Novembre, castanyada!
Vem fer un foc al pati, amb castanyes i moniatos, i la Gemma va fer una ronda de missatges per avisar a tot de penya. La concurrència va ser de lo més variada i variopinta, l'Ester i el Jacob amb els nens, l'Anaïs i el Kilian; el Lagarto amb la seva filla, la Saula; el Neiman, la Eli i la seva mare, la Montse; el Kakio i els seus colegues; el Marci, la Juditheta amb la Montse i un saharauí boníssim, el Hámed; i l'Uri, el Joni, l'Abel, que van arribar més tard,b i l'Alba i l'Om i la Nona, i la Xete i vinga...
Molt variadet, sí...
Mentrestant l'explotació del món seguia esclatant, a New York hi havia hagut la Sandy creant escenes apocalíptiques en una ciutat on no acostumaven a trobar-se en situacions d'aquest tipus. Abans d'arribar a la granMansana, Sandy ja havia fotut moltes destrosses i nombroses víctimes mortals al seu pas pel Carib, però no se n'havia fet tant de ressò mediàtic... niu york és niu york, suposo, is diferent...
A Barna també hi havia hagut un dimecres amb molta pluja i vagues de transports públics diversos, que donaven molta sensació de fin del mundo, per lo que havia sentit explicar porai...
Nosaltres a Tiana vem organitzar aquesta castanyada i ens ho vem passar molt bé mirant el foc i les castanyes. Panallets comprats i també d'artesanals, tots molt bons, i els del Nepal que ja estaven a només una setmana vista del dia de retorn. Acabava de rebre un mail de la Lia, que portaven tres dies a Kathmandú i que se n'anaven a passar el cap de setmana a Pokhara.
Jo estava a punt de posar-me amb lo del wordpress dels mortimers, amb lo que havia de culminar el cop d'estat en tota regla, els moritmers no existeixen, els morimers som tots, la llegenda continua, des de 1724!
Vem fer un foc al pati, amb castanyes i moniatos, i la Gemma va fer una ronda de missatges per avisar a tot de penya. La concurrència va ser de lo més variada i variopinta, l'Ester i el Jacob amb els nens, l'Anaïs i el Kilian; el Lagarto amb la seva filla, la Saula; el Neiman, la Eli i la seva mare, la Montse; el Kakio i els seus colegues; el Marci, la Juditheta amb la Montse i un saharauí boníssim, el Hámed; i l'Uri, el Joni, l'Abel, que van arribar més tard,b i l'Alba i l'Om i la Nona, i la Xete i vinga...
Molt variadet, sí...
Mentrestant l'explotació del món seguia esclatant, a New York hi havia hagut la Sandy creant escenes apocalíptiques en una ciutat on no acostumaven a trobar-se en situacions d'aquest tipus. Abans d'arribar a la granMansana, Sandy ja havia fotut moltes destrosses i nombroses víctimes mortals al seu pas pel Carib, però no se n'havia fet tant de ressò mediàtic... niu york és niu york, suposo, is diferent...
A Barna també hi havia hagut un dimecres amb molta pluja i vagues de transports públics diversos, que donaven molta sensació de fin del mundo, per lo que havia sentit explicar porai...
Nosaltres a Tiana vem organitzar aquesta castanyada i ens ho vem passar molt bé mirant el foc i les castanyes. Panallets comprats i també d'artesanals, tots molt bons, i els del Nepal que ja estaven a només una setmana vista del dia de retorn. Acabava de rebre un mail de la Lia, que portaven tres dies a Kathmandú i que se n'anaven a passar el cap de setmana a Pokhara.
Jo estava a punt de posar-me amb lo del wordpress dels mortimers, amb lo que havia de culminar el cop d'estat en tota regla, els moritmers no existeixen, els morimers som tots, la llegenda continua, des de 1724!