Vaig veure The Road, dolenteta bona... suposo que em va agradar per apocalíptica, o post-apocalíptica, no perquè la peli fos gaire bona com a tal... però sempre m'agradaven les pelis de possibles futurs, amb naus i tecnologia o amb personatges que se les havien d'ingeniar per viure sense societat ni civilització perquè hi havia hagut algun tipus de cataclisme o algo...
Al 2012 érem molta gent, més de 7.000 milions d'habitants, que amb números s'escriuria 7.000.000.000 de persones.
Era molt, sí, segurament més del que mai s'havia arribat a ser, i jo em preguntava com podria explicar-li a l'Ayla quan li escrivís les Cartes a l'Ayla, el llibre que volia escriure explicant el món on vivíem però intentant fer-ho perquè ho entengués algú que no ho havia vist, ja fos de fora del planeta o des d'un temps remot on tot plegat tot just començava, pel que fa a la multitud d'invents i utensilis que havíem estat desenvolupant els humans des de feia multitud d'anys... Tecnologia!
Descobriments casuals, molta investigació, gran utilització d'una part del nostre cos anomenada cervell, que per una banda era molt útil perquè ens permetia fer una sèrie de coses totalment inaudites, però per l'altra també ens creava una sèrie de pors i sensacions que es convertien en comportaments i actes incomprensibles...
Com per exemple el que estaven fent els governants de diferents països; aquell dimecres havia vist per la tele un diputat del PP o no sé què, que defensava lo de no ajudar a les persones que ells anomenaven "immigrants ilegals"; a no ser que aquests paguessin una quantitat determinada de diners...
I clar, els metges no s'ho podien creure, quin extermini!
N'hi van haver uns que van assaltar un parell de Mercadona's a Andalusia per repartir els aliments entre la gent que passava gana, després els del Banc d'Aliments es veu que van dir que no volien acceptar els aliments per la seva procedència...
Quina sonadura!
Jo aquella tarda tornava a estar sol, bueno, amb la Sipuca, que dormia a fora el pati entre els testos de marihuana. Havia sigut un bon dia pel que fa a l'eliminació de mosquits, de bon matí ja n'havia matat un que s'havia parat a descansar a la mosquitera, perquè ja feia dies que els molt cabronets estaven tocant els ous i finalment havíem instal·lat la mosquitera. Molava perquè també tenia aquest ús: a part d'aconseguir que no entressin els mosquits, de vagades els tius es paraven allà a dissimular, com si fos una terenyina gegant que no els atrapava com les trenyines autèntiques que fabricaven les aranyes, però sí que et permetia veure'ls molt clarament allà apalancats i acostar-t'hi amb cuidado i... pam!
Després, a mig matí, n'havia pelat un parell o tres més a la bassa, on vem pujar amb la Gemma a fer un banyet... De vegades valia la pena arriscar-se a rebre alguna picada, sabent al que t'exposaves, si almenys n'aconseguies matar un... A la tarda n'havia pelat un altre que em volia tocar els ous quan m'anava a fer una palla, sort que el vaig liquidar ràpid abans que em comencés a atacar. Segurament aquell dimecres era un dels dies que havia aconseguit carregar-me més mosquits de tot l'istiu, més de 5 segur, i per mi això ja era una bona xifra. M'estava convertint en tot un caçador, expert i aviat experimentat...
Al vespre jugava el Barça contra el Manchester United en un amistós d'aquests de pre-temporada , i havíem quedat amb l'Arqué que el veuríem a Can Boter i després ens quedaríem allà a sopar...
Perfecte, només em quedava llegir una mcia, regar i guardar la roba neta que havia tret del terrat.
Al 2012 érem molta gent, més de 7.000 milions d'habitants, que amb números s'escriuria 7.000.000.000 de persones.
Era molt, sí, segurament més del que mai s'havia arribat a ser, i jo em preguntava com podria explicar-li a l'Ayla quan li escrivís les Cartes a l'Ayla, el llibre que volia escriure explicant el món on vivíem però intentant fer-ho perquè ho entengués algú que no ho havia vist, ja fos de fora del planeta o des d'un temps remot on tot plegat tot just començava, pel que fa a la multitud d'invents i utensilis que havíem estat desenvolupant els humans des de feia multitud d'anys... Tecnologia!
Descobriments casuals, molta investigació, gran utilització d'una part del nostre cos anomenada cervell, que per una banda era molt útil perquè ens permetia fer una sèrie de coses totalment inaudites, però per l'altra també ens creava una sèrie de pors i sensacions que es convertien en comportaments i actes incomprensibles...
Com per exemple el que estaven fent els governants de diferents països; aquell dimecres havia vist per la tele un diputat del PP o no sé què, que defensava lo de no ajudar a les persones que ells anomenaven "immigrants ilegals"; a no ser que aquests paguessin una quantitat determinada de diners...
I clar, els metges no s'ho podien creure, quin extermini!
N'hi van haver uns que van assaltar un parell de Mercadona's a Andalusia per repartir els aliments entre la gent que passava gana, després els del Banc d'Aliments es veu que van dir que no volien acceptar els aliments per la seva procedència...
Quina sonadura!
Jo aquella tarda tornava a estar sol, bueno, amb la Sipuca, que dormia a fora el pati entre els testos de marihuana. Havia sigut un bon dia pel que fa a l'eliminació de mosquits, de bon matí ja n'havia matat un que s'havia parat a descansar a la mosquitera, perquè ja feia dies que els molt cabronets estaven tocant els ous i finalment havíem instal·lat la mosquitera. Molava perquè també tenia aquest ús: a part d'aconseguir que no entressin els mosquits, de vagades els tius es paraven allà a dissimular, com si fos una terenyina gegant que no els atrapava com les trenyines autèntiques que fabricaven les aranyes, però sí que et permetia veure'ls molt clarament allà apalancats i acostar-t'hi amb cuidado i... pam!
Després, a mig matí, n'havia pelat un parell o tres més a la bassa, on vem pujar amb la Gemma a fer un banyet... De vegades valia la pena arriscar-se a rebre alguna picada, sabent al que t'exposaves, si almenys n'aconseguies matar un... A la tarda n'havia pelat un altre que em volia tocar els ous quan m'anava a fer una palla, sort que el vaig liquidar ràpid abans que em comencés a atacar. Segurament aquell dimecres era un dels dies que havia aconseguit carregar-me més mosquits de tot l'istiu, més de 5 segur, i per mi això ja era una bona xifra. M'estava convertint en tot un caçador, expert i aviat experimentat...
Al vespre jugava el Barça contra el Manchester United en un amistós d'aquests de pre-temporada , i havíem quedat amb l'Arqué que el veuríem a Can Boter i després ens quedaríem allà a sopar...
Perfecte, només em quedava llegir una mcia, regar i guardar la roba neta que havia tret del terrat.