Bolazo al Pebre!
Tancament de temporada, dimecres després de la festa de fi d'istiu, tot a 1 €, rapejadors catalans i pallassos...
Vem fer 20 minutets de Mabsutin Fikum: entrada amb poró popó, inglès, música, halas music, i panxes. El púbico entusiasmado!
Estàvem al setembre del 2012 i estava passant...
La setmana abans havia sigut la primera setmana sencera sense bolos des de feia molt de temps, tot i que l'absència de bolos no volia dir no currar, perquè precisament, comque el Jsu anava a tope entre els Gripaus i lo del Xesco, havíem hagut d'assajar el karaoke, tres únics assajos dues setmanes abans del bolo, però molt bona feina, Medley, temes de la llista, i venga...
deprés el dilluns vem tocar a Montgat amb les Susis, i...
bueno
hòstia, com hi anaven els mosquits! el dia abans me n'havia carregat 5 ò 6, i aquell matí de dijous estaven un altre cop tocant els ous tot el ratu, no n'havia pelat més que un a la dutxa, i tenia ganes de tornar-.me a tacar les mans de sang...
rasqui rasqui...
Hòstia, doncs que pesat el Piwi amb lo del tempo, tu...!
Vaig començar el bolo de Susis molt bé, flipant de que tot se sentís tan bé i disfrutant-lo, tenia un monitor per mi amb un envio personalitzat, res de compartir envíos de monitor, i clar, molava sentir-ho tot bé, els pitus allà, el Francesc i el David, que s'ho havien currat de puta mare venint dos dies a assajar i mirant-se els temes a casa, fent unes veus i preparant-s'ho...
I el Piwi, que no s'havia ni tan sols dignat a aparèixer en algun assaig, allà obsessionat amb que ens en anàvem enrere...
Pues igual sí, jo què sé!! i què!?! si ens en 'nem enrere, en en 'nem!
L'altra, la Susi, que de cop accepta cantar el Blue Jeans però la talla a la meitat, quan resulta que en els concerts que fèiem a Caldetes sí que els hi cantava tota, als pijos aquells... i aquí que hi havia tota la penyita i la gent del poble i tal, no els hi dóna ni la meitat del que podria... quina llàstima!
Bueno,. jo em vaig agobiar una miqueta, tota la segona meitat del bolo me la vaig passar més pendent de no marxar del tempo que de tocar i tocar bé i escoltar la música i sentir-la, que de fet és la manera de que tot camini i s'empasti i soni, no allà obsessionan-te amb mantenir un tempo cerebral que per altra banda debia estar mal donat s després no el manteníem...
En fin...
El bolo del Pebre sí que va molar, amb el locu del David de Premià per allà, i el Ferran del Cric i tot de penyita... Semblava que se suspendria, perquè de cop fotia un vent de la hòstia i amenaçava pluja, però què va... quan van acabar els raperos catalans vem sortir allà a tope, a donar-ho tot, i les xurris del públic flipant, igual que els xurris i els xiviterus, clar, i sobretot nosaltres, que ens ho vem passar de puta mare!
Ah, sí, em sona que un dia vaig veure ple de catalans...
manííífets!!
clar, jo no era catalanista, ni tant sols em considerava català, i no hi vaig anar pas a la mani aquella...
però si estava claríssim!!
el problema no és Espànya, són els diners! el capital, el sistema, i per suposat no vull ser un nou estat d'europa!
a la merda la puta Europa!
no sóc europeu, ni vull ser-ho, no sóc espanyol ni català, no hi crec, no us reconec països de merda!!
la vostra legalitat per mi no és legítima, i menys qunan tothom sap i veu clarament que imposeu les vostres voluntats a través de la violència, com ha vingut fent l'ésser humà durant els últims no sé quants segles...
us la confiteu amb patates la vostra europa, l'espanya recalcitrant, la merda de catalunya burgesa i la independència dels collons, com si aquesta fos una prioritat urgent!
a tomar pel cul!
"en este momento se están muriendo personas que nunca antes se habían muerto" - capítulo tres tantos
en fin...
Me'n recordo que m'havia acabat ja el llibre que em vaig llegir després d'acabar-me la saga de l'Ayla, i que bé, perquè era un llibre que em va deixar la Memi d'un escriptor africà, i potser si me l'hagués llegit en un altre moment m'hauria agradat més, però no em va entrar gaire bé, en aquell moment, i em va costar una mica...
En canvi ara anava amb el Martin Eden, i m'estava encantant...
De pixades?
Ui, sí, estava a 2418, o sigui moltes, i pensant amb anys ja no ho podia pensar
L'endemà hi havia el Buzz Tiana 2012, el programa de preguntes i respostes de Tiana, inclòs dins els actes oficials de la Festa Major de Tiana 2012.
pues vale, pos venga, jo iba a presentarlo, seguro...
Eliminatòria, quarts, semis, descans i final
Tancament de temporada, dimecres després de la festa de fi d'istiu, tot a 1 €, rapejadors catalans i pallassos...
Vem fer 20 minutets de Mabsutin Fikum: entrada amb poró popó, inglès, música, halas music, i panxes. El púbico entusiasmado!
Estàvem al setembre del 2012 i estava passant...
La setmana abans havia sigut la primera setmana sencera sense bolos des de feia molt de temps, tot i que l'absència de bolos no volia dir no currar, perquè precisament, comque el Jsu anava a tope entre els Gripaus i lo del Xesco, havíem hagut d'assajar el karaoke, tres únics assajos dues setmanes abans del bolo, però molt bona feina, Medley, temes de la llista, i venga...
deprés el dilluns vem tocar a Montgat amb les Susis, i...
bueno
hòstia, com hi anaven els mosquits! el dia abans me n'havia carregat 5 ò 6, i aquell matí de dijous estaven un altre cop tocant els ous tot el ratu, no n'havia pelat més que un a la dutxa, i tenia ganes de tornar-.me a tacar les mans de sang...
rasqui rasqui...
Hòstia, doncs que pesat el Piwi amb lo del tempo, tu...!
Vaig començar el bolo de Susis molt bé, flipant de que tot se sentís tan bé i disfrutant-lo, tenia un monitor per mi amb un envio personalitzat, res de compartir envíos de monitor, i clar, molava sentir-ho tot bé, els pitus allà, el Francesc i el David, que s'ho havien currat de puta mare venint dos dies a assajar i mirant-se els temes a casa, fent unes veus i preparant-s'ho...
I el Piwi, que no s'havia ni tan sols dignat a aparèixer en algun assaig, allà obsessionat amb que ens en anàvem enrere...
Pues igual sí, jo què sé!! i què!?! si ens en 'nem enrere, en en 'nem!
L'altra, la Susi, que de cop accepta cantar el Blue Jeans però la talla a la meitat, quan resulta que en els concerts que fèiem a Caldetes sí que els hi cantava tota, als pijos aquells... i aquí que hi havia tota la penyita i la gent del poble i tal, no els hi dóna ni la meitat del que podria... quina llàstima!
Bueno,. jo em vaig agobiar una miqueta, tota la segona meitat del bolo me la vaig passar més pendent de no marxar del tempo que de tocar i tocar bé i escoltar la música i sentir-la, que de fet és la manera de que tot camini i s'empasti i soni, no allà obsessionan-te amb mantenir un tempo cerebral que per altra banda debia estar mal donat s després no el manteníem...
En fin...
El bolo del Pebre sí que va molar, amb el locu del David de Premià per allà, i el Ferran del Cric i tot de penyita... Semblava que se suspendria, perquè de cop fotia un vent de la hòstia i amenaçava pluja, però què va... quan van acabar els raperos catalans vem sortir allà a tope, a donar-ho tot, i les xurris del públic flipant, igual que els xurris i els xiviterus, clar, i sobretot nosaltres, que ens ho vem passar de puta mare!
Ah, sí, em sona que un dia vaig veure ple de catalans...
manííífets!!
clar, jo no era catalanista, ni tant sols em considerava català, i no hi vaig anar pas a la mani aquella...
però si estava claríssim!!
el problema no és Espànya, són els diners! el capital, el sistema, i per suposat no vull ser un nou estat d'europa!
a la merda la puta Europa!
no sóc europeu, ni vull ser-ho, no sóc espanyol ni català, no hi crec, no us reconec països de merda!!
la vostra legalitat per mi no és legítima, i menys qunan tothom sap i veu clarament que imposeu les vostres voluntats a través de la violència, com ha vingut fent l'ésser humà durant els últims no sé quants segles...
us la confiteu amb patates la vostra europa, l'espanya recalcitrant, la merda de catalunya burgesa i la independència dels collons, com si aquesta fos una prioritat urgent!
a tomar pel cul!
"en este momento se están muriendo personas que nunca antes se habían muerto" - capítulo tres tantos
en fin...
Me'n recordo que m'havia acabat ja el llibre que em vaig llegir després d'acabar-me la saga de l'Ayla, i que bé, perquè era un llibre que em va deixar la Memi d'un escriptor africà, i potser si me l'hagués llegit en un altre moment m'hauria agradat més, però no em va entrar gaire bé, en aquell moment, i em va costar una mica...
En canvi ara anava amb el Martin Eden, i m'estava encantant...
De pixades?
Ui, sí, estava a 2418, o sigui moltes, i pensant amb anys ja no ho podia pensar
L'endemà hi havia el Buzz Tiana 2012, el programa de preguntes i respostes de Tiana, inclòs dins els actes oficials de la Festa Major de Tiana 2012.
pues vale, pos venga, jo iba a presentarlo, seguro...
Eliminatòria, quarts, semis, descans i final