Nadal.
Ja havíem passat el famós dia 21/12/2012 i no es va acabar el món, però sí.
En tot cas jo havia notat clarament que sí, que ja s'havia acabat l'antic món, i ara em sentia de ple dins la nova era, amb tota la calma i el beneplácito necessari per sentir-nos tal qual...
El famós dia 21 havia sigut el solstici, just a les 12h12' i l'energia la vem notar.
Ja havíem començat la temporada de Nadales, després del bolo a Badalona amb la fundació Sique, on vem tocar un parell o tres de temes amb els xavals. El dijous 20 vem estrenar l'episodi 012: Ondipindínçoe! al CAT de Gràcia. Bolazo i molt contents, i l'endemà cap a Sant Celoni, on finalment el Bernat Fulgaroles ens havia aconseguit portar, al Celler, un espai petitó però d'aquells que de cop mola molt perquè t'has d'adaptar i mola molt...
El dissabte al matí vem anar a Premià de Dalt a explicar la història d'en Pimià, el Tió de Premià, i deunidó amb l'alt nivell de xandrisme que vem demostrar...
El moment culminant del bolo va ser quan el Joni, que ja ens havia fet partir de rissa amb un cavernícola molt bo, de cop quan anem al futuro surt vestit de carrer, com si estigués tot just muntant, o recollint, de Joni normal, preguntant que què fèiem ja vestits de bolo... Havíem tornat al present, però a feia una hora! GPS, GPS, GPS... Boníssim, jo em vaig petar de riure, bueno, la tieta, que és qui va venir a fer el bolou... el Paco...! Y su padre, su madre, y todos!!
El diumenge encara vaig tenir la ultra míssion de la plena de bingo de l'Agrupació Artística del Casal, aquí a la Sala Albéniz del Casal de Tiana. No sabia molt bé què fer i què no, tenia una aparició de 5 minuts, entre cartró i cartró, i en solitari... Mu vaig passar de puta mare! vaig sortir a fotr'em la corbata, vaig fer la Oració, empalmada amb l'atraco, gràcies al qual vaig poder reclutar dos rehénes, que van ser els voluntaris amb qui vem fer una quiniela de pedra tisora paper...
vaia risses, bones risses...
Mentrestant m'havia acabat ja els Cossacos i em vaig fundir amb dos dies Breakfast at Tiffany's, en una traducció al català que havien traduit com Desdajuni a Can Tiffany. Bé. em va agradar, i vaig anar per les Minas del Rey Salomón, que em va fer pensar amb la versió porno que podria fer-ne: Las Divas del Rey Sado Moi,o sigui jo...
o no tant jo, perquè aquesta era una de les coses que estava notant molt de la nova era: que ja no era tant Moi com fins aleshores, finalment estava aconseguint desfer-me'n amb sorprenent facilitat i entregar-me a un altre estat de re-conexió i disfrute...
Aquell dimarts de Nadal em vaig llevar cap a les 11h i algo, la Gemma havia baixat a Vilafranca el dia abans per cel·lebar allà la noche buena amb la seva family and friends, i tornava a la tarda, després del dinar de Nadal, per venir per primer cop primer cop al Privat, on actuàvem aquell dia a la nit, en el que s'havia convertit en un bolo ja mític i gran tradició del dia de Nadal.
I clar, l'endemà cap a l'Slàvia de les Borges Blanques, mini gira per les terres de l'Oeste, al teatre del Petit de ca l'Eril, a Guissona, i després encara teníem un altre CAT i el famós viatge a Ontinyent amb els Mabsutins...
Venga venga, marathón i venga!!
Gran venbinguda a la nova era,
ja hi érem i era una gran era!!
Ja havíem passat el famós dia 21/12/2012 i no es va acabar el món, però sí.
En tot cas jo havia notat clarament que sí, que ja s'havia acabat l'antic món, i ara em sentia de ple dins la nova era, amb tota la calma i el beneplácito necessari per sentir-nos tal qual...
El famós dia 21 havia sigut el solstici, just a les 12h12' i l'energia la vem notar.
Ja havíem començat la temporada de Nadales, després del bolo a Badalona amb la fundació Sique, on vem tocar un parell o tres de temes amb els xavals. El dijous 20 vem estrenar l'episodi 012: Ondipindínçoe! al CAT de Gràcia. Bolazo i molt contents, i l'endemà cap a Sant Celoni, on finalment el Bernat Fulgaroles ens havia aconseguit portar, al Celler, un espai petitó però d'aquells que de cop mola molt perquè t'has d'adaptar i mola molt...
El dissabte al matí vem anar a Premià de Dalt a explicar la història d'en Pimià, el Tió de Premià, i deunidó amb l'alt nivell de xandrisme que vem demostrar...
El moment culminant del bolo va ser quan el Joni, que ja ens havia fet partir de rissa amb un cavernícola molt bo, de cop quan anem al futuro surt vestit de carrer, com si estigués tot just muntant, o recollint, de Joni normal, preguntant que què fèiem ja vestits de bolo... Havíem tornat al present, però a feia una hora! GPS, GPS, GPS... Boníssim, jo em vaig petar de riure, bueno, la tieta, que és qui va venir a fer el bolou... el Paco...! Y su padre, su madre, y todos!!
El diumenge encara vaig tenir la ultra míssion de la plena de bingo de l'Agrupació Artística del Casal, aquí a la Sala Albéniz del Casal de Tiana. No sabia molt bé què fer i què no, tenia una aparició de 5 minuts, entre cartró i cartró, i en solitari... Mu vaig passar de puta mare! vaig sortir a fotr'em la corbata, vaig fer la Oració, empalmada amb l'atraco, gràcies al qual vaig poder reclutar dos rehénes, que van ser els voluntaris amb qui vem fer una quiniela de pedra tisora paper...
vaia risses, bones risses...
Mentrestant m'havia acabat ja els Cossacos i em vaig fundir amb dos dies Breakfast at Tiffany's, en una traducció al català que havien traduit com Desdajuni a Can Tiffany. Bé. em va agradar, i vaig anar per les Minas del Rey Salomón, que em va fer pensar amb la versió porno que podria fer-ne: Las Divas del Rey Sado Moi,o sigui jo...
o no tant jo, perquè aquesta era una de les coses que estava notant molt de la nova era: que ja no era tant Moi com fins aleshores, finalment estava aconseguint desfer-me'n amb sorprenent facilitat i entregar-me a un altre estat de re-conexió i disfrute...
Aquell dimarts de Nadal em vaig llevar cap a les 11h i algo, la Gemma havia baixat a Vilafranca el dia abans per cel·lebar allà la noche buena amb la seva family and friends, i tornava a la tarda, després del dinar de Nadal, per venir per primer cop primer cop al Privat, on actuàvem aquell dia a la nit, en el que s'havia convertit en un bolo ja mític i gran tradició del dia de Nadal.
I clar, l'endemà cap a l'Slàvia de les Borges Blanques, mini gira per les terres de l'Oeste, al teatre del Petit de ca l'Eril, a Guissona, i després encara teníem un altre CAT i el famós viatge a Ontinyent amb els Mabsutins...
Venga venga, marathón i venga!!
Gran venbinguda a la nova era,
ja hi érem i era una gran era!!