Aquell dia arribaven els del Nepal.
Com havia passat de ràpid!
Almenys pels qui estàvem per aquí...
Segur que ells arribarien farcits d'experiències i coses per explicar, cinc setmanes dónen per molt, sobretot anant a un lloc tan llunyà com el Nepal...

Aquí, mentrestant, com que havíem seguit immersos en la nostra espècie de rutina, no semblava que hagués passat gaire temps... Un clàssic!

Els yankis havien estat d'ereccions i havia tornat  guanyar l'Obama.

Jo estava a punt d'arribar a les 3000 pixades, en portava 2985 quan vaig escriure aquestes parules, o sigui que estava a la fase de just mil anys en el futur...

Havíem estat assajant el karoke amb els substitus, el David Proveta i el Xavi Vinaixa (el Noi Niràs!), perquè le bolo de l'endemà era el que faltaven el Jsu i el Maus, que anàven a Manresa amb el Pau a fer Gripaus...
O sigui que l'equipo seríem Ori, Marci, jo, Aymeric, Proveta i Vinaixa.
Toma ya!

Deunido, assjar més de 50 temes, a part del medley, que clar...
Si comptéssim les hores d'assaig no sé a quant ens sortiria la corxera!
Però bueno, d'aixòs e tractava, suposo, estar actius i anar tocant...

També m'havia trucat el Boris per anar a fer uns Banda Los, però li vaig dir que anava molt liat, i vem quedar que al gener en tornaríem a parlar.

Feia bastant de fred ja, però encara no havíem instal·lat l'estufa de llenya.

Tot i així deunidó els canvis que havíem fet per quan arribés la Lia (com pintar la cuina amb els rinoceronts llanuts i tot), però també en volíem deixar algun perquè ella hi col·laborés, igual que amb les plantes: n'havia espadalat 5, però n'hi vaig deixar una per ella, que pogués espadalar tot l'espelling de l'espellingada quan arribés...

Quedàven ja poques hores.
La míssion seria bona aquella tarda...