va ser 7 de juny: Patum!
Vem anar-hi clar, però a més aquest any per primer cop jo hi pujava el dimecres, dia en que hi ha el passacarrers amb les masses, les guites i els altres bojos aquells...
Resulta que com que l'any anterior havia caigut en Sant Joan, el pare del Jsu li va regalar unes nits d'hotel allà per celebrar-ho, però finalment van haver-hi bastants infiltrats en les habitacions, i perquè no tornés a passar van pensar de pillar tres dobles per la patum del 2012.
Clar, una era pel Jsu i la Lia, l'altra per la Montse i la Júdith, i a l'altra hi anava en Jordi i mira, vem pensar que la Gemma i jo podíem compartir l'altre llit, i així a més fèiem dos dies juntets de vacances, que feia dies que ho volíem fer i necessitàvem...
Però clar, això ja era lo que el pare del Jsu i la seva dona havien volgut evitar, de manera que van dir que canviaven la doble per una triple, i molt bé, perfecte! La Gemma i jo vem compartir l'habitació amb en Jordi
Ah! per cert! l'experiència mística!
Sec en una cadira, la Gemma en un dels llits i en Jordi a l'altre, fa poc que hem arribat i fem temps per anar cap a la plaça... Jo decideixo obrir un dels bocates que hem dut: el de nocilla! Ui, el pa, com s'hi nota que és del matí... Oh, què és això...? no, no pot ser... sí!
De cop vaig escopir-me a la mà el pa amb nocilla mig mastegat per veure què era allò dur que havia notat, tement que fos el que jo creia que podia ser, i efectivament, ho era: un queixal! però no un trosset petit com algun altre cop que ja m'havia passat, no... tot un queixal! bueno, la part externa, l'arrel s'havia quedat a dins la meva geniva, però això ho vaig descobrir més tard...
De moment em trobava allà assegut a l'habitació de l'hotel, amb la Gemma i mon Pare, acabats d'arribar a Berga per Patum 2012, i mirant la meva mà veig que entre el pa amb nocilla mastegat hi ha un queixal... amb (atenció) amb... un cargol! metàlica! i que jo recordés aquell queixal no me l'havien treballat mai, de manera que de seguida vaig pensar: "ara sí que els he pillat, sóc un robot, claríssim!"
I vaig anar al lavabo a esvandir la peça i mirar-me-la bé.
Efectivament, era tot un queixal, i clar, després vaig convènce'm de que segurament sí que m'havien matat el nervi feia temps i me l'havien re-consturiït, però clar, quan mates el nervi del queixal també el debilites, i és més fàcil que es parteixi, etc... en fin, lo de la física quàntica, que no estàs preparat per acceptar el que no creus que pugui ser real, de manera que vaig fer veure que pensava i acceptava que no era un robot, que era un humà normal a qui li havia caigut un queixal trencat degut a la falta de nervi que li proporcionés consistència... sí, no volia que els de la gència sospitessin res, i vaig fer veure que pensava això i que ho acceptava, però en el fons jo sabia que se'ls hi havia escapat un altre detall i cada cop tenia més proves i evidències que em confirmaven que efectivament jo era un robot...
i aquests cabrons volent que pensi coses normals...
no, no!!
no us enfadeu, si us estimo molt, als de la gència!! gràcie,s gràcies, gràcies.-.
no, ja segueixo, sí sí, l'informe, l'informe...
aveiam, per on anava...
bueno, pòseso, dos nits d'hotel a Berga, patum de burgesots, descansant a la tarda un ratet i molt bona farra i disfrute, la Gemma va saltar els seus primers plens, el politus desfaçant, al final es va colar en una de les bitis, dinar amb la súdith i la montse i des`pres´siesta al riuet, en jordi arribant tajarini...
molt guai, molt cansats, però molt contents, i divendres cap a Tiana, que el dissabte fèiem el karaoke!
Va estar molt bé i a tothom li va agradar molt, però jo en canvi, no sé per què, no m'ho vaig passar bé... que raru, de vegades, que no pots acabar de disfrutar-ho, no...? algun tros o moment sí, però d'una altra manera molt extranya i diferent a com jo estava acostumat a disfrutar-ho i sentir el tot... que raru...
potser els robots no...
no!
res, no he dit res!!
ppenjo, que he de penjar, va ser molt guai, molt guai, de veritat, ghràcies gència, gràcies motles a tots i a tothom!!
qui?!
Què?!?
boi!!
Vem anar-hi clar, però a més aquest any per primer cop jo hi pujava el dimecres, dia en que hi ha el passacarrers amb les masses, les guites i els altres bojos aquells...
Resulta que com que l'any anterior havia caigut en Sant Joan, el pare del Jsu li va regalar unes nits d'hotel allà per celebrar-ho, però finalment van haver-hi bastants infiltrats en les habitacions, i perquè no tornés a passar van pensar de pillar tres dobles per la patum del 2012.
Clar, una era pel Jsu i la Lia, l'altra per la Montse i la Júdith, i a l'altra hi anava en Jordi i mira, vem pensar que la Gemma i jo podíem compartir l'altre llit, i així a més fèiem dos dies juntets de vacances, que feia dies que ho volíem fer i necessitàvem...
Però clar, això ja era lo que el pare del Jsu i la seva dona havien volgut evitar, de manera que van dir que canviaven la doble per una triple, i molt bé, perfecte! La Gemma i jo vem compartir l'habitació amb en Jordi
Ah! per cert! l'experiència mística!
Sec en una cadira, la Gemma en un dels llits i en Jordi a l'altre, fa poc que hem arribat i fem temps per anar cap a la plaça... Jo decideixo obrir un dels bocates que hem dut: el de nocilla! Ui, el pa, com s'hi nota que és del matí... Oh, què és això...? no, no pot ser... sí!
De cop vaig escopir-me a la mà el pa amb nocilla mig mastegat per veure què era allò dur que havia notat, tement que fos el que jo creia que podia ser, i efectivament, ho era: un queixal! però no un trosset petit com algun altre cop que ja m'havia passat, no... tot un queixal! bueno, la part externa, l'arrel s'havia quedat a dins la meva geniva, però això ho vaig descobrir més tard...
De moment em trobava allà assegut a l'habitació de l'hotel, amb la Gemma i mon Pare, acabats d'arribar a Berga per Patum 2012, i mirant la meva mà veig que entre el pa amb nocilla mastegat hi ha un queixal... amb (atenció) amb... un cargol! metàlica! i que jo recordés aquell queixal no me l'havien treballat mai, de manera que de seguida vaig pensar: "ara sí que els he pillat, sóc un robot, claríssim!"
I vaig anar al lavabo a esvandir la peça i mirar-me-la bé.
Efectivament, era tot un queixal, i clar, després vaig convènce'm de que segurament sí que m'havien matat el nervi feia temps i me l'havien re-consturiït, però clar, quan mates el nervi del queixal també el debilites, i és més fàcil que es parteixi, etc... en fin, lo de la física quàntica, que no estàs preparat per acceptar el que no creus que pugui ser real, de manera que vaig fer veure que pensava i acceptava que no era un robot, que era un humà normal a qui li havia caigut un queixal trencat degut a la falta de nervi que li proporcionés consistència... sí, no volia que els de la gència sospitessin res, i vaig fer veure que pensava això i que ho acceptava, però en el fons jo sabia que se'ls hi havia escapat un altre detall i cada cop tenia més proves i evidències que em confirmaven que efectivament jo era un robot...
i aquests cabrons volent que pensi coses normals...
no, no!!
no us enfadeu, si us estimo molt, als de la gència!! gràcie,s gràcies, gràcies.-.
no, ja segueixo, sí sí, l'informe, l'informe...
aveiam, per on anava...
bueno, pòseso, dos nits d'hotel a Berga, patum de burgesots, descansant a la tarda un ratet i molt bona farra i disfrute, la Gemma va saltar els seus primers plens, el politus desfaçant, al final es va colar en una de les bitis, dinar amb la súdith i la montse i des`pres´siesta al riuet, en jordi arribant tajarini...
molt guai, molt cansats, però molt contents, i divendres cap a Tiana, que el dissabte fèiem el karaoke!
Va estar molt bé i a tothom li va agradar molt, però jo en canvi, no sé per què, no m'ho vaig passar bé... que raru, de vegades, que no pots acabar de disfrutar-ho, no...? algun tros o moment sí, però d'una altra manera molt extranya i diferent a com jo estava acostumat a disfrutar-ho i sentir el tot... que raru...
potser els robots no...
no!
res, no he dit res!!
ppenjo, que he de penjar, va ser molt guai, molt guai, de veritat, ghràcies gència, gràcies motles a tots i a tothom!!
qui?!
Què?!?
boi!!