es va acabar el febrer, aquell any amb un dia més de regalo (vien! extra!!), i havia començat el març...

vaig fer recompte de pixades, i l'increment de percentatge era esfereïdor: havia aconseguit fotre 252 pixades (14 més que al gener) en un mes que tenia dos dies menys, el que em donava una espectacular mitjana de 8,69 pixades diàries en un mes de febrer que havia rebentat el meu propi récord d'11 (aconseguit i conservat des de l'1 de gener) establint la nova xifra a superar en 14.

en el total portava ja 493 pixades quan vaig escriure això, i la mitjana global era de 8'1 per dia
poru bé

pel que fa a les altres coses també prou bé, i deunidó

prou bé per exemple perquè havia estat per Sitges amb la mafia chilena, gravant el disco amb els Cirkucho's, però de seguida vaig saber que això només era la tapadera, la maqnsión del Quentin a les hills del Garraf, amb xurri passejant-se inclosa, tot preparat per l'intercanvi, tot i que jo no vaig arribar a veure els russos per enlloc, i de colombianos, iranís i mejicanos ni rastrol, ni por asomo, mientras Carlos, el peligroso capo, caminaba tranquilo y fumaba sin demopra y a placer...
però bueno, molt bé, la gravació va anar prou bé i a partir d'allà vaig poder-me concentrar casi de ple en el bolo de Señor señor que teníem el següent diumenge.

i deunidó, pèrquè llavors, el 29/febrer, vaig baixar a Barna, que hi havia la manifestació per una educació pública i de qualitat, manos arriba, esto es un atraco! menys policia i més educació!! fills de sa puta mare quina manera de repartir hòsties, els putus horcos de merda!! volia fer una crida al sentit comú, a la desobediència conscient i coherent a les ordres i lleis absurdes, volia que els individus humans que pel que fos eren policies penjessin la placa i es manifestessin per un altre tipus de societat, de sistema, no hi havia cap diferència entre l'època del franquisme i l'actual, en que els de dalt imposaven els seus designis i caprichos a través de la violència i les hòsties, i els que s'estaven queixant no podien ni tirar un ou perquè els mitjans de comunicació se'ls hi tiraven a sobre i acusaven tot el moviment de ser violents, la única notícia era que hi havia hagut violència, però de la violència LEGÍTIMA de la policia casi ni se'n parlava, era normal, fins i tot aquell dia havien absolt o vist per sentència o no sé què els resaponsables de la massacre de l'any anterior, el 27/maig a Plaça Catalunya...
quin descaro!!
ei, potser sí que hi havia una diferència amb el franquisme: cada 4 anys podies fotre un paperet en una urna...
i tant!!
gràcies!!
y que se uva la pudra!!