per actuar amb violència i (lo més fort de tot) legitimitat.

i una puta merda!

per exemple, a Neptuno havien tornat a carregar indiscriminadament, fins i tot havien atacat al senyor aquell del bar que el primer dia havia impedit que els polis entressin al seu establiment, i clar, com que s'havia fet "conegut", a la que van veure que uns xavals hi anaven... pam, pim, pam! i vinga hòsties! 

i aquestes hòsties eren hòsties del sistema, de lo que s'anomenava en aquells temps "democràcia", tot i que realment no en tenia ja res, de democràcia, i cada cop hi hvai més gent que ho sabia i n'era plenament conscient... quina estafa, quina dictadura dels mercats més descarada!

van sortir els pressupostos i  lo que més havien retallat havia sigut Sanitat. 

increïble...

també va sortir el Follonero, el Jordi Évole, en un d'aquests programes, entrevistant a militars, caps de la policia i fins i tot al fillde puta del Felip Puig. Lo que molta gnet no sabia és que la noia que el Puig havia explicat en el reportatge que un dia se li havia acostat en un retaurant i l'havia increpat, la noia aquesta jo sabia qui era, i la coneixíem prou bé, però sembla ser que ella no volia que se sabés qui era... Vale. Lo raru és que fos un cas únic, o prou excepcional perquè el cabrón se'n recordés, jo m'havia penst que allà on anés s'ho trobaria, però clar, mai no se sap...

un altre dia vaig veure un altre documental, aquest era de l'Oliver Stone i era ell anant a entrevistar a l'Hugo Chávez, a l'Evo Morales, els Krichner, el Lula, el Correa d'Ecuador... em va agradar molt, sobretot perquè de cop tenies la oportunitat de veure aquests paios xerrant allà casa seva, tranquilament, i exolicant la seva manera de veure-ho i tal... 

hòstia, que fort quan de cop l'Oliver Stone, quan estan a Cuba, diu no sé què de que el Fidel li recorda a la història d'El Viejo y el Mar, perquè jo just me l'estava llegint, i quina coincidència, perquè a més va explicar com s'acabava el llibre, i clar, jo vaig pensar: " quina putada tu... o sigui, que guai que en parli just quan me l'estic llegint, perquè això vol dir que estic en el moment i el lloc que toca, com quan en una peli van dir que era 26/setembre i just aquell era el dia en que estàvem a la realitat; però al mateix temps vaia putada, tu, després de més de 35 anys sense saber com s'acabava el llibre, ja m'hagués pogut esperar un parell o tres de dies més, no...?" 

aquest destí, de cop, quines bromes tu...