Sí, anava picat, ja no ho podia negar, m'hi havia estat resistint però sabia que ho havia d'acceptar: anava picat amb mi mateix. Acabava de fotre la pixada 1543 de l'any, i de cop n'havia tingut clara consciència: tot i que en un principi lo de contar les pixades havia de ser només un càlcul continu i objectiu, sabia que m'aniria picant mica a mica amb mi mateix per superar els propis récords, i si podia arribar a 10 diàries millor que 9...
Des de les 1200 i algo havia començat a jugar també a hores, ja no només a anys, que també. Per exemple, parlant amb anys, el Colón ja havia descobert Amèrica, i jo casi ni me'n vaig enterar... Lo de les hores era diferent, per exemple, clar: ara estava a 1543, o sigui: les 15h43', perfecte, però clar, això era fins a i 59', i a partir dels '60 sí que ja pensava amb anys...
Me'n recordo que el dia abans havia estat de bolo amb els Cirkucho's en una escola de la Trinitat Vella, a Barcelona. Sí, ja havia plegat, sobretot d'anar cada setmana a Terrassa i tal, però em van trucar un dia oferint-me dos bolos amb un assaig per bolo i vaig dir que encantat. Enmig del ritme frenètic que dúiem em va semblar óptimo. Bé, clàssica encerrona, de cop: tallers! "ten moi, la lista de material, 16 platos chinos, 12 diábolos, 8 aros..." Vale. Tallers, bolo, li foto les panxes... Em van passar 100 €urets, pos vale. De 850 que n'havien cobrat em va semblar una mica ruïn, entenc facturació, la feina de moure-ho i tal, jo què sé, vale, pero dame 120 tío... no seas avaricioso, no? me pillo 20 de marihuana i me guardo 100 pa'l alquiler... En fin, vaig pillar el bitllatacu verd i vaig dir gràcies, a la pròxima la meva implicació seria coherent i relativa, vull dir que els tallers ja se'ls podrien fotre per algun cul on els hi capiguessin, perquè si em diuen "tenemos 100" pues vale, si en el fondo me parece bien cobrar 100, pero no me cuentes nada más, no quiero saberlo, ni lo cobráis ni lo que us embutxequeu, pirates... (ah, això sí, després demanaven implicacioó...)
En fin, em vaig quedar bastant a gust despotricant una mica perquè sí, vaig suposar que ho necessitava, i em sembla que en aquell moment em disposava ja a explicar l'allau de bolos que havia estat fent el cap de setmana abans entre Mabsutins i Susis, però vaig tornar a pensar amb lo de la Sipuca.
La Sipuca portava 3 ò 4 setmanes que de cop es quedava plantada mirant cap al lloc on reposava enterrat el cos del Fàcil. S'aplancava allà al vespre, o a mitja tarda, i es quedava mirant cap a sota la figuera, o de cop s'aixecava i s'hi acostava una mica i olorava... Però s'hi passava hores! Un dia al vespre me'n recordo que vaig sortir a treure el cap i veure les estrelles, i quan vaig anar per pixar em va semblar intuïr una ombra allà al meu costat, i sí: era ella, fent guàrdia com sempre...
Que curiós, ja ho diuen que els gats els veuen, els esperits dels mortals quan caminen per l'altre món... I sí, la Sipuca el veia, el Fàcil, per allà passejant... segur!
I quina calor!
Aquell 2012 l'estiu astronòmic va arribar amb el meteorològic, havia sigut el cumple de l'Abel, però li havien pres el mòbil i no el vaig trucar, tot i que li vaig estar enviant powers tot el dia, clar, com qualsevol dia que és el cumple d'algú i encara que no el felicitis ja hi penses i li envies el teu power constant...
Calor de verano!!
Pels xiringuitos molt bé, els Mabsutin Fikum vem fer un bolo en una guarderia, nens i nenes de 9 mesos a 3 anys, i va molar molt! Vem fer el començament de sortir mig canviats i acabar-nos de maquillar i vestir a l'escenari, poc a poquet, d'un en un i amb tota la suavitat possible... Vem triunfar. Les profes encantades dient-nos que contarien amb nosaltres per la pròxima vegada, i la quitxalla ben atenta i amb un percentatge molt baix de ploreres i plorades arrencades...
Quina rissa perquè l'endemà va ser el bolo del xiringu del Pebre de Premià de Mar, que era el cumple del David de Hizbuleh, el colega que havíem conegut al Líban i ens havia esplicat que dos dies abans l'havien segrestat els de Hizbuleh...
De cop, l'endemà del bolo per públic de 9 mesos a 3 anys, estàvem en un xiringuitu de platja tocant el Boogie Boogie per penya de 40, i tots drets ballant i desfaçant-la!
Bestial...
I després de la segona lluna nova a Gèminis el dia abans de començar l'estiu, estàvem ja a només dos dies de la primera quadratura exacta entre Urà i Plutó, de les 7 que hi havien d'haver fins al 2015... Els cardiocèfals apareixien amb una facilitat sorprenent i els podies descobrir en qualsevol moment, en qualsevol lloc...
Aquell migdia havíem quedat per dinar a Badalona amb la Roser, que havia baixat uns dies de Suècia amb el Kjell... de moment la Lia tocava el piano i el contrabaix amb el Piwi, que de vegades agafava la guitarra...
Jo respirava i mirava les mosques que jugaven per l'habitació, al vespre arribaria la Gemma, que s'havia passat tota la setmana al Pallars a casa l'Artur i la Melània, allà amb les valls dels cavalls i tal...
Sí, ja tenia ganes de que arribés, clar, per veure-la i parlar amb ella i abraçar-la i fer-li petons i follar i ple de coses i més coses bones que fèiem de vegades, quan molava molt....
Clar, i tant...!
M'agradava descansar el divendres....
Des de les 1200 i algo havia començat a jugar també a hores, ja no només a anys, que també. Per exemple, parlant amb anys, el Colón ja havia descobert Amèrica, i jo casi ni me'n vaig enterar... Lo de les hores era diferent, per exemple, clar: ara estava a 1543, o sigui: les 15h43', perfecte, però clar, això era fins a i 59', i a partir dels '60 sí que ja pensava amb anys...
Me'n recordo que el dia abans havia estat de bolo amb els Cirkucho's en una escola de la Trinitat Vella, a Barcelona. Sí, ja havia plegat, sobretot d'anar cada setmana a Terrassa i tal, però em van trucar un dia oferint-me dos bolos amb un assaig per bolo i vaig dir que encantat. Enmig del ritme frenètic que dúiem em va semblar óptimo. Bé, clàssica encerrona, de cop: tallers! "ten moi, la lista de material, 16 platos chinos, 12 diábolos, 8 aros..." Vale. Tallers, bolo, li foto les panxes... Em van passar 100 €urets, pos vale. De 850 que n'havien cobrat em va semblar una mica ruïn, entenc facturació, la feina de moure-ho i tal, jo què sé, vale, pero dame 120 tío... no seas avaricioso, no? me pillo 20 de marihuana i me guardo 100 pa'l alquiler... En fin, vaig pillar el bitllatacu verd i vaig dir gràcies, a la pròxima la meva implicació seria coherent i relativa, vull dir que els tallers ja se'ls podrien fotre per algun cul on els hi capiguessin, perquè si em diuen "tenemos 100" pues vale, si en el fondo me parece bien cobrar 100, pero no me cuentes nada más, no quiero saberlo, ni lo cobráis ni lo que us embutxequeu, pirates... (ah, això sí, després demanaven implicacioó...)
En fin, em vaig quedar bastant a gust despotricant una mica perquè sí, vaig suposar que ho necessitava, i em sembla que en aquell moment em disposava ja a explicar l'allau de bolos que havia estat fent el cap de setmana abans entre Mabsutins i Susis, però vaig tornar a pensar amb lo de la Sipuca.
La Sipuca portava 3 ò 4 setmanes que de cop es quedava plantada mirant cap al lloc on reposava enterrat el cos del Fàcil. S'aplancava allà al vespre, o a mitja tarda, i es quedava mirant cap a sota la figuera, o de cop s'aixecava i s'hi acostava una mica i olorava... Però s'hi passava hores! Un dia al vespre me'n recordo que vaig sortir a treure el cap i veure les estrelles, i quan vaig anar per pixar em va semblar intuïr una ombra allà al meu costat, i sí: era ella, fent guàrdia com sempre...
Que curiós, ja ho diuen que els gats els veuen, els esperits dels mortals quan caminen per l'altre món... I sí, la Sipuca el veia, el Fàcil, per allà passejant... segur!
I quina calor!
Aquell 2012 l'estiu astronòmic va arribar amb el meteorològic, havia sigut el cumple de l'Abel, però li havien pres el mòbil i no el vaig trucar, tot i que li vaig estar enviant powers tot el dia, clar, com qualsevol dia que és el cumple d'algú i encara que no el felicitis ja hi penses i li envies el teu power constant...
Calor de verano!!
Pels xiringuitos molt bé, els Mabsutin Fikum vem fer un bolo en una guarderia, nens i nenes de 9 mesos a 3 anys, i va molar molt! Vem fer el començament de sortir mig canviats i acabar-nos de maquillar i vestir a l'escenari, poc a poquet, d'un en un i amb tota la suavitat possible... Vem triunfar. Les profes encantades dient-nos que contarien amb nosaltres per la pròxima vegada, i la quitxalla ben atenta i amb un percentatge molt baix de ploreres i plorades arrencades...
Quina rissa perquè l'endemà va ser el bolo del xiringu del Pebre de Premià de Mar, que era el cumple del David de Hizbuleh, el colega que havíem conegut al Líban i ens havia esplicat que dos dies abans l'havien segrestat els de Hizbuleh...
De cop, l'endemà del bolo per públic de 9 mesos a 3 anys, estàvem en un xiringuitu de platja tocant el Boogie Boogie per penya de 40, i tots drets ballant i desfaçant-la!
Bestial...
I després de la segona lluna nova a Gèminis el dia abans de començar l'estiu, estàvem ja a només dos dies de la primera quadratura exacta entre Urà i Plutó, de les 7 que hi havien d'haver fins al 2015... Els cardiocèfals apareixien amb una facilitat sorprenent i els podies descobrir en qualsevol moment, en qualsevol lloc...
Aquell migdia havíem quedat per dinar a Badalona amb la Roser, que havia baixat uns dies de Suècia amb el Kjell... de moment la Lia tocava el piano i el contrabaix amb el Piwi, que de vegades agafava la guitarra...
Jo respirava i mirava les mosques que jugaven per l'habitació, al vespre arribaria la Gemma, que s'havia passat tota la setmana al Pallars a casa l'Artur i la Melània, allà amb les valls dels cavalls i tal...
Sí, ja tenia ganes de que arribés, clar, per veure-la i parlar amb ella i abraçar-la i fer-li petons i follar i ple de coses i més coses bones que fèiem de vegades, quan molava molt....
Clar, i tant...!
M'agradava descansar el divendres....