joder!!
quin susto...
vaig tornar a néixer!
No feia ni mig any de lo del Fàcil, i aquell dimecres, de cop, l'escena es va repetir de forma gairebé idèntica. Jo havia sortit de Can Pau amb una coca cola de llauna, i vaig decidir baixar pel carrer del parque, i quan estava just a la cantonada aquella fatídica vaig veure (o sentir) un cotxe que arribava, o sigui que vaig frenar, però comque havia plogut una mica les bambes no es van clavar ni aturar ni res, al contrari, vaig relliscar i amb aquella sensació de que es para el món i tot va a una velocitat molt més lenta, com de càmera lenta, em vaig veure caient sota les rodes del cotxe vermell que sortia...
Per sort vaig poder aixecar les cames a temps i caure de cul, o d'esquena, parant el cop, pel que vaig poder saber després, amb el braç dret; i el cotxe, amb el conductor ben espantat, havia frenat prou lluny del meu cos...
però quin sustassu!!
mateix lloc, mateixa situació, perquè va ser ben igual que quan lo del Fàcil: vaig frenar, com ell havia fet, però la puta merda de rajoles aquestes de les voreres modernes no servien per res més que per relliscar...
No feia ni un quart d'hora del percance quan vaig escriure això, i encara em trobava en semi-estat de xoc, espantat i flipant bastant, perquè a més era el dia de la quadratura d'Urà i Plutó, la segona de les 7 que hi haurien fins al 2015
Vaig arribar a casa i em vaig fumar un piti mentre em prenia la coca cola, bastant impactat encara, potser blanc i tot, perquè m'havia com marejat i tot...
deunidó amb les quadratures...
Vaig aprofitar per matar un mosquit que no sé si em volia prendre algo o què, aquell matí ja m'havia carregat una aranya negra que havia trobat passejant per sobre els llençols quan vaig anar a fer el llit...
Respirava amb respiracions profundes intentant asserenar-me...
Quins cachalassus del destí... per un pelet de res m'havia anat de que no pgués arribar a casa i posar-me a escriure, ni dinar (tal com tenia previst fer al cap de poc) i després veure alguna peli abans d'assajar una mica lo del karaoke en un assaig informal a casa amb el Maus i la Lia... ni anar a veure el Barça, que jugava aquella nit al Camp Nou contra l'Spartak de Moscou en el primer partit de Champoions de la temporada...
Entremig havia sigut ja la Festa Major, i molt bé...
El Buzz va molar molt, jo ho vaig fer prou bé de presentador, i quina sonada la Gemma Liñan que de cop, en plena actuació, en ple concurs, va i em ciu (a mi!!) que estava una mica despistat... A mi!! que estava al seu equip, érem en el mateix bàndol tia... si vols fotre canya als concursants i fer el paper de borde, perfecte, i tant! si està de puta mare que algú faci aquest paper... però contra meu, atacar-me a mi, que estem al mateix barcu, en directe... doncs sí, em va tocar una mica, i vaig haver de fer ús d'una capacitat d'esforç terrible per sobre-posar-me i no plegar allà mateix. Què s'ha cregut aquesta tia! No sé com va la cosa en periodisme, però en el món en que jo em movia era evidentíssim que mai es feia algo així, atacar el company, i en directe, pel micro... quina sonada!
I pitjor va ser quan deprés de la mitja part, per cridar-me, va tornar a dir algo de que aquell dia no estava molt fi, i hasta va arribar a dir: "A veure si al final no cobraràs, avui..." O sigui: totalment inadmissible! què s'ha cregut! es va jugar molt sèriament la meva possible continuïtat o no en la presentació del concurs, perquè si hi ha algo que no accepto ni acceptaré de cap manera és que em diguin EN DIRECTE, I PEL MICRO que no cobraré un bolo que ja estic fent per la cara, sense cobrar! Si presentava el concurs ho feia per què volia, i em convidaven a sopar i unes birres, o sigui gràcies, però evidentment no cobrava, o sigui que no se t'acudeixi de fer-me ni una petita broma d'això, i encara menys en directe...
En fin, ja m'anava desfogant....
En global el concurs del buzz Tiana 2012, 4tªedició, va estar molt bé, i l'endemà també, els concerts i tal, Electric Gozzarella molt guai, díjeis, bailoteos i tal...
Deprés el diumenge vem descansar, i el dilluns, amb la Gemma, finalment vem marxar uns dies de vacances.
Ella havia estat currant tot l'agost, cada dia, i la veritat és que ho necessitàvem.... Però de cop resulta que el dimecres havia de tornar a ser a Barna, i envers de marxar fins dijous vem haver de fer només dilluns i dimarts, una nit fora: Pos vale! Si és intens, i aconseguim desfer el temps...
Vem anar a Setcases, on jo no havia estat des de feia més de 20 anys, quan hi 'nàvem de petits, i va molar molt! Ens Vem allotjar a Can Falera, que ara havia obert un hostal, i vem anar al prat, vem estar per allà, ens vem bannyar al riu, camí de carmbonera amunt, vem anar a dinar a can Musiques...
A Tiana encara quedava algun mosquit distret i en vaig pelar un altre abans de canviar de tema, de moment aquell dia portava ja tres morts (2 mosquits i una aranya) i un accident.
Quin susto!!
Ara que ja havia passat mitja horeta... sí, em començava a fer una mica de mal el braç, que al principi, amb l'impacte psicològic produït pels fets, ni me n'havia enterat, però ara notava el cop i les rascades...
Però me n'alegrava, clar, perquè realment hagués pogut ser molt pìtjor....
Havia tornat a tornar a néixer.
quin susto...
vaig tornar a néixer!
No feia ni mig any de lo del Fàcil, i aquell dimecres, de cop, l'escena es va repetir de forma gairebé idèntica. Jo havia sortit de Can Pau amb una coca cola de llauna, i vaig decidir baixar pel carrer del parque, i quan estava just a la cantonada aquella fatídica vaig veure (o sentir) un cotxe que arribava, o sigui que vaig frenar, però comque havia plogut una mica les bambes no es van clavar ni aturar ni res, al contrari, vaig relliscar i amb aquella sensació de que es para el món i tot va a una velocitat molt més lenta, com de càmera lenta, em vaig veure caient sota les rodes del cotxe vermell que sortia...
Per sort vaig poder aixecar les cames a temps i caure de cul, o d'esquena, parant el cop, pel que vaig poder saber després, amb el braç dret; i el cotxe, amb el conductor ben espantat, havia frenat prou lluny del meu cos...
però quin sustassu!!
mateix lloc, mateixa situació, perquè va ser ben igual que quan lo del Fàcil: vaig frenar, com ell havia fet, però la puta merda de rajoles aquestes de les voreres modernes no servien per res més que per relliscar...
No feia ni un quart d'hora del percance quan vaig escriure això, i encara em trobava en semi-estat de xoc, espantat i flipant bastant, perquè a més era el dia de la quadratura d'Urà i Plutó, la segona de les 7 que hi haurien fins al 2015
Vaig arribar a casa i em vaig fumar un piti mentre em prenia la coca cola, bastant impactat encara, potser blanc i tot, perquè m'havia com marejat i tot...
deunidó amb les quadratures...
Vaig aprofitar per matar un mosquit que no sé si em volia prendre algo o què, aquell matí ja m'havia carregat una aranya negra que havia trobat passejant per sobre els llençols quan vaig anar a fer el llit...
Respirava amb respiracions profundes intentant asserenar-me...
Quins cachalassus del destí... per un pelet de res m'havia anat de que no pgués arribar a casa i posar-me a escriure, ni dinar (tal com tenia previst fer al cap de poc) i després veure alguna peli abans d'assajar una mica lo del karaoke en un assaig informal a casa amb el Maus i la Lia... ni anar a veure el Barça, que jugava aquella nit al Camp Nou contra l'Spartak de Moscou en el primer partit de Champoions de la temporada...
Entremig havia sigut ja la Festa Major, i molt bé...
El Buzz va molar molt, jo ho vaig fer prou bé de presentador, i quina sonada la Gemma Liñan que de cop, en plena actuació, en ple concurs, va i em ciu (a mi!!) que estava una mica despistat... A mi!! que estava al seu equip, érem en el mateix bàndol tia... si vols fotre canya als concursants i fer el paper de borde, perfecte, i tant! si està de puta mare que algú faci aquest paper... però contra meu, atacar-me a mi, que estem al mateix barcu, en directe... doncs sí, em va tocar una mica, i vaig haver de fer ús d'una capacitat d'esforç terrible per sobre-posar-me i no plegar allà mateix. Què s'ha cregut aquesta tia! No sé com va la cosa en periodisme, però en el món en que jo em movia era evidentíssim que mai es feia algo així, atacar el company, i en directe, pel micro... quina sonada!
I pitjor va ser quan deprés de la mitja part, per cridar-me, va tornar a dir algo de que aquell dia no estava molt fi, i hasta va arribar a dir: "A veure si al final no cobraràs, avui..." O sigui: totalment inadmissible! què s'ha cregut! es va jugar molt sèriament la meva possible continuïtat o no en la presentació del concurs, perquè si hi ha algo que no accepto ni acceptaré de cap manera és que em diguin EN DIRECTE, I PEL MICRO que no cobraré un bolo que ja estic fent per la cara, sense cobrar! Si presentava el concurs ho feia per què volia, i em convidaven a sopar i unes birres, o sigui gràcies, però evidentment no cobrava, o sigui que no se t'acudeixi de fer-me ni una petita broma d'això, i encara menys en directe...
En fin, ja m'anava desfogant....
En global el concurs del buzz Tiana 2012, 4tªedició, va estar molt bé, i l'endemà també, els concerts i tal, Electric Gozzarella molt guai, díjeis, bailoteos i tal...
Deprés el diumenge vem descansar, i el dilluns, amb la Gemma, finalment vem marxar uns dies de vacances.
Ella havia estat currant tot l'agost, cada dia, i la veritat és que ho necessitàvem.... Però de cop resulta que el dimecres havia de tornar a ser a Barna, i envers de marxar fins dijous vem haver de fer només dilluns i dimarts, una nit fora: Pos vale! Si és intens, i aconseguim desfer el temps...
Vem anar a Setcases, on jo no havia estat des de feia més de 20 anys, quan hi 'nàvem de petits, i va molar molt! Ens Vem allotjar a Can Falera, que ara havia obert un hostal, i vem anar al prat, vem estar per allà, ens vem bannyar al riu, camí de carmbonera amunt, vem anar a dinar a can Musiques...
A Tiana encara quedava algun mosquit distret i en vaig pelar un altre abans de canviar de tema, de moment aquell dia portava ja tres morts (2 mosquits i una aranya) i un accident.
Quin susto!!
Ara que ja havia passat mitja horeta... sí, em començava a fer una mica de mal el braç, que al principi, amb l'impacte psicològic produït pels fets, ni me n'havia enterat, però ara notava el cop i les rascades...
Però me n'alegrava, clar, perquè realment hagués pogut ser molt pìtjor....
Havia tornat a tornar a néixer.