Hòstia per fi va ploure una mica, tu...
Que bé, perquè ja ni recordàvem quant feia que no plovia...
I després de la ola de calor la temperatura igual havia baixat una mica, però durant uns quants dies va seguir fotent una xafogor descomunal i una humitat que no s'aguantava, suaves inclús estant parat sense fer res, estirat al sofà veient una peli, per exemple...
Ui, en vaig veure bastantes, aquell dia Con la muerte en los talones, clásicos del Hitchock que jo no havia vist, i la veritat és que sabia que les volia veure totes, les del Hitchcock... però que maleta la d'Atormentada (Under Capricorn), o bueno, a mi no em va semblar el pedazo de peli que m'acostumaven a semblar totes les del Hitchcock...
Ah!
i lo més important de tot:
Ja m'havia acabat l'últim llibre de l'Ayla, Los Refugios de Piedra, que era el sisè... quina llàstima, perquè s'havien acabat, però estava content d'haver-me'ls llegit, i d'haver conegut tota aquesta penyita, la Iza, el Creb, el Brun, el Broud, el Jondalar, clar... i el Talut i la Tulie, el Thonolan, la Jetamio, i la Marthona i el Willamar i el Dalanar, i Aquella Qui Era la Primera Entre Aquells Qui Serveixen a la Mare....
i bueno, la Whinney, el Lamp, el Llop, etc, etc... no puc parlar, no puc parlar...
Coollons!
no em podia aguantar! això de ser el primer d'entre els qui ens estàvem llegint tota la saga feia que no pogués comparitr amb dingú lo que em passava, que durill...
bueno, res, no diré res, només que m'havia faltat una mica més de contacte entre els Caps Plans (o sigui vull dir el Clan) i els Altres, però bueno, vale, va...
no diré res... ni aquí!
Ja feia dos dies que me l'havia acabat, el llibre, però clar, encara estava una mica afectat, normal suposo...
I aquell dijus per fi va ploure!
Que bé, quedar-me a casa escribint mentre a fora anava plovent era lo millor que em podia passar aquell dia.
El cap de setmana havíem estat per la Garrotxa, a la súper festa rural de La Quintana, on anàvem a actuar amb el Señor, i a més lUri va arribar de les seves vacances i va dir que també s'apuntava, de manera que al final vem acabar fent una espècie de mescla entre Señor Señor i Mabsutin Fikum de 3 que va estar molt bé, bolazo de Mabsutin Señor, i després molt bona onda amb tota la penyita aquella, gran encontre de clans, assemblea d'estiu molt real, de les més autèntiques de totes les que estàvem fent aquell istiu, aquí o allà...
Vaig dormir sota un pi amb el sac dels avions i una capulana a terra, com si fos un veritable home de veritat! I molt guai perquè a més era el bolo que ens pagaven amb marihuana! que bé... no haver de barrejar diners ni preus ni hòsties... què va! l'endemà s'acosta l'Enric de la Quintana amb un pot d'herba a les mans, me'l dóna i em diu:
- Té, un regalet pels pallassos...
i olé!
Ah, i encara hi havíem de tornar a la Garrotxa, perquè el diumenge teníem el famós bolo del 2 de setembre a El Torn, que en principi havia de ser de Mabsutin Fikum, però resulta que tant l'Uri com el Maus van acabar liats amb una moguda del Marcel dels Galindos i l'Arqué i tal, que no sé què feien per Santa Coloma d'un cabaret de circ o algo...
pos vale!
en ese caso, Señor, Señor!
I que curiós perquè curiosament la pluja va arribar el 30/agost, que em sembla que era el dia que canviaven de signe els Nodos Lunares, després de més de dos anys a Gèminis-Sagitari, ara estarien a Taure-Escorpí fins al 2014 o així...
sí, diria que era aquell dia que havien canviat de signe...
30 d'agost, l'aniversari de la Fiona i el Joni, vuit i 36, em sembla... i Sant Fèlix!!
clar, i la Gemma que aquell any del 2012 no hi va poder anar, perquè clar, treballava...
però bueno, al matí ho vem buscar per la internet, i a traves de Tele Penedès o algo així, vem poder veure un bon tros de la diada amb els Verds descarregant-ho tot, fins i tot una torre de 8 neta...
Quina llàstima no haver-hi pogut anar, sobretot per la Gemma, que clar, siguent d'allà se senten molt aquestes coses, a part del super flipe de la reflip que puguem tenir els que hi anem de fora... però ella deia que era el primer cop en sa vida que s'ho perdia... que fort!
Vaig aprofitar un ratu que havia parat de ploure i em vaig apalancar al patí, tornava a estar sol un rato, i em venia molt de gust entrar en contacte amb les veritats ocultes, amb la cosa amagada en sí, l'essència del res total...
i seguia conversant amb mi mateix per dins, infinites e inacabables divagacions i converses amb tota una gama de multi-mois que apareixien dins meu en tot moment, amb un parell o tres de més predominants potser, no ho sé, però és que després a sota... no ho sé, no sé quants mois podien arribar a aparèixer amb un sol dia...
qui ho sap?
algú en té ni idea...?
Van passar unes nenes pel carrer, i dic nenes però tiraven cap als 15 i algo, o sigui que ja diríem potser adolescents, o noies; i vaig sentir que deien:
- Aquí hi viu el Xàndal!
- Sí, aquí hi viuen el Xàndal i el Manxàndol, us en recordeu? Els pallassos aquells...
Que bo!!
Que bé, perquè ja ni recordàvem quant feia que no plovia...
I després de la ola de calor la temperatura igual havia baixat una mica, però durant uns quants dies va seguir fotent una xafogor descomunal i una humitat que no s'aguantava, suaves inclús estant parat sense fer res, estirat al sofà veient una peli, per exemple...
Ui, en vaig veure bastantes, aquell dia Con la muerte en los talones, clásicos del Hitchock que jo no havia vist, i la veritat és que sabia que les volia veure totes, les del Hitchcock... però que maleta la d'Atormentada (Under Capricorn), o bueno, a mi no em va semblar el pedazo de peli que m'acostumaven a semblar totes les del Hitchcock...
Ah!
i lo més important de tot:
Ja m'havia acabat l'últim llibre de l'Ayla, Los Refugios de Piedra, que era el sisè... quina llàstima, perquè s'havien acabat, però estava content d'haver-me'ls llegit, i d'haver conegut tota aquesta penyita, la Iza, el Creb, el Brun, el Broud, el Jondalar, clar... i el Talut i la Tulie, el Thonolan, la Jetamio, i la Marthona i el Willamar i el Dalanar, i Aquella Qui Era la Primera Entre Aquells Qui Serveixen a la Mare....
i bueno, la Whinney, el Lamp, el Llop, etc, etc... no puc parlar, no puc parlar...
Coollons!
no em podia aguantar! això de ser el primer d'entre els qui ens estàvem llegint tota la saga feia que no pogués comparitr amb dingú lo que em passava, que durill...
bueno, res, no diré res, només que m'havia faltat una mica més de contacte entre els Caps Plans (o sigui vull dir el Clan) i els Altres, però bueno, vale, va...
no diré res... ni aquí!
Ja feia dos dies que me l'havia acabat, el llibre, però clar, encara estava una mica afectat, normal suposo...
I aquell dijus per fi va ploure!
Que bé, quedar-me a casa escribint mentre a fora anava plovent era lo millor que em podia passar aquell dia.
El cap de setmana havíem estat per la Garrotxa, a la súper festa rural de La Quintana, on anàvem a actuar amb el Señor, i a més lUri va arribar de les seves vacances i va dir que també s'apuntava, de manera que al final vem acabar fent una espècie de mescla entre Señor Señor i Mabsutin Fikum de 3 que va estar molt bé, bolazo de Mabsutin Señor, i després molt bona onda amb tota la penyita aquella, gran encontre de clans, assemblea d'estiu molt real, de les més autèntiques de totes les que estàvem fent aquell istiu, aquí o allà...
Vaig dormir sota un pi amb el sac dels avions i una capulana a terra, com si fos un veritable home de veritat! I molt guai perquè a més era el bolo que ens pagaven amb marihuana! que bé... no haver de barrejar diners ni preus ni hòsties... què va! l'endemà s'acosta l'Enric de la Quintana amb un pot d'herba a les mans, me'l dóna i em diu:
- Té, un regalet pels pallassos...
i olé!
Ah, i encara hi havíem de tornar a la Garrotxa, perquè el diumenge teníem el famós bolo del 2 de setembre a El Torn, que en principi havia de ser de Mabsutin Fikum, però resulta que tant l'Uri com el Maus van acabar liats amb una moguda del Marcel dels Galindos i l'Arqué i tal, que no sé què feien per Santa Coloma d'un cabaret de circ o algo...
pos vale!
en ese caso, Señor, Señor!
I que curiós perquè curiosament la pluja va arribar el 30/agost, que em sembla que era el dia que canviaven de signe els Nodos Lunares, després de més de dos anys a Gèminis-Sagitari, ara estarien a Taure-Escorpí fins al 2014 o així...
sí, diria que era aquell dia que havien canviat de signe...
30 d'agost, l'aniversari de la Fiona i el Joni, vuit i 36, em sembla... i Sant Fèlix!!
clar, i la Gemma que aquell any del 2012 no hi va poder anar, perquè clar, treballava...
però bueno, al matí ho vem buscar per la internet, i a traves de Tele Penedès o algo així, vem poder veure un bon tros de la diada amb els Verds descarregant-ho tot, fins i tot una torre de 8 neta...
Quina llàstima no haver-hi pogut anar, sobretot per la Gemma, que clar, siguent d'allà se senten molt aquestes coses, a part del super flipe de la reflip que puguem tenir els que hi anem de fora... però ella deia que era el primer cop en sa vida que s'ho perdia... que fort!
Vaig aprofitar un ratu que havia parat de ploure i em vaig apalancar al patí, tornava a estar sol un rato, i em venia molt de gust entrar en contacte amb les veritats ocultes, amb la cosa amagada en sí, l'essència del res total...
i seguia conversant amb mi mateix per dins, infinites e inacabables divagacions i converses amb tota una gama de multi-mois que apareixien dins meu en tot moment, amb un parell o tres de més predominants potser, no ho sé, però és que després a sota... no ho sé, no sé quants mois podien arribar a aparèixer amb un sol dia...
qui ho sap?
algú en té ni idea...?
Van passar unes nenes pel carrer, i dic nenes però tiraven cap als 15 i algo, o sigui que ja diríem potser adolescents, o noies; i vaig sentir que deien:
- Aquí hi viu el Xàndal!
- Sí, aquí hi viuen el Xàndal i el Manxàndol, us en recordeu? Els pallassos aquells...
Que bo!!