vaia power l'Ayla...

"(...) Entonces, al pensar en ello, comprendió que todos los habitantes del poblado estaban heridos y enfermos. Quizá no fuera tan extraño que Ayla supiese cómo manejar la situación. (...)"

sí, me'n recordo, vaia reflips...

just quan escribia això em va trucar el Marci dient que vindria a dinar, que si pillava coke i patates o algo...
quin dissabte, lo Xibviterus prenia el sol assegut allà al meu costat, potser hauria de dir ajagut de fet; la Lia que acabava d'arribar de la Yeho va anar a casa la Natàlia a fer una canyeta, la Gemma era a Barcelona treballant al Palau Robert, jo havia tornat a plorar aquell dia llegint el llibre de l'Ayla, i em penso que des del primer que no havia tornat a plorar, que bé...

m'havia trucat la Montse dient que passaria a veure el Fàcil al cap d'un rato, però que primer havia de passar per Sant Adrià...

hi havia un festín a cal Magí Canas, un altre guateque de calçotam i possible festival, jo escoltava música de jazz amb els meus auriculars de l'i.pod, Charles Mingus priemer, i després Bill Evans...

feia sol