ole ole, ja havíem acabat els cabarets del Grec!

El tercer també va estar molt guapu, jo almenys me'n recordo que mu vaig passar molt bé, sobretot en alguns moments...
Vem tocar molt bé i la gent estava contenta amb nosaltres, i lo millor de tot: que ja havíem acabat, i ara només tenia al davant uns dies a Cadaqués i, en tornar, quatre bolos xandris però xandris de veritat de lo més bo: passacarrers amb els Mabsutin, un parell ò tres de bolos del Nas Arrelat, i una míssion ultra-xandri de lo més pur amb el famós Lluís de Gama-2, que ens havia trucat al cap d'anys i anys per saber si encara fèiem allò de les panxes...

perfecte!

Era dissabte i estava a casa sense fer res, al vespre hi havia la festa de l'Arqué, i a part d'això no havia de fer res més que estar allà sense fer res, i que bé que mu estava passant d'estar a casa sol i sense fer res, o casi res...

Llegir una miqueta (per cert que no sé si ho havia dit que ja m'havia acabat el 5è de l'Ayla i havia començat el sisè i últim - que jo sapigués - La Tierra de las Cuevas Pintadas...)... i eso, molt bé, llegir una mica, després un ratet d'ordenyador internat, unes rentadores, esmorzar, seure, mirar, no fer res, escoltar, sentir a veure què sentia...

I de pixades clar, el segle XX estava passant a una velocitat vertiginosa!
Ja estava al 1926, i tenia un parell de qüestions rondant-me. 
Primer de tot: amb quina xifra acabaria el juliol, perquè segurament seria a la segona meitat del s.XX, però tenia curiositat per saber si seria cap allà als anys '50 ò '60 o què, igual m'acostava a l'any del meu naixament...; 
i després la bona bona: quin dia arribaria a les 2012!
perquè clar, a partir d'aquí tot seria futur, o sigui: que cada cop que anés a pixar podria intuïr alguna cosa o coseta més del possible futur, si és que podia llegir les senyals...
com havia fet el dia aquell fora del temps, quan estava veient-les passar allà al terrat del Museu d'Història de Catalunya, que vaig percebre unes intuicions amb informació camuflada que em van fer pensar o intuïr que potser cap a finals de setmebre, dia 28 ò 29, podia haver-hi un cataclisme gros o algo...
no sé, em va semblar fins i tot oportú començar a tirar aquesta data porai, anar escampant el rumor i que corrés la incertidumbre, sense que arribés a cundir el pànic, però clar, qui podia saber res del què passaria...
jo no sabia pas res del què passaria...
hòstia, érem la realitat!!

Doncs havia arribat ja al segle XX, me'n recordo que quan vaig escriure aquestes paraules portava 1905 pixades; la Gemma acabava d'anar donar un tomet i potser fer una bassa a can Boter, jo era a punt d'anar a Can Matas a carregar les coses per l'assaig de Grec 3 que teníem aquella tarda al Fòrum, el bolo seria l'endemà.

Feia un parell o tres de dies que havia passat per les 1877 pixades, o sigui, just cent anys abans del meu naixement (en l'assimilació mental que feia de pixades i anys per recordar més fàcilment la xifra), cent anys justos perquè jo naixés, o el que era el mateix: l'any en que havia nascut el nostre amic Hermann Hesse... No vaig veure cap notícia relacionada amb el Lobo Estepario ni res aquell dia... però sí que me'n recordo que per la Sexta 3 van fer El Guateque, que comença amb aquella escena que representa que estan gravant una película i el Peter Sellers no para de liar-la, i el director hi ha un moment que para, corten corten, i li pregunta al Peter si sap a quin any representa que estan (perquè el colega va amb el rellotge de munyeca posat), i li diuen que representa que són al 1878, just les pixades que jo portava en aquell moment!

Després també vaig passar per les 1892 el dia que feia 20 anys de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, 25/juliol/1992, o sigui que vaig tornar a pensar "que bé, quina coincidència, i que conectat que vaig..."

Perquè a més va ser el Dia Fora del Temps i vem tenir un montón de revelacions...

Vaig estar de bolo a Barcelona amb el Joan Boher, al terrat del Museu d'Història de Catalunya, però lo que volia explicar era lo del cine, que fort!
 la Gemma estava de bon matí estirada al llit mentre jo llegia assegut a la taula de fora, i...
bueno, intentaré aconseguir algo d'imatges per explicar-ho, perquè és massa fort, només amb paraules no puc...

que heavy...

però si ja hi érem!
i tant, i tant que hi érem...

Vaig arribar a les 1848 pixades i no vaig veure cap notícia sobre el tren o la inauguració del primer túnel de l'estat español a Montgat en el trajecte Barcelona - Mataró, ni res... Feia uns díes sí que me'n recordo que just quan estava a 1818 va ser l'aniversari del Nelson Mandela, que era nascut al 1918, o sigui que déunidó, i casi...

Entremig vem anar ja pel Grec 2.

Jo aquell divendres m'havia llevat ben content i havia estat llegint, ja m'havia començat el 6è de l'Ayla, Los Refugios de Piedra, i llavors havia anat cap a Barna amb transport públic, perquè havia quedat amb la Cecília de Pallassos Sense Fronteres per revisar unes coses i cosetes de lo de les finances del Líban.

Fet i dicidit, ja havia cobrat una part de lo de l'una d'ostres, i vaig parar a pillar-me unes baquetes normals, unes de fluixet, i atenció...: un ukelele!

yes!

Ja feia uns mesos que l'havia vist, allà en un aparador, com una guitarreta vermella de pallasso molt adient, i me'n recordo que vaig dir: "quan cobri l'una d'ostres me n'agencio un..."
pos venga!
com un gínjol amb la meva adquisició cap a Psf, todo bien con lo de los números, i a dinar un menú, ole, menú de rics: 7'70€. Tallarines carbonara, dos hamburgueses amb patates, postre (yogurt), aigua, música búlgara i molta calma.

Perfecte.

Llavors això que arribo a la carpa, i el Lluc em diu que ja ha vist el meu vídeo cremant diners, i que aviat en tindrem més per cremar, que finalment li han donat la subvenció...
haha, vale...

Va anar molt millor el segon bolo, després del desestret de la setmana anterior, amb les deficiències tècniques i conceptuals i tots els del Come and see per allà tahats...
Almenyus al grec 2 vem tenir uneas bones condicions tècniques i millor ambient en general, bon bolo amb els súper locus dels Trifaldó, i el Odorof increïble, molt bona onda i bona conéction, somos los gorilas... eh, eh, eh!

En cabat del bolo ja vaig veure el Harry Cuñi per allà, clar, hi havia que celebrar-ho, no...?
La penya suposo que flipant bastant, però nosaltres més o menus, com que ja el coneixem, anem fent, recull, desmonta, carrega...
i en aquestes que veig els trifaldó allà com cuchichejant, i jo que penso: "què i què, què diuen aquests locus...?" i m'hi acosto. El ros, el de rissos, amb aquella mirada, l'altre amb els seus caretus, i el Tomeu que em diu:
- Què? si o no? no ha tengut temps tioo... no ha tengut temps! com pot anar ja amb aquest careto?
Vaia rissa! Estaven flipant, clar, i expicant-li a l'altre, el que no l'havia vist, que llavors va entrar a veure'l un moment i la va flipar encara més, deia que s'havia de fotre més de 20 ratlles d'speed i calimocho a saco per igualar-ho, i encara tindria millor caretu...
que bó...
Llavors en això que surt el Harry, que no sabíem com tornava a Tiana, l'Arqué just acabava de marxar, i el Maus li pregunta que com torna.
- With you, myu friend! - li diu el Harry.
- Hòstia, però... amb l'equip i tot, crec que no hi ha puestu, eh... - li va contestar el Maus.
- Pues en taxi!
Ole!
pa la verbena!

...no ha tengut temps tioo, no ha tengut temps...

Doncs que fort perquè vaig arribar a les 1789 pixades just el dia 14 de juliol, que se celebrava lo de la Bastilla i tal... Feia dies que portava un autp-pique intern amb la cosa de que clar, m'estava llegint Los Refugios de Piedra, el 5è de l'Ayla i tal, i me'n recordo que quan anava per la pàgina 600 i algo m'estava acostant ja a les 1600 pixades, o sigui que traient l'1 de les 1000 podia auto-motivar-me, cosa que jo en un principi sempre havia tingut clar que volia evitar de totes totes... però de cop un dia llegia 20 ò 25 pàgines del tirón i em distanciava, potser em pensava que les pixades ja casi pillaven les pàgines però aquestes agafaven distància, fins que vaig deixar de llegir un dia a la pàgina 767, i quan a la tarda vaig tornar a pillar el llibre, just acabava de fotre la pixada 1767 de l'any...

Sí, pensava que ja em tenia, i que a partir d'aquí les pixades ja adelantarien definitivament les pàgines fins que m'hagués acabat el llibre, però es va posar interessant la cosa i estava fotent una apretada de puta mare, just me'n recordo que havia arribat ja a la pàgina 804 o així, mentre que de pixades anava tot just per la 1789, però era el dia de la Bastilla... i vaig pensar "quina conexió penya..."

Era ple istiu, els mosquits ja començaven a ser-hi bastatn, i mentre escribia això la Gemma estornudava estirada al llit, cansada com havia arribat de tot el dia a la feina, amb lo del Ferran Adrià al Palau Robert i tots els locus i piyulis que s'hi acostaven...

Quins atacs d'estornuts que pillava, la Gemma! i otro!

- Gemma, estàs bé? - li vaig preguntar jo.
- Mmmm... - va dir ella, just abans de sonar-se - Ai... guapo... amor... - i es va tornar a sonar fort.
- Guapa, t'estimo... - li vaig dir jo.
- Moi, jo també t'estimo molt...

Ole i ole i ole!
que los niños se van pa'l cole! y ole!
y ole!

L'endemà era diumenge i tenia poca cosa a fer, més que res descansar i sobretot intentar no sé què que ja ni m'en recordava, però que justament vaig pensar que igual no calia que la recordés tant com volia, perquè sinó encara acabaria convertint-me en un d'aquells racionals de merda, que jo ja no els aguantava ni els podia suportar més...

"Racionals!!" vaig pensar amb to d'insult, com quan el xaval de La Lengua de las Mariposa li diu ornitorrinco i no sé què més al seu professor aquell tan bo de Maestro...

Però estava content, això sí, tenia una bona sensació general i el canvi permanent de la cosa ja havia començat i estava entrant en una fase molt bona i prometedora que de ben segur que ens alliberaria imminentment de forma sublime i total i ens portaria a entendre i concebre les coses d'una nova manera encara poc coneguda i freqüentada només ocasionalment per alguns petits moments istriònics d'històries inconexes i irreverents que ens podien fer sentir com volguéssim en cada moment...

doncs sí, finalment sí que es va fer l'123, "el vem fer" potser hauria de dir... o potser no, perquè el 2012 me'n recordo que va ser l'123 on menys em vaig implicar, si és que era possible superar la poca implicació que ja havia mostrat l'any anterior per motius varis.

En aquest cas me'n recordo que el Lluc ens havia dit que per muntar i tal hi havien 4 persones contractades, i que amb aquestes ja feien, que si volíem podíem afegir-nos-hi, però que si volíem fer només la gala, cobraríem només la gala... doncs molt bé!

estava claríssim, vem fer la gala, que al final ja no sé si va ser naïf, poètica, de bar, amb text o sense, però me'n recordo que jo vaig fer la meva intervenció de l'inglès i va molar molt, vaig sortir a estripar i ho vaig donar-ho tot, la penya flipant i tothom després molt content dient-me coses i tal... haha!

entremig vem pujar a Llançà, que era el dia del bolo del Festival Claca, i nosaltres l'inauguràvem amb el primer bolo de la primera edició... Pista, pista! Claca sí!! Molt bé, bestial, i tant la gent del públic i tal, com l'Anna i totes les organitzadores van quedar molt contentes, el carricoche mola i triumfa molt, i després vem fer un corro i venga, presentación de l'speaker oficial Joni, palmes de l'Uri, taronges del Maus, jo per algo no vaig fer l'inglès, tot i que crec que l'hagués pogut, o hagut de fer, però bueno, potser no calia, o no sé per què no ho vaig fer... i múisca, clar, jalas music, panxes, i final apoteòssic d'inauguració amb himne i tallada oficial de la cinta inauguradora, tots 4 en calçotets...

molt bé, molt bo, ens ho vem passar molt bé, la veritat...

i ara aribava ja el moment del canvi de fase, i l'hora de començar-nos a concentrar amb tot lo del grec i tal...

pos venga pues, a por ell@s!!

Juliol, juliol!!


Uau... havíem arribat ja a la meitat del 2012, i que guai perquè ho vem celebrar amb unes plugetes bones i tormenta... Hi havien uns trons retrunyint que feien vibrar els vidres de la finestra de l'habitació, diumenge al matí amb pluja després de la onada de calor era bestial...


El dia abans havia començat L'1,2,3, amb l'espectacular acte inaugural, el Xavi Maristany dirigint emocionat una formació de més de 30 músics provinents de bandes com Coetus, Banda Aèria i altres, i va ser bestial. Primer al matí als Teletubis, tot i que feia força calor i l'assistència de públic va ser bastant fluixa, però els que hi vem anar vem flipar bastant... 


Jo vaig estar amb la Fiona i vem muntar un club de tatoos, els Calavera Rat Penat, perquè ella es va pillar una bossa de pelotazos i li va sortir un doble tatoo de calaveres amb ales de ratpenat que a mi em van emocionar, recordant-me el grup de por de broma que havíem fet amb l'Alain quan anàvem a 2n d'EGB.


La Fiona em va dir que me'n donava un i que seríem els presidents del club de tatoos, hauríem de fer reunions de jefes per decidir si acceptàvem nous membres, per exemple el seu germà, el Pep, boníssim, i també al Miquel Picas. Vem fer un saludo i vem decidir que no podíem copiar res ni de la tele ni d'altres grups de nens, perquè volíem que el nostre grup de tatoos fos realment únic i original.


Va dir-me la jefa que passaria per casa algun dia a veure si havia aconseguit més tatoos per intercanviar, compartir... per flipar-nos una mica, vaja...


Mentrestant el Mristany seguia dirigint els músics, va haver-hi un número de circ de roda amb el Martí dels Daromai, molta calor i bona ondeta amb tots aquells músics i músiques allà tocant..El Xavi em va dir que si volia que em pillés algun cacharret per la tarda a la plaça, i així ho vaig fer, clar, quan va ser l'hora vaig posar-me la closca i el barret que m'havia fet la Gemma i vaig anar cap a la Plaça de la Vila, on es feia l'acte de la tarda; les butxaques carregades amb culleres, pistola, martellet, huevo, trompeta de joguina, i venga!


Ole, y ole, i ole, perquè mu vaig passar súper bé i em vaig sentir molt lliure. La Fiona va aparèixer i em va comentar un parell de canvis que havia pensat d'introduir en el nostre saludo, i vem seguir flipant amb la música i el circ, que en aqest cas va venir de la mà de l'Enric Petit, de Terraassa, que es va fotre unes verticals d'escàndol a dalt de tot d'una estructura nova que just estrenava aquell dia, crec...


I llàstima que no vem poder quedar-nos fins al final, perquè teníem bolo de Sussis a Caldetes, o sigui que la Lia i jo vem haver de desfilar just quan començaven els bisos...


Per Caldetes com sempre berstial, van venir també l'Abel i la Jas, que es veu que el nen encara no s'havia banyat en tot el juny i volia fer el récord. La Gemma, que havia estat tot el dia a Barna currant al Palau Robert amb lo del Ferran Adrià, també va venir, perquè amb la calorada de tot el dia tenia ganes de fotre's un banyet, i aixíns a més ens vèiem una estona, encara que fos entremig de bolo i tal, i quin Dragó Blanc que va aparèixer just quan muntàvem...


Finalment no es va liar gaire la cosa i a quarts de dues érem al llit.

De bon matí, quan la Gemma va marxar, els núvols ja havien arribat, però la tormenta forta d'aigua es va esperar a que em llevés, i llavors sí, vinga llamps i trons i aigua bona per beneïr el dia just de la meitat d'any, 1 de juliol, i la cosa que seguia petant per tot arreu...


Ole, ole!!