però si ja hi érem!
i tant, i tant que hi érem...

Vaig arribar a les 1848 pixades i no vaig veure cap notícia sobre el tren o la inauguració del primer túnel de l'estat español a Montgat en el trajecte Barcelona - Mataró, ni res... Feia uns díes sí que me'n recordo que just quan estava a 1818 va ser l'aniversari del Nelson Mandela, que era nascut al 1918, o sigui que déunidó, i casi...

Entremig vem anar ja pel Grec 2.

Jo aquell divendres m'havia llevat ben content i havia estat llegint, ja m'havia començat el 6è de l'Ayla, Los Refugios de Piedra, i llavors havia anat cap a Barna amb transport públic, perquè havia quedat amb la Cecília de Pallassos Sense Fronteres per revisar unes coses i cosetes de lo de les finances del Líban.

Fet i dicidit, ja havia cobrat una part de lo de l'una d'ostres, i vaig parar a pillar-me unes baquetes normals, unes de fluixet, i atenció...: un ukelele!

yes!

Ja feia uns mesos que l'havia vist, allà en un aparador, com una guitarreta vermella de pallasso molt adient, i me'n recordo que vaig dir: "quan cobri l'una d'ostres me n'agencio un..."
pos venga!
com un gínjol amb la meva adquisició cap a Psf, todo bien con lo de los números, i a dinar un menú, ole, menú de rics: 7'70€. Tallarines carbonara, dos hamburgueses amb patates, postre (yogurt), aigua, música búlgara i molta calma.

Perfecte.

Llavors això que arribo a la carpa, i el Lluc em diu que ja ha vist el meu vídeo cremant diners, i que aviat en tindrem més per cremar, que finalment li han donat la subvenció...
haha, vale...

Va anar molt millor el segon bolo, després del desestret de la setmana anterior, amb les deficiències tècniques i conceptuals i tots els del Come and see per allà tahats...
Almenyus al grec 2 vem tenir uneas bones condicions tècniques i millor ambient en general, bon bolo amb els súper locus dels Trifaldó, i el Odorof increïble, molt bona onda i bona conéction, somos los gorilas... eh, eh, eh!

En cabat del bolo ja vaig veure el Harry Cuñi per allà, clar, hi havia que celebrar-ho, no...?
La penya suposo que flipant bastant, però nosaltres més o menus, com que ja el coneixem, anem fent, recull, desmonta, carrega...
i en aquestes que veig els trifaldó allà com cuchichejant, i jo que penso: "què i què, què diuen aquests locus...?" i m'hi acosto. El ros, el de rissos, amb aquella mirada, l'altre amb els seus caretus, i el Tomeu que em diu:
- Què? si o no? no ha tengut temps tioo... no ha tengut temps! com pot anar ja amb aquest careto?
Vaia rissa! Estaven flipant, clar, i expicant-li a l'altre, el que no l'havia vist, que llavors va entrar a veure'l un moment i la va flipar encara més, deia que s'havia de fotre més de 20 ratlles d'speed i calimocho a saco per igualar-ho, i encara tindria millor caretu...
que bó...
Llavors en això que surt el Harry, que no sabíem com tornava a Tiana, l'Arqué just acabava de marxar, i el Maus li pregunta que com torna.
- With you, myu friend! - li diu el Harry.
- Hòstia, però... amb l'equip i tot, crec que no hi ha puestu, eh... - li va contestar el Maus.
- Pues en taxi!
Ole!
pa la verbena!

...no ha tengut temps tioo, no ha tengut temps...