bueno, ja estàvem a punt a punt de marxar cap al Líban
aquella setmana hi havia hagut la mani de la vaga general del 29/març i me'n recordo que aquell dia vaig dinar un bistec amb patates amb la Gemma, la Lia, la Sipuca i el Fàcil. Boníssim!
després vem baixar a Barna i deunidó com estava de liadeta la cosa, la Gemma i jo ho vem fer molt bé i després vem tornar cap a casa, cap a Tiana
últims assajos i preparativos para el viaje, i venga!
ja m'havia fet la bossa i teníem tot l'equipatge empaquetat i a punt, l'avió sortia a les 06h25' de Barna i fèiem escala a Roma, per arribar a Beirut a les 15h05' del diumenge 1/abril del 2012
sí, estava una mica nerviós, clar, però de ganes, més que res, i sobretot de venga...!
m'acabava de fer la revolució solar, perquè segons els plans faria els 35 allà, potser a Beirut, però a veure...
lo que sí que sabia era que completaria la 35ª volta al sol el dimecres 18/abril a les 18h15' (fos on fos)
unes respiracions, calma, i endavant!
bon viatge jovent!!
i... AÚPA!!!
dimecres, 21 de març del 2012
hòstia, per fi va ploure una mica...!
jo no recordava que hagués plogut gaire, per no dir gens, en tot el que portàvem de 2012, tot i que em sonava que havia nevat algun dia...
la veïna em tornar a venir a dir que si havia engegat l'estufa, i que no la podia engegar perquè li arribava el fum, però era un dia de pluja! no crec que estigués prenent el sol, i les finestres ja les podia haver tancat, no sé, jo vivia en una cova, per definició humida i encara més amb l'aigua que queia del cel, a part de que el Fàcil estava prou gran com per haver d'aguantar els freds i les humitats, i a sobre tampoc podia enxufar una estufa elèctrica perquè la instal·lació de la casa no ho resistia, i estàvem pagant casi 1000 € de lloguer...
en fin, vaig tancar-me a la cova i vaig respirar...
sí, havíem entreat a la primavera, però encra havia d'arribar la Lluna Nova, que seria l'endemà, i amb Urà i Mercuri a tocar...
jo havia estat el dia abans a la tarda a Can Matas amb el Jsu gravant unes bulerías pel Salva de l'Institut del Teatre, i deprés havia anat a veure el barça guanyant 5-3 al Granada, el dia que el Messi va superar al César com a màxim golejador de la història del F.C. Barcelona, por supuesto con un hat-trick. El Madrid estava ara a 5 punts, tot i que encara havia de jugar aquell vespre a cal Vilarreal.
i ja només em quedava una última míssion abans de poder-me concentrar exclusivament en el Líbano, era el concert de presentació del disc de Cirkucho's Band que havia de fer el següent dissabte a Terrassa.
prenia un te de xai que la remeiera en cap del clan havia preparat, i mentrestant fumava un cigarret d'embolicar de Natural American Spirit
bones sensacions
jo no recordava que hagués plogut gaire, per no dir gens, en tot el que portàvem de 2012, tot i que em sonava que havia nevat algun dia...
la veïna em tornar a venir a dir que si havia engegat l'estufa, i que no la podia engegar perquè li arribava el fum, però era un dia de pluja! no crec que estigués prenent el sol, i les finestres ja les podia haver tancat, no sé, jo vivia en una cova, per definició humida i encara més amb l'aigua que queia del cel, a part de que el Fàcil estava prou gran com per haver d'aguantar els freds i les humitats, i a sobre tampoc podia enxufar una estufa elèctrica perquè la instal·lació de la casa no ho resistia, i estàvem pagant casi 1000 € de lloguer...
en fin, vaig tancar-me a la cova i vaig respirar...
sí, havíem entreat a la primavera, però encra havia d'arribar la Lluna Nova, que seria l'endemà, i amb Urà i Mercuri a tocar...
jo havia estat el dia abans a la tarda a Can Matas amb el Jsu gravant unes bulerías pel Salva de l'Institut del Teatre, i deprés havia anat a veure el barça guanyant 5-3 al Granada, el dia que el Messi va superar al César com a màxim golejador de la història del F.C. Barcelona, por supuesto con un hat-trick. El Madrid estava ara a 5 punts, tot i que encara havia de jugar aquell vespre a cal Vilarreal.
i ja només em quedava una última míssion abans de poder-me concentrar exclusivament en el Líbano, era el concert de presentació del disc de Cirkucho's Band que havia de fer el següent dissabte a Terrassa.
prenia un te de xai que la remeiera en cap del clan havia preparat, i mentrestant fumava un cigarret d'embolicar de Natural American Spirit
bones sensacions
dissabte, 17 de març del 2012
vaia power l'Ayla...
"(...) Entonces, al pensar en ello, comprendió que todos los habitantes del poblado estaban heridos y enfermos. Quizá no fuera tan extraño que Ayla supiese cómo manejar la situación. (...)"
sí, me'n recordo, vaia reflips...
just quan escribia això em va trucar el Marci dient que vindria a dinar, que si pillava coke i patates o algo...
quin dissabte, lo Xibviterus prenia el sol assegut allà al meu costat, potser hauria de dir ajagut de fet; la Lia que acabava d'arribar de la Yeho va anar a casa la Natàlia a fer una canyeta, la Gemma era a Barcelona treballant al Palau Robert, jo havia tornat a plorar aquell dia llegint el llibre de l'Ayla, i em penso que des del primer que no havia tornat a plorar, que bé...
m'havia trucat la Montse dient que passaria a veure el Fàcil al cap d'un rato, però que primer havia de passar per Sant Adrià...
hi havia un festín a cal Magí Canas, un altre guateque de calçotam i possible festival, jo escoltava música de jazz amb els meus auriculars de l'i.pod, Charles Mingus priemer, i després Bill Evans...
feia sol
"(...) Entonces, al pensar en ello, comprendió que todos los habitantes del poblado estaban heridos y enfermos. Quizá no fuera tan extraño que Ayla supiese cómo manejar la situación. (...)"
sí, me'n recordo, vaia reflips...
just quan escribia això em va trucar el Marci dient que vindria a dinar, que si pillava coke i patates o algo...
quin dissabte, lo Xibviterus prenia el sol assegut allà al meu costat, potser hauria de dir ajagut de fet; la Lia que acabava d'arribar de la Yeho va anar a casa la Natàlia a fer una canyeta, la Gemma era a Barcelona treballant al Palau Robert, jo havia tornat a plorar aquell dia llegint el llibre de l'Ayla, i em penso que des del primer que no havia tornat a plorar, que bé...
m'havia trucat la Montse dient que passaria a veure el Fàcil al cap d'un rato, però que primer havia de passar per Sant Adrià...
hi havia un festín a cal Magí Canas, un altre guateque de calçotam i possible festival, jo escoltava música de jazz amb els meus auriculars de l'i.pod, Charles Mingus priemer, i després Bill Evans...
feia sol
dijous, 15 de març del 2012
de cop em podia passar molt fàcilment que no recordés casi res de les míssions que havia estat fent, potser espressament me n'oblidaba, i llavors...
no sé
a veure, sí, vem fer el bolo de Señor, Señor! al centre cívic del Parc Sandaru, d'això me'n recordo, i llavors la següent setmana és on hi ha el buit aquest, encara que sé que vaig estar en una encerrona amb els Cirkucho's en un festival que es feia en una okupa, la nave especial, i crec que dic encerrona perquè de tots els números de circ de la gala van haver-hi 0 artistes que volguessen música en directe.
Impressionant, sí...
Un dimecres vem baixar a Barna amb el Jsu i el Maus, a casa la Zoe Valls, que projectava el curt que havia gravat: El Mudisme de l'Oracle, molt guai.
De mentres jo seguia llegint les ventures i desventures de l'Ayla i el Jondalar atravessant les Llanuras del tránsito, i just el dia que no vagi anar a una reunió de Taaroa en el llibre em va aparèixer un personatge (dolent, concretament) que es deia Attaroa.
no words
El Sotracs es va obrir un facebook i anava ben disparat amb tots els trigonazos de terra que estaven havent-hi abans d'acabar l'any, abans d'entrar a la primavera...
i lo que ara sí que ja venia i s'acostava ràpidament, i cada cop nérem més conscient i ho teníem més present, era que marxàvem al Líban. Ja teníem els bitllets pel dia 1/abril, i la tronada seria el 21, tres setmanetes per aquells trossos de planeta...
bones ganes en teníem, i tant...
però lo millor de tot és que tenia una nòvia que si durant el dia volava molt li agafava xinglot (al vespre, per exemple)
Gemma... guapa...
hola...
no sé
a veure, sí, vem fer el bolo de Señor, Señor! al centre cívic del Parc Sandaru, d'això me'n recordo, i llavors la següent setmana és on hi ha el buit aquest, encara que sé que vaig estar en una encerrona amb els Cirkucho's en un festival que es feia en una okupa, la nave especial, i crec que dic encerrona perquè de tots els números de circ de la gala van haver-hi 0 artistes que volguessen música en directe.
Impressionant, sí...
Un dimecres vem baixar a Barna amb el Jsu i el Maus, a casa la Zoe Valls, que projectava el curt que havia gravat: El Mudisme de l'Oracle, molt guai.
De mentres jo seguia llegint les ventures i desventures de l'Ayla i el Jondalar atravessant les Llanuras del tránsito, i just el dia que no vagi anar a una reunió de Taaroa en el llibre em va aparèixer un personatge (dolent, concretament) que es deia Attaroa.
no words
El Sotracs es va obrir un facebook i anava ben disparat amb tots els trigonazos de terra que estaven havent-hi abans d'acabar l'any, abans d'entrar a la primavera...
i lo que ara sí que ja venia i s'acostava ràpidament, i cada cop nérem més conscient i ho teníem més present, era que marxàvem al Líban. Ja teníem els bitllets pel dia 1/abril, i la tronada seria el 21, tres setmanetes per aquells trossos de planeta...
bones ganes en teníem, i tant...
però lo millor de tot és que tenia una nòvia que si durant el dia volava molt li agafava xinglot (al vespre, per exemple)
Gemma... guapa...
hola...
dijous, 1 de març del 2012
es va acabar el febrer, aquell any amb un dia més de regalo (vien! extra!!), i havia començat el març...
vaig fer recompte de pixades, i l'increment de percentatge era esfereïdor: havia aconseguit fotre 252 pixades (14 més que al gener) en un mes que tenia dos dies menys, el que em donava una espectacular mitjana de 8,69 pixades diàries en un mes de febrer que havia rebentat el meu propi récord d'11 (aconseguit i conservat des de l'1 de gener) establint la nova xifra a superar en 14.
en el total portava ja 493 pixades quan vaig escriure això, i la mitjana global era de 8'1 per dia
poru bé
pel que fa a les altres coses també prou bé, i deunidó
prou bé per exemple perquè havia estat per Sitges amb la mafia chilena, gravant el disco amb els Cirkucho's, però de seguida vaig saber que això només era la tapadera, la maqnsión del Quentin a les hills del Garraf, amb xurri passejant-se inclosa, tot preparat per l'intercanvi, tot i que jo no vaig arribar a veure els russos per enlloc, i de colombianos, iranís i mejicanos ni rastrol, ni por asomo, mientras Carlos, el peligroso capo, caminaba tranquilo y fumaba sin demopra y a placer...
però bueno, molt bé, la gravació va anar prou bé i a partir d'allà vaig poder-me concentrar casi de ple en el bolo de Señor señor que teníem el següent diumenge.
i deunidó, pèrquè llavors, el 29/febrer, vaig baixar a Barna, que hi havia la manifestació per una educació pública i de qualitat, manos arriba, esto es un atraco! menys policia i més educació!! fills de sa puta mare quina manera de repartir hòsties, els putus horcos de merda!! volia fer una crida al sentit comú, a la desobediència conscient i coherent a les ordres i lleis absurdes, volia que els individus humans que pel que fos eren policies penjessin la placa i es manifestessin per un altre tipus de societat, de sistema, no hi havia cap diferència entre l'època del franquisme i l'actual, en que els de dalt imposaven els seus designis i caprichos a través de la violència i les hòsties, i els que s'estaven queixant no podien ni tirar un ou perquè els mitjans de comunicació se'ls hi tiraven a sobre i acusaven tot el moviment de ser violents, la única notícia era que hi havia hagut violència, però de la violència LEGÍTIMA de la policia casi ni se'n parlava, era normal, fins i tot aquell dia havien absolt o vist per sentència o no sé què els resaponsables de la massacre de l'any anterior, el 27/maig a Plaça Catalunya...
quin descaro!!
ei, potser sí que hi havia una diferència amb el franquisme: cada 4 anys podies fotre un paperet en una urna...
i tant!!
gràcies!!
y que se uva la pudra!!
vaig fer recompte de pixades, i l'increment de percentatge era esfereïdor: havia aconseguit fotre 252 pixades (14 més que al gener) en un mes que tenia dos dies menys, el que em donava una espectacular mitjana de 8,69 pixades diàries en un mes de febrer que havia rebentat el meu propi récord d'11 (aconseguit i conservat des de l'1 de gener) establint la nova xifra a superar en 14.
en el total portava ja 493 pixades quan vaig escriure això, i la mitjana global era de 8'1 per dia
poru bé
pel que fa a les altres coses també prou bé, i deunidó
prou bé per exemple perquè havia estat per Sitges amb la mafia chilena, gravant el disco amb els Cirkucho's, però de seguida vaig saber que això només era la tapadera, la maqnsión del Quentin a les hills del Garraf, amb xurri passejant-se inclosa, tot preparat per l'intercanvi, tot i que jo no vaig arribar a veure els russos per enlloc, i de colombianos, iranís i mejicanos ni rastrol, ni por asomo, mientras Carlos, el peligroso capo, caminaba tranquilo y fumaba sin demopra y a placer...
però bueno, molt bé, la gravació va anar prou bé i a partir d'allà vaig poder-me concentrar casi de ple en el bolo de Señor señor que teníem el següent diumenge.
i deunidó, pèrquè llavors, el 29/febrer, vaig baixar a Barna, que hi havia la manifestació per una educació pública i de qualitat, manos arriba, esto es un atraco! menys policia i més educació!! fills de sa puta mare quina manera de repartir hòsties, els putus horcos de merda!! volia fer una crida al sentit comú, a la desobediència conscient i coherent a les ordres i lleis absurdes, volia que els individus humans que pel que fos eren policies penjessin la placa i es manifestessin per un altre tipus de societat, de sistema, no hi havia cap diferència entre l'època del franquisme i l'actual, en que els de dalt imposaven els seus designis i caprichos a través de la violència i les hòsties, i els que s'estaven queixant no podien ni tirar un ou perquè els mitjans de comunicació se'ls hi tiraven a sobre i acusaven tot el moviment de ser violents, la única notícia era que hi havia hagut violència, però de la violència LEGÍTIMA de la policia casi ni se'n parlava, era normal, fins i tot aquell dia havien absolt o vist per sentència o no sé què els resaponsables de la massacre de l'any anterior, el 27/maig a Plaça Catalunya...
quin descaro!!
ei, potser sí que hi havia una diferència amb el franquisme: cada 4 anys podies fotre un paperet en una urna...
i tant!!
gràcies!!
y que se uva la pudra!!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)