divendres, 29 de juny del 2012

Vaig anar a la biblioteca a tornar unes pelis, i en vaig pillar tres més, El halcón maltés, Origen i Fuego, del Depha Metha.

Vaig parar al tiriti, que hi havia el Marci amb l'Adri, la Irene, i tal... i alguns dels Coetus a la taula del costat.

L'endemà començava L'1, 2, 3 del Pallasso amb l'acte inaugural que havia preparat el Xavi Maristany.

Estàvem en aquells dies de juny - juliol tan intensos i que sempre estan tan plens de míssions i coses i més coses per fer. M'en recordo que podia tenir un assaig el dimarts al matí d'un bolo a Llançà que havíem de fer amb el carricoche de les Increpa, i a la tarda assaig de gala; després el dimecres cap a Terrassa per assajar amb els Cirkucho's un cabaret que havíem de fer la setmana següent per la Festa Major, i a la tarda del mateix dimecres assaig de lo del Grec.

Per posar un exemple.

Del ritme, vull dir...

Me'n recordo que al final no em vaig prendre ni una clara, aquell dia, al tiriti, pèrquè la noia que li vaig demanar ja no se'n va enrecordar més, i quan vaig arribar a casa la Lia estava asseguda al jardí llegint mamutois i tal, anava pel quart...

La Gemma havia baixat a Barna a veure una cosa de teatre de la Judith Pujol, que l'Arqué també sortia d'actor i tal, i jo em vaig apalancar allà a seure i gaudir del dia de vacances que m'havia tocat aquell divendres bestial de finals de juny del 2012.

Feia una calor terrible, portàvem ja un parell ò tres de dies amb la ola de calor, però per sort els mosquits encara no anaven tan forts com en anys anteriors. Al migdia havíem pogut anar a la bassa a fer un banyet amb la Gemma sense rebre a penes picades. De pas ens vem endur un parell d'ampolletes d'aigua de la bassa, purificada, clar, per les pocions i tal. Al matí havia passat per casa la Judith Hernández amb una abducció bona de les seves, apareixent com sempre en moments d'importants aconteixaments astrals, me'n recordo que ja era la tercera o quarta vegada d'aquella tongada en que apareixia il·luminada per can rajoles coincidint amb alguna quadratura, eclipse o trigonazo...

Vaig rebre alguna picadeta de mosquit i vem veure que la Sipuca havia caçat un dragonet, però el mantenia viu i jugava amb ell.

La Lia va acabar de llegir, algun punt i a part o canvi de capítol, i estava regant l'hortet, del qual a part d'enciams n'estàvem menjant ja tomàquets i mongetes, i teníem uns guindilletes collides també a caseta, crescudes allà, creades allà mateix per aquelles coses que creaven matèria, uns éssers que els hi dèiem plantes i que tenien la capacitat de transformar lo que trobaven a la terra (on estaven plantades) amb coses, sobretot si els hi donaves aigua, i allà amb el sol que els hi tocava i l'aire que respiraven les ties anaven creant, les molt cabrones...

Que bones!!

Mira que crear matèria d'aquesta manera...

Guapes!!

divendres, 22 de juny del 2012

Sí, anava picat, ja no ho podia negar, m'hi havia estat resistint però sabia que ho havia d'acceptar: anava picat amb mi mateix. Acabava de fotre la pixada 1543 de l'any, i de cop n'havia tingut clara consciència: tot i que en un principi lo de contar les pixades havia de ser només un càlcul continu i objectiu, sabia que m'aniria picant mica a mica amb mi mateix per superar els propis récords, i si podia arribar a 10 diàries millor que 9...

Des de les 1200 i algo havia començat a jugar també a hores, ja no només a anys, que també. Per exemple, parlant amb anys, el Colón ja havia descobert Amèrica, i jo casi ni me'n vaig enterar... Lo de les hores era diferent, per exemple, clar: ara estava a 1543, o sigui: les 15h43', perfecte, però clar, això era fins a i 59', i a partir dels '60 sí que ja pensava amb anys...

Me'n recordo que el dia abans havia estat de bolo amb els Cirkucho's en una escola de la Trinitat Vella, a Barcelona. Sí, ja havia plegat, sobretot d'anar cada setmana a Terrassa i tal, però em van trucar un dia oferint-me dos bolos amb un assaig per bolo i vaig dir que encantat. Enmig del ritme frenètic que dúiem em va semblar óptimo. Bé, clàssica encerrona, de cop: tallers! "ten moi, la lista de material, 16 platos chinos, 12 diábolos, 8 aros..." Vale. Tallers, bolo, li foto les panxes... Em van passar 100 €urets, pos vale. De 850 que n'havien cobrat em va semblar una mica ruïn, entenc facturació, la feina de moure-ho i tal, jo què sé, vale, pero dame 120 tío... no seas avaricioso, no? me pillo 20 de marihuana i me guardo 100 pa'l alquiler... En fin, vaig pillar el bitllatacu verd i vaig dir gràcies, a la pròxima la meva implicació seria coherent i relativa, vull dir que els tallers ja se'ls podrien fotre per algun cul on els hi capiguessin, perquè si em diuen "tenemos 100" pues vale, si en el fondo me parece bien cobrar 100, pero no me cuentes nada más, no quiero saberlo, ni lo cobráis ni lo que us embutxequeu, pirates... (ah, això sí, després demanaven implicacioó...)


En fin, em vaig quedar bastant a gust despotricant una mica perquè sí, vaig suposar que ho necessitava, i em sembla que en aquell moment em disposava ja a explicar l'allau de bolos que havia estat fent el cap de setmana abans entre Mabsutins i Susis, però vaig tornar a pensar amb lo de la Sipuca. 

La Sipuca portava 3 ò 4 setmanes que de cop es quedava plantada mirant cap al lloc on reposava enterrat el cos del Fàcil. S'aplancava allà al vespre, o a mitja tarda, i es quedava mirant cap a sota la figuera, o de cop s'aixecava i s'hi acostava una mica i olorava... Però s'hi passava hores! Un dia al vespre me'n recordo que vaig sortir a treure el cap i veure les estrelles, i quan vaig anar per pixar em va semblar intuïr una ombra allà al meu costat, i sí: era ella, fent guàrdia com sempre...

Que curiós, ja ho diuen que els gats els veuen, els esperits dels mortals quan caminen per l'altre món... I sí, la Sipuca el veia, el Fàcil, per allà passejant... segur!

I quina calor!

Aquell 2012 l'estiu astronòmic va arribar amb el meteorològic, havia sigut el cumple de l'Abel, però li havien pres el mòbil i no el vaig trucar, tot i que li vaig estar enviant powers tot el dia, clar, com qualsevol dia que és el cumple d'algú i encara que no el felicitis ja hi penses i li envies el teu power constant...

Calor de verano!!

Pels xiringuitos molt bé, els Mabsutin Fikum vem fer un bolo en una guarderia, nens i nenes de 9 mesos a 3 anys, i va molar molt! Vem fer el començament de sortir mig canviats i acabar-nos de maquillar i vestir a l'escenari, poc a poquet, d'un en un i amb tota la suavitat possible... Vem triunfar. Les profes encantades dient-nos que contarien amb nosaltres per la pròxima vegada, i la quitxalla ben atenta i amb un percentatge molt baix de ploreres i plorades arrencades...

Quina rissa perquè l'endemà va ser el bolo del xiringu del Pebre de Premià de Mar, que era el cumple del David de Hizbuleh, el colega que havíem conegut al Líban i ens havia esplicat que dos dies abans l'havien segrestat els de Hizbuleh...

De cop, l'endemà del bolo per públic de 9 mesos a 3 anys, estàvem en un xiringuitu de platja tocant el Boogie Boogie per penya de 40, i tots drets ballant i desfaçant-la!

Bestial...

I després de la segona lluna nova a Gèminis el dia abans de començar l'estiu, estàvem ja a només dos dies de la primera quadratura exacta entre Urà i Plutó, de les 7 que hi havien d'haver fins al 2015... Els cardiocèfals apareixien amb una facilitat sorprenent i els podies descobrir en qualsevol moment, en qualsevol lloc...


Aquell migdia havíem quedat per dinar a Badalona amb la Roser, que havia baixat uns dies de Suècia amb el Kjell... de moment la Lia tocava el piano i el contrabaix amb el Piwi, que de vegades agafava la guitarra...


Jo respirava i mirava les mosques que jugaven per l'habitació, al vespre arribaria la Gemma, que s'havia passat tota la setmana al Pallars a casa l'Artur i la Melània, allà amb les valls dels cavalls i tal... 


Sí, ja tenia ganes de que arribés, clar, per veure-la i parlar amb ella i abraçar-la i fer-li petons i follar i ple de coses i més coses bones que fèiem de vegades, quan molava molt....


Clar, i tant...!


M'agradava descansar el divendres....

dilluns, 11 de juny del 2012

va ser 7 de juny: Patum!

Vem anar-hi clar, però a més aquest any per primer cop jo hi pujava el dimecres, dia en que hi ha el passacarrers amb les masses, les guites i els altres bojos aquells...

Resulta que com que l'any anterior havia caigut en Sant Joan, el pare del Jsu li va regalar unes nits d'hotel allà per celebrar-ho, però finalment van haver-hi bastants infiltrats en les habitacions, i perquè no tornés a passar van pensar de pillar tres dobles per la patum del 2012.

Clar, una era pel Jsu i la Lia, l'altra per la Montse i la Júdith, i a l'altra hi anava en Jordi i mira, vem pensar que la Gemma i jo podíem compartir l'altre llit, i així a més fèiem dos dies juntets de vacances, que feia dies que ho volíem fer i necessitàvem...

Però clar, això ja era lo que el pare del Jsu i la seva dona havien volgut evitar, de manera que van dir que canviaven la doble per una triple, i molt bé, perfecte! La Gemma i jo vem compartir l'habitació amb en Jordi

Ah! per cert! l'experiència mística!

Sec en una cadira, la Gemma en un dels llits i en Jordi a l'altre, fa poc que hem arribat i fem temps per anar cap a la plaça... Jo decideixo obrir un dels bocates que hem dut: el de nocilla! Ui, el pa, com s'hi nota que és del matí... Oh, què és això...? no, no pot ser... sí!

De cop vaig escopir-me a la mà el pa amb nocilla mig mastegat per veure què era allò dur que havia notat, tement que fos el que jo creia que podia ser, i efectivament, ho era: un queixal! però no un trosset petit com algun altre cop que ja m'havia passat, no... tot un queixal! bueno, la part externa, l'arrel s'havia quedat a dins la meva geniva, però això ho vaig descobrir més tard...

De moment em trobava allà assegut a l'habitació de l'hotel, amb la Gemma i mon Pare, acabats d'arribar a Berga per Patum 2012, i mirant la meva mà veig que entre el pa amb nocilla mastegat hi ha un queixal... amb  (atenció) amb... un cargol! metàlica! i que jo recordés aquell queixal no me l'havien treballat mai, de manera que de seguida vaig pensar: "ara sí que els he pillat, sóc un robot, claríssim!"

I vaig anar al lavabo a esvandir la peça i mirar-me-la bé.

Efectivament, era tot un queixal, i clar, després vaig convènce'm de que segurament sí que m'havien matat el nervi feia temps i me l'havien re-consturiït, però clar, quan mates el nervi del queixal també el debilites, i és més fàcil que es parteixi, etc... en fin, lo de la física quàntica, que no estàs preparat per acceptar el que no creus que pugui ser real, de manera que vaig fer veure que pensava i acceptava que no era un robot, que era un humà normal a qui li havia caigut un queixal trencat degut a la falta de nervi que li proporcionés consistència... sí, no volia que els de la gència sospitessin res, i vaig fer veure que pensava això i que ho acceptava, però en el fons jo sabia que se'ls hi havia escapat un altre detall i cada cop tenia més proves i evidències que em confirmaven que efectivament jo era un robot...

i aquests cabrons volent que pensi coses normals...

no, no!!
no us enfadeu, si us estimo molt, als de la gència!! gràcie,s gràcies, gràcies.-.
no, ja segueixo, sí sí, l'informe, l'informe...


aveiam, per on anava...

bueno, pòseso, dos nits d'hotel a Berga, patum de burgesots, descansant a la tarda un ratet i molt bona farra i disfrute, la Gemma va saltar els seus primers plens, el politus desfaçant, al final es va colar en una de les bitis, dinar amb la súdith i la montse i des`pres´siesta al riuet, en jordi arribant tajarini...

molt guai, molt cansats, però molt contents, i divendres cap a Tiana, que el dissabte fèiem el karaoke!

Va estar molt bé i a tothom li va agradar molt, però jo en canvi, no sé per què, no m'ho vaig passar bé... que raru, de vegades, que no pots acabar de disfrutar-ho, no...? algun tros o moment sí, però d'una altra manera molt extranya i diferent a com jo estava acostumat a disfrutar-ho i sentir el tot... que raru...

potser els robots no...
no!
res, no he dit res!!
ppenjo, que he de penjar, va ser molt guai, molt guai, de veritat, ghràcies gència, gràcies motles a tots i a tothom!!
qui?!

Què?!?
boi!!

dissabte, 2 de juny del 2012

juny, juny...!
sí, clar, i tant que me'n recordo!
vaig poder tornar al present un moment, no gaire estona de fet, però suficient per flipar i emocionar-me enormement...

Després res, com si aquí no hagué passat res...

Aquell dia tenia mal de queixal, el dissabte abans ja m'havia atacat fort el cabrón, però deprés l'havia aconseguit dominar prou bé durant tota la setmana. De cop em va tornar a venir la nit de divabte, i quin cabrón aquest dolor de merda, fill de puta! Se m'escampava per tota la mandíbula dreta (inferior i superior) i m'arribava a la orella i no em deixava dormir...

Vaig prendre'm una d'aquelles drogue potents de que disposàvem, concretament vaig auto-administrar-me una dosis de 600 mg. d'ibuprofeno a les 6h del matí, vaig pixar (1331) i vaig tornar al llit. A les 09h em seguia cachalant i em vaig fotre 300 mg. més pa'dentro, sense contemplacions, que per algo servien les drogues, i finalment em van alleujar el dolor i vaig poder dormir fins a les 12h del migdia...

Que bé...

L'Ayla ja hi anava molt, amb els seus amics per allà, i jo aquella tarda tenia un bolo de Señor Señor a la Casa Groga, un centre cívic de Barcelona on feien un festival: Desplaça't. El Señor i jo faríem una entrada típica de monocicle i panxes, 12' minutets, i venga!!

Menys de dos dies per l'eclipse de Lluna a Sagitari que culminaria un cicle de 2 anys i algo començat al desembre del 2010, nodos lunares desplazándose i tal, molta energia, molta míssion i encara més força re-envoltant-nos i venint cap a nosaltres...

Doncs sí, en teníem ganes, clar...

I tant!