de cop em podia passar molt fàcilment que no recordés casi res de les míssions que havia estat fent, potser espressament me n'oblidaba, i llavors...
no sé

a veure, sí, vem fer el bolo de Señor, Señor! al centre cívic del Parc Sandaru, d'això me'n recordo, i llavors la següent setmana és on hi ha el buit aquest, encara que sé que vaig estar en una encerrona amb els Cirkucho's en un festival que es feia en una okupa, la nave especial, i crec que dic encerrona perquè de tots els números de circ de la gala van haver-hi 0 artistes que volguessen música en directe.
Impressionant, sí...

Un dimecres vem baixar a Barna amb el Jsu i el Maus, a casa la Zoe Valls, que projectava el curt que havia gravat: El Mudisme de l'Oracle, molt guai.

De mentres jo seguia llegint les ventures i desventures de l'Ayla i el Jondalar atravessant les Llanuras del tránsito, i just el dia que no vagi anar a una reunió de Taaroa en el llibre em va aparèixer un personatge (dolent, concretament) que es deia Attaroa.
no words

El Sotracs es va obrir un facebook i anava ben disparat amb tots els trigonazos de terra que estaven havent-hi abans d'acabar l'any, abans d'entrar a la primavera...

i lo que ara sí que ja venia i s'acostava ràpidament, i cada cop nérem més conscient i ho teníem més present, era que marxàvem al Líban. Ja teníem els bitllets pel dia 1/abril, i la tronada seria el 21, tres setmanetes per aquells trossos de planeta...

bones ganes en teníem, i tant...

però lo millor de tot és que tenia una nòvia que si durant el dia volava molt li agafava xinglot (al vespre, per exemple)
Gemma... guapa...
hola...