hòstia, ara no me'n recordo com volia començar...
M'ho havia preparat?
Bueno, no sé...
Aquell dia vaig tornar a veure Martín (Hache)
Boníssima.
Ja l'havia vist en el seu moment, i allò que t'agrada, però no me'n recordava molt, i llavors la vaig veure per allà i la vaig pillar i la vaig veure;
boníssma.
Hòstia, per exemple, us coipo aquí un tros de lo que li diu el pare al fill:
diu:
"No se extraña a un país,
se extraña el barrio en todo caso,
pero también lo extrañás si te mudás a 10 cuadras...
El que se siente patriota,
el que cree que pertenece a un país,
es un tarao mental.
La Patria es un invento.
(...)
Uno se siente parte de muy poca gente.
Tu país son tus amigos, y eso sí se extraña...
pero se pasa..."
deunidòrst...
clar, igual va ser dimecres o dijous que me la vaig posar, jo sol, i la vaig flipar molt, i llavors aquell dimarts la vem tornar a posar amb la Lia, perquè ella no sabia si l'havia vist, i li sonava i tal, però no sabia i...
Molt d'acord amb el Martín, jo ja els havia avisat de que no em sentia ni català ni espanyol ni europeu ni res de cap merda d'aquestes seves.
Jo era del nou país, ja no els reconeixia tots aquells...
Que vem estar a la fira alternativa de Sant Pol!!
hòstia, un moment, ara ho explico, que primer volia dir lo de les pixades:
2125
Aquesta era la xifra en que em trobava...
Quin fàstig, perquè la 2077 la vaig fer en un poly klean, amb lo que havia molat la 2076 allà banyant-me a la platja després del bolo del Circulem 2012... Però va estar bé perquè la 2100 també la vaig fer en aquell mateix poly klean quan hi vem tornar al cap d'un parell de dies, aquest cop només com apúblic i tal, amb la Gemma, i ens vem quedar a dormir allà sota un arbre molt bo amb el cul de castanya...
Cul de Castanya!
Va molar, sí... de fet era el dia que donaven el prèmit...
No el vem guanyar, però vem ser finalistes!
vien!!
sí, es veu que del 9 espectacles en van anomenar 3 que volien destacar, un dels quals seria el campió...
I el nostre, el Nas Arrelat dels Mabsutin Fikum, va ser un dels tres escollits aquests, o sigui: Pòdium! Medalla segura!
i tant!
però si a més era el dia que s'acabaven les olímpiades, o sigui, els Jocs Olímpics... clar, i havíem estat tots aquells dies immersos i embuïts d'espiritu olímpico per tot arreu, i la competición y su puta madre...
Bueno, molt contents d'aconseguir el primer metall pel medallero dels Mabsutin, i ara sí, una mica de vacances...
Bueno, que l'endemà baixàvem a tocar a les Festes de Gràcia amb les Susis and the Waitlords...
yes!
i entremig tot lo de la nova era que s'estava manifestant constament i de forma creixent i exponancial a un ritme immillorable...
vaig pillar l'ukelele i vaig pirar
passeig de tarda, can matas, potser una orxata i una llimonada per fer unes claretes al vespre sota l'aguacatero...
verà verà...
la nova era i el verà,
verà...
M'ho havia preparat?
Bueno, no sé...
Aquell dia vaig tornar a veure Martín (Hache)
Boníssima.
Ja l'havia vist en el seu moment, i allò que t'agrada, però no me'n recordava molt, i llavors la vaig veure per allà i la vaig pillar i la vaig veure;
boníssma.
Hòstia, per exemple, us coipo aquí un tros de lo que li diu el pare al fill:
diu:
"No se extraña a un país,
se extraña el barrio en todo caso,
pero también lo extrañás si te mudás a 10 cuadras...
El que se siente patriota,
el que cree que pertenece a un país,
es un tarao mental.
La Patria es un invento.
(...)
Uno se siente parte de muy poca gente.
Tu país son tus amigos, y eso sí se extraña...
pero se pasa..."
deunidòrst...
clar, igual va ser dimecres o dijous que me la vaig posar, jo sol, i la vaig flipar molt, i llavors aquell dimarts la vem tornar a posar amb la Lia, perquè ella no sabia si l'havia vist, i li sonava i tal, però no sabia i...
Molt d'acord amb el Martín, jo ja els havia avisat de que no em sentia ni català ni espanyol ni europeu ni res de cap merda d'aquestes seves.
Jo era del nou país, ja no els reconeixia tots aquells...
Que vem estar a la fira alternativa de Sant Pol!!
hòstia, un moment, ara ho explico, que primer volia dir lo de les pixades:
2125
Aquesta era la xifra en que em trobava...
Quin fàstig, perquè la 2077 la vaig fer en un poly klean, amb lo que havia molat la 2076 allà banyant-me a la platja després del bolo del Circulem 2012... Però va estar bé perquè la 2100 també la vaig fer en aquell mateix poly klean quan hi vem tornar al cap d'un parell de dies, aquest cop només com apúblic i tal, amb la Gemma, i ens vem quedar a dormir allà sota un arbre molt bo amb el cul de castanya...
Cul de Castanya!
Va molar, sí... de fet era el dia que donaven el prèmit...
No el vem guanyar, però vem ser finalistes!
vien!!
sí, es veu que del 9 espectacles en van anomenar 3 que volien destacar, un dels quals seria el campió...
I el nostre, el Nas Arrelat dels Mabsutin Fikum, va ser un dels tres escollits aquests, o sigui: Pòdium! Medalla segura!
i tant!
però si a més era el dia que s'acabaven les olímpiades, o sigui, els Jocs Olímpics... clar, i havíem estat tots aquells dies immersos i embuïts d'espiritu olímpico per tot arreu, i la competición y su puta madre...
Bueno, molt contents d'aconseguir el primer metall pel medallero dels Mabsutin, i ara sí, una mica de vacances...
Bueno, que l'endemà baixàvem a tocar a les Festes de Gràcia amb les Susis and the Waitlords...
yes!
i entremig tot lo de la nova era que s'estava manifestant constament i de forma creixent i exponancial a un ritme immillorable...
vaig pillar l'ukelele i vaig pirar
passeig de tarda, can matas, potser una orxata i una llimonada per fer unes claretes al vespre sota l'aguacatero...
verà verà...
la nova era i el verà,
verà...