Escoltava el Harpo Marx tocant l'harpa i m'encenia un cigarret.
Se m'apagava i tornava a trobar el foc aquest.
Havíem quedat a les 18h per la saig de karaoke i vaig aprofitar per posar-me'n una dels Hermanos Marx.
Quina revelació el dia abans!
Havia sigut setmana de revelacions, el dilluns havíem baixat a Badalona amb la Gemma, que feia temps que ho volíem fer-ho, i per sort de cop ens vem improvisar aquell dia mateix... Vem anar a pillar el 6è llibre de l'Ayla per la Gemma, perquè la primera còpia, la meva, la tenia la Lia al Nepal. En sortir de la llibreria vem fer una Coca-Cola al bar aquell del carrencueta i vem anar a dinar al parc de Can Solei. De puta mare perquè era just l'hora de la Lluna Nova a Balança, que era exacte a les 14h02, i nosaltres just estàvem per allà a aquelles hores del migdia, i que guai passar pel lloc on jo vaig néixer just a l'hora d'una lluna nova, i atenció! perquè aquí em va venir la revelació, que encara no hi havia pensat mai: Que jo vaig néixer a la Clínica del Carme! o sigui: del Karma!!
Quue fort!
Clar, quin millor lloc per anar a néixer, devia pensar jo a la sala d'ànimes quan estava allà esperant trobar un cos on encarnar-me... Clar, jo ja sabia des de sempre que havia demanat lo d'aparèixer en el cos d'algú que visqués en algun poblet prou tranquil però a prop d'alguna gran ciutat d'aquesta època; justament recordo haver parlat personalment amb els de la Gència i haver insistit en el fet que m'interessava estar ja bastant conscient en tota la fase del canvi de fases i tal, i el Mediterrani certament m'atreia considerablement... Un poble amb bones vibracions, ben emplaçat en el que respectava el tema de les relacions, que fos un lloc habitat ja per grans gurús i que hi haguessin altres mestres de poderosa energia que haguessin triat aquella zona anteriorment...
Sí, clar, això ja ho sabia des de feia temps, jo, però fins aquell dilluns de lluna nova no vaig captar un altre detall importantíssm dels molts que se m'havien estat escapant durant segles: la Clínica del Karma! o sigui, del Carme, però s'entén, està claríssim...
Quin millor lloc podia haver triat per aparèixer!
Sí, m'agradava estar en aquell cos humà...
M'encantava, i tant...
Ah, també recordo haver tingut aquella setmana un altre avís de falsa revelació, que per sort em va tranquilitzar quan va quedar en fake...
Era l'endemà del dia de la Clínica del Karma, vaig anar a fer quatre míssions pel poble i de tornada vaig passar per casa la Irene i el Ben a pillar una estanteria. La vaig instal·lar al costat de l'altra, que ja estava petada de llibres que no hi cabien, i vaig estar canviant-ne alguns de lloc. El mateix dia a la tarda en vaig fullejar algun, i me'n recordo de veure a la biografia del Groucho Marx que deia que s'havia mort al 1977. Uau! vaig pensar jo...
I clar, després de la revelació del karma del dia abans vaig dir: "Hòstia tu, que encara seré la reencarnació del Groucho Marx... Quina por!"
Però en el llibre no trobava la data exacta, i després no me'n vaig enrecordar de mirar-ho per internet fins al cap d'unes quantes hores, i va ser després de sopar quan per sort vaig trobar que s'havia mort després de néixer jo, just quatre mesos exactes després, de fet, el 19 d'agost del '77, o sgigui que vem arribar a coincidir en el temps, que bé...
Ufff...
Quina sort!
Tot i així em va venir de gust veure'n una del Hermanos Marx i l'endemà vaig pillar un dels famosos compacts de la maleta de CD's on n'hi havien gravades 6 ò 7 i vaig fotre la primera que va sortir, allà amb el Toni Campmajor, que aquells dies estava apareixent bastant per casa als migdies, d'exiliat, demanant asil diplomàtic, que evidentment nosaltries concedíem encantats...
La Lia seguia pel Nepal i en l'últim mail havia explicat que se separava uns dies dels altres, que anàvan a anar molt per amunt, i ella faria un altre trosset més tranqui...
El Harpo havia acabat el solo d'harpa i ara jugava per terra amagant-se amb el Chico mentre el Groucho es discutia amb la senyora en una impressionant escena de portes descomunal...
Se m'apagava i tornava a trobar el foc aquest.
Havíem quedat a les 18h per la saig de karaoke i vaig aprofitar per posar-me'n una dels Hermanos Marx.
Quina revelació el dia abans!
Havia sigut setmana de revelacions, el dilluns havíem baixat a Badalona amb la Gemma, que feia temps que ho volíem fer-ho, i per sort de cop ens vem improvisar aquell dia mateix... Vem anar a pillar el 6è llibre de l'Ayla per la Gemma, perquè la primera còpia, la meva, la tenia la Lia al Nepal. En sortir de la llibreria vem fer una Coca-Cola al bar aquell del carrencueta i vem anar a dinar al parc de Can Solei. De puta mare perquè era just l'hora de la Lluna Nova a Balança, que era exacte a les 14h02, i nosaltres just estàvem per allà a aquelles hores del migdia, i que guai passar pel lloc on jo vaig néixer just a l'hora d'una lluna nova, i atenció! perquè aquí em va venir la revelació, que encara no hi havia pensat mai: Que jo vaig néixer a la Clínica del Carme! o sigui: del Karma!!
Quue fort!
Clar, quin millor lloc per anar a néixer, devia pensar jo a la sala d'ànimes quan estava allà esperant trobar un cos on encarnar-me... Clar, jo ja sabia des de sempre que havia demanat lo d'aparèixer en el cos d'algú que visqués en algun poblet prou tranquil però a prop d'alguna gran ciutat d'aquesta època; justament recordo haver parlat personalment amb els de la Gència i haver insistit en el fet que m'interessava estar ja bastant conscient en tota la fase del canvi de fases i tal, i el Mediterrani certament m'atreia considerablement... Un poble amb bones vibracions, ben emplaçat en el que respectava el tema de les relacions, que fos un lloc habitat ja per grans gurús i que hi haguessin altres mestres de poderosa energia que haguessin triat aquella zona anteriorment...
Sí, clar, això ja ho sabia des de feia temps, jo, però fins aquell dilluns de lluna nova no vaig captar un altre detall importantíssm dels molts que se m'havien estat escapant durant segles: la Clínica del Karma! o sigui, del Carme, però s'entén, està claríssim...
Quin millor lloc podia haver triat per aparèixer!
Sí, m'agradava estar en aquell cos humà...
M'encantava, i tant...
Ah, també recordo haver tingut aquella setmana un altre avís de falsa revelació, que per sort em va tranquilitzar quan va quedar en fake...
Era l'endemà del dia de la Clínica del Karma, vaig anar a fer quatre míssions pel poble i de tornada vaig passar per casa la Irene i el Ben a pillar una estanteria. La vaig instal·lar al costat de l'altra, que ja estava petada de llibres que no hi cabien, i vaig estar canviant-ne alguns de lloc. El mateix dia a la tarda en vaig fullejar algun, i me'n recordo de veure a la biografia del Groucho Marx que deia que s'havia mort al 1977. Uau! vaig pensar jo...
I clar, després de la revelació del karma del dia abans vaig dir: "Hòstia tu, que encara seré la reencarnació del Groucho Marx... Quina por!"
Però en el llibre no trobava la data exacta, i després no me'n vaig enrecordar de mirar-ho per internet fins al cap d'unes quantes hores, i va ser després de sopar quan per sort vaig trobar que s'havia mort després de néixer jo, just quatre mesos exactes després, de fet, el 19 d'agost del '77, o sgigui que vem arribar a coincidir en el temps, que bé...
Ufff...
Quina sort!
Tot i així em va venir de gust veure'n una del Hermanos Marx i l'endemà vaig pillar un dels famosos compacts de la maleta de CD's on n'hi havien gravades 6 ò 7 i vaig fotre la primera que va sortir, allà amb el Toni Campmajor, que aquells dies estava apareixent bastant per casa als migdies, d'exiliat, demanant asil diplomàtic, que evidentment nosaltries concedíem encantats...
La Lia seguia pel Nepal i en l'últim mail havia explicat que se separava uns dies dels altres, que anàvan a anar molt per amunt, i ella faria un altre trosset més tranqui...
El Harpo havia acabat el solo d'harpa i ara jugava per terra amagant-se amb el Chico mentre el Groucho es discutia amb la senyora en una impressionant escena de portes descomunal...