Va arribar el setembre i semblava que s'haguessin posat d'acord amb la tardor meteorològica, perquè fotia un ventet que casi feia fred i tot... Semblava impossible que tres o quatre dies abans ens estiguéssim rostint amb la ola de calor i la puta xafogor...

M'havia despertat una mica emboirat, després de la Lluna Plena de Peixos, tant magnètica... La nit abans havíem estat al Casal, que feien l'Estiu Jazz, i va estar molt bé...

Jo em vaig llevar emboirat i vaig preparar-me l'equipatge i les coses del bolo de Señor Señor que teníem l'endemà a la Garrotxa, perquè marxàvem aquell mateix dia cap allà, per arribar bé, fer una mica de farreta i dormir allà i ja ser-hi...

Per cert que vaig fer recompte i havia superat tots els récords de pixades: 336 només al mes d'agost, lo que em donava una espectacular mitjana de 10,8387

ale!