M'havia acabat ja Los Insaciables, que em va encantar moltíssim, i ara estava llegint-me els Cosacos, del Tolstoi, vaia toilstón!!
Lo que m'havia agradat molt de Los Insaciables era que entremig de la història del protagonista, el Jonas Cord, anava intercalant capítols amb la història d'altres personatges, com el Nevada Smith o la Rita Marlowe, i llavors molava molt perquè et donava molta sensació de... no sé, de que clar, molt de realisme amb la cosa de que cada ú té tota una història al darrere, la seva història...
boníssim!
De mentres havia sigut ja la Gran Final del Live Karaoke, que va molar molt, i al final va guanyar el Lagarto amb el seu Joselito: se n'aniria a Japó amb la seva filla, la Saula, o Shaula, com jo havia descobert que s'escrivia...
Un parèntesi de descans i venga que comencen les Nadales!
L'endamà teníem el primer assaig de "toma de contacto" a la casa alta, i ja en teníem ganes...
Havia repartit la contrassenya del twitter dels mortimers, i tant els Jsu com el Marci ja hi anaven bastant, sobretot le Jsu, que s'estava desfogant a gust...
Volia fotre'm aquella tarda a treballar amb lo del vídeo promocional de la colònia que tenia pensat llençar aquell nada, "éau de Moi"
No podia esperar més, vaig apretar Publicar i vaig començar a editar les imatges que havia gravat el dia abans...
Lo que m'havia agradat molt de Los Insaciables era que entremig de la història del protagonista, el Jonas Cord, anava intercalant capítols amb la història d'altres personatges, com el Nevada Smith o la Rita Marlowe, i llavors molava molt perquè et donava molta sensació de... no sé, de que clar, molt de realisme amb la cosa de que cada ú té tota una història al darrere, la seva història...
boníssim!
De mentres havia sigut ja la Gran Final del Live Karaoke, que va molar molt, i al final va guanyar el Lagarto amb el seu Joselito: se n'aniria a Japó amb la seva filla, la Saula, o Shaula, com jo havia descobert que s'escrivia...
Un parèntesi de descans i venga que comencen les Nadales!
L'endamà teníem el primer assaig de "toma de contacto" a la casa alta, i ja en teníem ganes...
Havia repartit la contrassenya del twitter dels mortimers, i tant els Jsu com el Marci ja hi anaven bastant, sobretot le Jsu, que s'estava desfogant a gust...
Volia fotre'm aquella tarda a treballar amb lo del vídeo promocional de la colònia que tenia pensat llençar aquell nada, "éau de Moi"
No podia esperar més, vaig apretar Publicar i vaig començar a editar les imatges que havia gravat el dia abans...