Era el dia de la Vaga General.

Els del Nepal ja ens havien arribat, tots molt bé i molt molt contents.

Jo havia superat les 3000 pixades, anava per 3042.

Vaig fotre la pixada número 3000 de l'any a l'aire lliure, clar. Havia sigut a la rotonda de darrere el Sarau el divendres anterior, abans del bolo amb els substitutos, mentre fèiem les proves i tal... Sí, sempre intentava fotres les pixades amb números importants o significatius a l'aire lliure. 

El karaoke amb els substituts voluntaris va anar molt bé, molt guai tant el Xavi com el David, gran predisposació i zero atabalament, al contrari, molt tranquils i venga, pa'lante, que seguimos para bingo! 

Sí, clar que van passar cosetes, però deixar de tocar un o dos compassos no és cap problema, ni tres o quatre...; gran capacitat de reacció, ens trobem, i venga! 

Donant-ho tot, gran medley, bona onda i últim bolo amb l'Aymerich, sou uns cracks! (però tu més).

Els nepalís havien arribat el dijous abans, i va molar molt allà a l'aeroport tota la recepció i tot... Amb la família Gel Cañabate casi al complet, l'Andreu i la Josefina, La Yeho amb la Nour, la Noe amb tres dels seus fills, diria que Pol, Edith i Uma, i el Mateuet clar...! I bueno, en Jordi que finalment també havia baixat, la Judith que havia abandonat la festa de la UAB per venir a la T1, l'Abel que es va escapar de la tele per no pedre's el moment i va aparèixer amb americana i tot...; i bueno clar, la Montse, la Gemma, jo...

Ens van arribar molt contents i flipant molt.

Em va imprssionar la pinta de l'Isaac, de cop el vaig veure molt gran, pèrò de madur, vull dir... Vaig veure un senyor, un expedicionari d'aquells el segle XIX tipus Craig Horrelboustengham, i la Susi súper canviada, com no sé, morena, serena, conectada... i el Politus! Com es notava lo que havia crescut en aquell viatge... i l'Abel Gel amb la barba espessa, perquè els tres bous s'havien deixat barba, i la susi Lia s'havia tallat els cabells...

Vem fer tot un cap de setmana de recepció i dinars i fotos i vídeos i experiències, el Pol ja havia tirat amunt amb la Betty, l'Isaac va marxar el dimarts cap a Manresa, on dormiria aquella nit abans de trobar-se amb el Pol per anar cap al Valle.

I aquell dia hi havia convoaca la Vaga General del 14-N.

El planeta havia anat explotant bastant, montón de penya sortint al carrer, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) fotent multitud de protestes i actes i molta canya; i fins i tot un ministre dels subnormals aquests havia insinuat que canviarien alguna cosa de les lleis perquè no desnonéssin les famílies "de buena fe"...

La convocatòria era a nivell europeu, deien que aquell dia seria Huelga General a Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia. Mentrestant seguia en marxa la campanya per les ereccions del 25-N de lo que li deien Catalunya.

Jo tornaria a no votar, perquè seguia sense sentir-me català ni res, no volia perpetuar aquest sistema ni legitimitzar-lo donant un vot amb el qual estaria dient que em semblava bé aquell sistema, i que per això l'utilitzava...

I pel planeta la cosa seguia petant, el conflicte de Síria s'extenia per la regió i ara ja s'estaven tirant uns petardos amb els israelians, allà a la frontera, i clar, si era Israel segur que els yanquis no trigarien a fotre-hi cullerada, necessitaven defensar aquelles fronteres, i bueno, el russos anaven am el Baixar El-Assad, i no sé els xinos amb qui s'aliarien, però crec que també... bueno, feia una mica de por tot plegat, per no dir reflip...

Feia uns dies que m'havia acabat ja la Història de Rampa, que m'havia agradat molt, i me n'havia començat un que em vaig pillar aquelo diumenge al Sandaru, quan vem anar-hi a fer el segon bolo del cicle Preparats per l'espectacle? Arrelem els Nassos!. El bolo va estar bastant bé, i com sempre que em trobava una d'aquelles estanteries amb llibres per pillar lliurement, després dle bolo, mentre carregàvem i tal, me n'havia pillat un que em vaig començar al tren tornant, perquè el Señor aquell dia no tornava amb la furgo i jo havia anat a pillar el tren. Clar, normalment entre llibre i llibre deixo tot un dia sencer sense llegir, a vegades fins i tot dos, però de cop tenia allà un llibre que m'acabava de pillar i m'estava aburrint bastant, en aquell tren. 

Em vaig començar allà mateix Los Insaciables, i ja hi començava a anar.

Sí, ja havia sigut Nova la Lluna d'Escorpí que havia provocat un eclipse de sol la nit anterior, i em va semblar molt oportú que la vaga general tornés a coincidir amb algun moment imporotant (astrològicament parlant). Vaig tornar a pensar que segurament els convocants d'aquests tipus d'actes tenien algun astròleg a la vora, o potser simplement és que ja anaven tan conectats que sabien que havia de ser aquell dia, i llavors aquell dia arribava i era El Dia...