M'ho vaig passar molt bé aquell cap de setmana, sí, me'n recordo.
Havia estat a Terrassa amb la penyita del Tub d'Assaig, que cel·lebraven la 5ª edició del Cabaret de l'Any, la gala de circ de nadal de Terrassa.
Jo era un dels músics de la banda, Cirkucho's Band, i tocava la bateria. També tenia una aparició a pista, una entrada a saco en solitari mentre demontaven el cable, els hi fotia un rollo amb inglès i els hi feia fotre uns crits i després panxes a muerte, i venga!
M'ho he passat molt bé, sí.
Com el dia 5, que vaig estar a Rubí de cavalcada; jo era un dels ajudants dels reis, els carboners, i anàvem amb uns carros de ferro immensos amb uns gossos grossos penjats que també semblaven cavalls, i a vegades et tocava empenyar pujada amunt i de vegades vas a dalt de l'estructura fotent-te un baño de masas. Delirios de grandeza, depresión, ansiedad...?
I clar, veníem d'acabar la 11ª temporada de Jisàs de Netzerit, o Capítol 0 de la Guerra de les Galàxies.
M'ho he passat molt bé aquest any amb les nadadales.
Utilitzo màscara tres cops: primer al començament de tot de l'espectacle, quan li entrego la bóbloe al Pau com a Frank Einsetin. Després en el moment del pollo amb el Tony Clifton desfaçadíssim i disfrutant-lo a saco, i ja casi al final de l'espectacle quan apareixo de dimoni, tercera màscara del bolo.
En la resta de moments, quan no porto cap màscara concreta, sinó que vaig amb la meva cara mateixa tal qual, he estat pensant i crec que bàsicament podríem dir que el bolo el fa el peshosho, que va atravessant uns estats bàsics de forma cíclica i universal, o eterna:
- ho intenta fer bé
- s'emociona
- s'quivoca
- ho soluciona
- continua endavant,

(el temps no para mai...)!