Ja hi anava molt amb "Los Insaciables", m'estava encantant.
Podia fer les coses d'una altra manera...
I m'agradava.
Podia fer-ho a poc a poc i en silenci, mirant, fixant-m'hi bé; i sí, m'agradava fer-ho així...

Vem estar dinant a la muntanya, a ca la Montse Cots, la lluca, la Montse lluca; o sigui: a Vallcirera, on també hi vivia la Ona, Lady Pain from Hell, que s'havia instal·lat allà una rulot, i a més aquell finde havia baixat el Lluc i estava també per allà... Llavors aquell diujmenge vem fer dinar allà amb uns rovellons de la hòstia que havien portat l'Abel i la Jas de les seves terres a la Catalunya central, i clar, molt contents tots nosaltres allà, la Lia encara mig aquí mig al Nepal, la Judith i la Montse amb bastanta abducció, la Gemma i jo molt contents...

Va molar molt quan el Lluc va explicar lo de que algun cop havia abandonat el cos i controlat els somnis conscientment, mig adormit i mig despert...

Lo més bo d'aquells dies era que estàvem canviant la manera de riure, ho havíem notat clarament: estàvem canviant el riure...

Hòstia!
per cert...
Després va haver-hi el dia que el desgraciat del Felip Puig havia de venir a Tiana, en un acte de campanya de CiU, i nosaltres que ens en vem enterar vem dir-ho pel facebook, i amb menys de 24 hores va córrer bastant la notícia i les ganes d'esperar-lo amb unes cassoles i uns parxes de pirata a l'ull, en solidaritat amb l'Esther, la noia que havia perdut un ull feia uns dies pels disparos de bales de goma per part dels putus mossos d'esquadra, capitanejats pel violent del FelipPuig...

Evidentment no crèiem que es montés massa merder, només volíem fotre-li uns crits, i de fet hi havien altres propostes més creatives, com la del Maus, que havia veingut desfressat de convergent de les joventuts nacionalistes, i volia infiltar-se en l'acte amb el seu mini projector i projectar uns ulls per allà la paret, sobre el putu Puig...

A la tarda va arribar la notícia de que finalment no venia, però tampoc no vem saber si era estratègia per dissuadir i despistar els brètols com nosaltres, i vem anar-hi igualment. A més a la tarda hi havia hagut un acte de la CUP i també s'havia quedat gent, però com a molt devíem ser 30 ò 40 persones...

No, finalment no va venir, i llàstima perquè ens vem quedar amb les ganes de fotre-li quatre crits, però en realitat també ens en vem alegrar, perquè de fet aquest era l'objectiu, que el fill de puta aquest no trepitjés el nostre poble... I ho havíem aconseguit!

La qüestió, la cosa, el que molaria és que a tot arreu on anés es trobés igual, aquest cabró, que no pogués ni sortir de casa...

Va estar bé, i a més sapiguent de bastant bona font que segurament havien suspès l'acte per por de que es liés massa... Que bo!

I l'endemà va ser el bolo del Lleó, a la guarderia de Tiana, amb la Lleó Band que en aquesta ocasió la formàvem el Pau Josa, el Jsu, la Lia, el Maus amb el banjo, el Marc Costa d'speaker, jo i el Harry, o sigui: en Lluc, que va pillar una maleta de muppets i va venir a fer una mica el titellaire...

Va estar molt bé i ens ho vem passar de puta mare, a mi em va encantar un moment que estava tocant i noto que la guitarra sona raro, i penso "què passa...?" i de cop uns flangers i uns efectes, i em giro i tenia un nen de menys de 2 anys dret al costat de l'ampli tocant botons i fotent-me uns efectes per millorar el so de la guitarra...

haha! bestial!!

Nada, divendres vem fer karaoke,el penúltim de la fase regular, i un altre cop amb substitutos, el Jsu i el Maus tenien Gripaus a València i van tornar a venir el Vinaixa i el David, i va ser un bolo súper guapu, per mi dels millors dies, potser també perquè el nivell de la gent que pujava a cantar era més baix, en general va haver-hi més penya desafinant i fotent galls i liant-la que cantants afinadors d'aquells que fan que la gent del públic es hinyi una mica a l'hora de pujar a un escenari...

Ah! i l'endemà encar vem tenir una altra ultra-míssion amb l'Uri!
M'havia trucat el Roger del Pebre, que feien una festa per un colega en una masia a Sant Cebrià de Vallalta, i que si podíem anar-hi amb els Masutins...
Però clar, resulta que el Maus estava a València fent el gripau, i el Denguito havia anat a Madrid...
O sigui que vem anar-hi només l'Uri i jo: Fúfur i Peshosho!
A la tarda vaig saber que no era un aniversari, sinó una despedida de solter de l'Arnau, que es casava el dia 4. Vale.
Vem trobar la masia després d'atravessar pujades i baixades i molt de bosc i urbanització per ratu, el bar Los Arcos, el Golum i...
Venga!
Comencem el bolo i jo pregunto:
- ¿Y la novia no está?
I sento:
- Uuuh...
- Ui, ui..
- El novio, el novio...
- El carles!
- Ah!
Haha...
Molt bé, ens vem recuperar i ho vem fer tot, presentació, palmes, circ contemporani de malabars amb poesia, got al cap, esternuts, màgies, atraco amb rehén i voluntari, english, música i panxes de 2 per acabar...

bestial, sí: bestial,
mu vaig passar de puta mare!!

i diumenge descansar, van haver-hi les famoses ereccions i jo m'ho vaig mirar...

la Gemma va pujar al Pallars amb l'Artur i la Melania, que estava ja ben prenyada, i jo vaig dedicar-me a descansar i preparar-me...

Sí, jo era aquell pallasso...

Aquell dilluns començava una setmana de missions que acabaria amb mini marathón:

dijous Mabsutins a St. Sadurní d'Anoia,
divendres karaoke
dissabte Mabsutins a Montgat
i diumenge Señor Señor al Sandaru...

quin ritme tu...
pos venga!!

Era el dia de la Vaga General.

Els del Nepal ja ens havien arribat, tots molt bé i molt molt contents.

Jo havia superat les 3000 pixades, anava per 3042.

Vaig fotre la pixada número 3000 de l'any a l'aire lliure, clar. Havia sigut a la rotonda de darrere el Sarau el divendres anterior, abans del bolo amb els substitutos, mentre fèiem les proves i tal... Sí, sempre intentava fotres les pixades amb números importants o significatius a l'aire lliure. 

El karaoke amb els substituts voluntaris va anar molt bé, molt guai tant el Xavi com el David, gran predisposació i zero atabalament, al contrari, molt tranquils i venga, pa'lante, que seguimos para bingo! 

Sí, clar que van passar cosetes, però deixar de tocar un o dos compassos no és cap problema, ni tres o quatre...; gran capacitat de reacció, ens trobem, i venga! 

Donant-ho tot, gran medley, bona onda i últim bolo amb l'Aymerich, sou uns cracks! (però tu més).

Els nepalís havien arribat el dijous abans, i va molar molt allà a l'aeroport tota la recepció i tot... Amb la família Gel Cañabate casi al complet, l'Andreu i la Josefina, La Yeho amb la Nour, la Noe amb tres dels seus fills, diria que Pol, Edith i Uma, i el Mateuet clar...! I bueno, en Jordi que finalment també havia baixat, la Judith que havia abandonat la festa de la UAB per venir a la T1, l'Abel que es va escapar de la tele per no pedre's el moment i va aparèixer amb americana i tot...; i bueno clar, la Montse, la Gemma, jo...

Ens van arribar molt contents i flipant molt.

Em va imprssionar la pinta de l'Isaac, de cop el vaig veure molt gran, pèrò de madur, vull dir... Vaig veure un senyor, un expedicionari d'aquells el segle XIX tipus Craig Horrelboustengham, i la Susi súper canviada, com no sé, morena, serena, conectada... i el Politus! Com es notava lo que havia crescut en aquell viatge... i l'Abel Gel amb la barba espessa, perquè els tres bous s'havien deixat barba, i la susi Lia s'havia tallat els cabells...

Vem fer tot un cap de setmana de recepció i dinars i fotos i vídeos i experiències, el Pol ja havia tirat amunt amb la Betty, l'Isaac va marxar el dimarts cap a Manresa, on dormiria aquella nit abans de trobar-se amb el Pol per anar cap al Valle.

I aquell dia hi havia convoaca la Vaga General del 14-N.

El planeta havia anat explotant bastant, montón de penya sortint al carrer, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) fotent multitud de protestes i actes i molta canya; i fins i tot un ministre dels subnormals aquests havia insinuat que canviarien alguna cosa de les lleis perquè no desnonéssin les famílies "de buena fe"...

La convocatòria era a nivell europeu, deien que aquell dia seria Huelga General a Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia. Mentrestant seguia en marxa la campanya per les ereccions del 25-N de lo que li deien Catalunya.

Jo tornaria a no votar, perquè seguia sense sentir-me català ni res, no volia perpetuar aquest sistema ni legitimitzar-lo donant un vot amb el qual estaria dient que em semblava bé aquell sistema, i que per això l'utilitzava...

I pel planeta la cosa seguia petant, el conflicte de Síria s'extenia per la regió i ara ja s'estaven tirant uns petardos amb els israelians, allà a la frontera, i clar, si era Israel segur que els yanquis no trigarien a fotre-hi cullerada, necessitaven defensar aquelles fronteres, i bueno, el russos anaven am el Baixar El-Assad, i no sé els xinos amb qui s'aliarien, però crec que també... bueno, feia una mica de por tot plegat, per no dir reflip...

Feia uns dies que m'havia acabat ja la Història de Rampa, que m'havia agradat molt, i me n'havia començat un que em vaig pillar aquelo diumenge al Sandaru, quan vem anar-hi a fer el segon bolo del cicle Preparats per l'espectacle? Arrelem els Nassos!. El bolo va estar bastant bé, i com sempre que em trobava una d'aquelles estanteries amb llibres per pillar lliurement, després dle bolo, mentre carregàvem i tal, me n'havia pillat un que em vaig començar al tren tornant, perquè el Señor aquell dia no tornava amb la furgo i jo havia anat a pillar el tren. Clar, normalment entre llibre i llibre deixo tot un dia sencer sense llegir, a vegades fins i tot dos, però de cop tenia allà un llibre que m'acabava de pillar i m'estava aburrint bastant, en aquell tren. 

Em vaig començar allà mateix Los Insaciables, i ja hi començava a anar.

Sí, ja havia sigut Nova la Lluna d'Escorpí que havia provocat un eclipse de sol la nit anterior, i em va semblar molt oportú que la vaga general tornés a coincidir amb algun moment imporotant (astrològicament parlant). Vaig tornar a pensar que segurament els convocants d'aquests tipus d'actes tenien algun astròleg a la vora, o potser simplement és que ja anaven tan conectats que sabien que havia de ser aquell dia, i llavors aquell dia arribava i era El Dia...

Aquell dia arribaven els del Nepal.
Com havia passat de ràpid!
Almenys pels qui estàvem per aquí...
Segur que ells arribarien farcits d'experiències i coses per explicar, cinc setmanes dónen per molt, sobretot anant a un lloc tan llunyà com el Nepal...

Aquí, mentrestant, com que havíem seguit immersos en la nostra espècie de rutina, no semblava que hagués passat gaire temps... Un clàssic!

Els yankis havien estat d'ereccions i havia tornat  guanyar l'Obama.

Jo estava a punt d'arribar a les 3000 pixades, en portava 2985 quan vaig escriure aquestes parules, o sigui que estava a la fase de just mil anys en el futur...

Havíem estat assajant el karoke amb els substitus, el David Proveta i el Xavi Vinaixa (el Noi Niràs!), perquè le bolo de l'endemà era el que faltaven el Jsu i el Maus, que anàven a Manresa amb el Pau a fer Gripaus...
O sigui que l'equipo seríem Ori, Marci, jo, Aymeric, Proveta i Vinaixa.
Toma ya!

Deunido, assjar més de 50 temes, a part del medley, que clar...
Si comptéssim les hores d'assaig no sé a quant ens sortiria la corxera!
Però bueno, d'aixòs e tractava, suposo, estar actius i anar tocant...

També m'havia trucat el Boris per anar a fer uns Banda Los, però li vaig dir que anava molt liat, i vem quedar que al gener en tornaríem a parlar.

Feia bastant de fred ja, però encara no havíem instal·lat l'estufa de llenya.

Tot i així deunidó els canvis que havíem fet per quan arribés la Lia (com pintar la cuina amb els rinoceronts llanuts i tot), però també en volíem deixar algun perquè ella hi col·laborés, igual que amb les plantes: n'havia espadalat 5, però n'hi vaig deixar una per ella, que pogués espadalar tot l'espelling de l'espellingada quan arribés...

Quedàven ja poques hores.
La míssion seria bona aquella tarda...

Novembre, castanyada!
Vem fer un foc al pati, amb castanyes i moniatos, i la Gemma va fer una ronda de missatges per avisar a tot de penya. La concurrència va ser de lo més variada i variopinta, l'Ester i el Jacob amb els nens, l'Anaïs i el Kilian; el Lagarto amb la seva filla, la Saula; el Neiman, la Eli i la seva mare, la Montse; el Kakio i els seus colegues; el Marci, la Juditheta amb la Montse i un saharauí boníssim, el Hámed; i l'Uri, el Joni, l'Abel, que van arribar més tard,b i l'Alba i l'Om i la Nona, i la Xete i vinga...

Molt variadet, sí...

Mentrestant l'explotació del món seguia esclatant, a New York hi havia hagut la Sandy creant escenes apocalíptiques en una ciutat on no acostumaven a trobar-se en situacions d'aquest tipus. Abans d'arribar a la granMansana, Sandy ja havia fotut moltes destrosses i nombroses víctimes mortals al seu pas pel Carib, però no se n'havia fet tant de ressò mediàtic... niu york és niu york, suposo, is diferent...

A Barna també hi havia hagut un dimecres amb molta pluja i vagues de transports públics diversos, que donaven molta sensació de fin del mundo, per lo que havia sentit explicar porai...

Nosaltres a Tiana vem organitzar aquesta castanyada i ens ho vem passar molt bé mirant el foc i les castanyes. Panallets comprats i també d'artesanals, tots molt bons, i els del Nepal que ja estaven a només una setmana vista del dia de retorn. Acabava de rebre un mail de la Lia, que portaven tres dies a Kathmandú i que se n'anaven a passar el cap de setmana a Pokhara.

Jo estava a punt de posar-me amb lo del wordpress dels mortimers, amb lo que havia de culminar el cop d'estat en tota regla, els moritmers no existeixen, els morimers som tots, la llegenda continua, des de 1724!