Hòstia per fi!
Ja havíem fet el bolo de l'Una D'osTres, i vaia pes que ens havíem tret de sobre...
Sí, va ser una producció bastant feixuga, hi havia poques ganes, en general... però per sort al final el bolo va anar molt bé; bueno, tot lo bé que podia anar... i fins i tot vem aconseguir disfrutar-ho i passa'ns-ho tan bé com vem poder...
L'endemà jo havia tingut l'últim aullido d'aquesta fornada de marató, el bolo de La Mà de Taaroa a Tiana, i tot i que feia temps que no l'havíem fet, i a més al final en comptes de tres assajos n'havíem fet només dos, perquè un el vem acabar ajornant (en el que finalment va ser "suspenent"), però com deia tot i així no va estar gens malament, molt rapidets i per feina, uns 35' minuts de bolo, i venga, que nos vamos!
thank you, thank you people, and thank you all your shoulnest...
Que guai, perquè llavors vaig poder descansar un parell o tres de dies de descompressió abans de tornar-m'hi a posar a tope...
Seguia llegint-me el llibre de l'Asimov i ja li havia dit a la Montse que em podia pillar el quart de l'Ayla en castellà, perquè li havien dit que fins a la primavera no existiria en català, i posats a fer, traducció per traducció, si l'havia d'entendre igualment, i sabent que de seguida m'hi acostumaria, vaig dir que no podia esperar tant, no em veia capaç d'aguantar fins a la primavera sense saber res de nou de l'Ayla...
Me'n recordo que aquell dia havia vingut en Jordi a dinar, també l'Abel i la Jazz, i la Lia i jo clar, i la Sipuca i el Fàcil...
Hòstia que fort!
quina cosa més rara...
ningú que el conegui s'ho creuria, però el Fàci va mossegar a la Juditheta a la cara.
Va ser el diumenge a la nit, molt raro, lo Xiviterus ja estava al seu lloc, a la manteta, a punt de dormir i tal, i la Judith que va a fer-li un petó de bona nit i el Fàcil nyac!
la noia porta dos forats a la barbeta, i clar, lo fort és que és molt extrany, potser el gos ja s'estava a punt d'adormir i estava com mig somiant o algo, i va notar algú allà al costat i es va espantar i va respondre així, com instintivament, clar, perquè és que no s'entén...
En fin,
Per sort la Juditheta està molt forta i no va perdre l'enegia, tot i el cachalassu, i clar, la Montse també estava bastant afectada...
així va ser que una setmana abans de fer els 13 anys el Fàcil va tornar a venir a viure amb mi, ara ja de forma definitiva i definitivament, a Can Rajoles.
Ah, per cert, l'Isaac seguia per Suïssa o Àustria o no sé on, que fort...