havia estat fluïnt de puta mare tota la setmana, la descomprensió havia anat molt bé i em trobava molt millor, sí, me'n recordo, i tant...
em vaig aburrir bastant, m'ho vaig passar molt bé, calmant-me i acostant-me a un ritme molt més lent de tot...
ja m'havia acabat el llibre de l'Asimov d'en Jordi, del gener del '92, i per fi em vaig començar les Llanuras del Tránsito, el quart de l'Ayla i tal...
volia tornar a venir, però ja m'agafaven coses de temors de bloquejos i tal, i no sabia si exigir-me més o relaxar-me i permetre'm no dir res
un clàssic, vamos...
dimarts, 24 de gener del 2012
Hòstia per fi!
Ja havíem fet el bolo de l'Una D'osTres, i vaia pes que ens havíem tret de sobre...
Sí, va ser una producció bastant feixuga, hi havia poques ganes, en general... però per sort al final el bolo va anar molt bé; bueno, tot lo bé que podia anar... i fins i tot vem aconseguir disfrutar-ho i passa'ns-ho tan bé com vem poder...
L'endemà jo havia tingut l'últim aullido d'aquesta fornada de marató, el bolo de La Mà de Taaroa a Tiana, i tot i que feia temps que no l'havíem fet, i a més al final en comptes de tres assajos n'havíem fet només dos, perquè un el vem acabar ajornant (en el que finalment va ser "suspenent"), però com deia tot i així no va estar gens malament, molt rapidets i per feina, uns 35' minuts de bolo, i venga, que nos vamos!
thank you, thank you people, and thank you all your shoulnest...
Que guai, perquè llavors vaig poder descansar un parell o tres de dies de descompressió abans de tornar-m'hi a posar a tope...
Seguia llegint-me el llibre de l'Asimov i ja li havia dit a la Montse que em podia pillar el quart de l'Ayla en castellà, perquè li havien dit que fins a la primavera no existiria en català, i posats a fer, traducció per traducció, si l'havia d'entendre igualment, i sabent que de seguida m'hi acostumaria, vaig dir que no podia esperar tant, no em veia capaç d'aguantar fins a la primavera sense saber res de nou de l'Ayla...
Me'n recordo que aquell dia havia vingut en Jordi a dinar, també l'Abel i la Jazz, i la Lia i jo clar, i la Sipuca i el Fàcil...
Hòstia que fort!
quina cosa més rara...
ningú que el conegui s'ho creuria, però el Fàci va mossegar a la Juditheta a la cara.
Va ser el diumenge a la nit, molt raro, lo Xiviterus ja estava al seu lloc, a la manteta, a punt de dormir i tal, i la Judith que va a fer-li un petó de bona nit i el Fàcil nyac!
la noia porta dos forats a la barbeta, i clar, lo fort és que és molt extrany, potser el gos ja s'estava a punt d'adormir i estava com mig somiant o algo, i va notar algú allà al costat i es va espantar i va respondre així, com instintivament, clar, perquè és que no s'entén...
En fin,
Per sort la Juditheta està molt forta i no va perdre l'enegia, tot i el cachalassu, i clar, la Montse també estava bastant afectada...
així va ser que una setmana abans de fer els 13 anys el Fàcil va tornar a venir a viure amb mi, ara ja de forma definitiva i definitivament, a Can Rajoles.
Ah, per cert, l'Isaac seguia per Suïssa o Àustria o no sé on, que fort...
Ja havíem fet el bolo de l'Una D'osTres, i vaia pes que ens havíem tret de sobre...
Sí, va ser una producció bastant feixuga, hi havia poques ganes, en general... però per sort al final el bolo va anar molt bé; bueno, tot lo bé que podia anar... i fins i tot vem aconseguir disfrutar-ho i passa'ns-ho tan bé com vem poder...
L'endemà jo havia tingut l'últim aullido d'aquesta fornada de marató, el bolo de La Mà de Taaroa a Tiana, i tot i que feia temps que no l'havíem fet, i a més al final en comptes de tres assajos n'havíem fet només dos, perquè un el vem acabar ajornant (en el que finalment va ser "suspenent"), però com deia tot i així no va estar gens malament, molt rapidets i per feina, uns 35' minuts de bolo, i venga, que nos vamos!
thank you, thank you people, and thank you all your shoulnest...
Que guai, perquè llavors vaig poder descansar un parell o tres de dies de descompressió abans de tornar-m'hi a posar a tope...
Seguia llegint-me el llibre de l'Asimov i ja li havia dit a la Montse que em podia pillar el quart de l'Ayla en castellà, perquè li havien dit que fins a la primavera no existiria en català, i posats a fer, traducció per traducció, si l'havia d'entendre igualment, i sabent que de seguida m'hi acostumaria, vaig dir que no podia esperar tant, no em veia capaç d'aguantar fins a la primavera sense saber res de nou de l'Ayla...
Me'n recordo que aquell dia havia vingut en Jordi a dinar, també l'Abel i la Jazz, i la Lia i jo clar, i la Sipuca i el Fàcil...
Hòstia que fort!
quina cosa més rara...
ningú que el conegui s'ho creuria, però el Fàci va mossegar a la Juditheta a la cara.
Va ser el diumenge a la nit, molt raro, lo Xiviterus ja estava al seu lloc, a la manteta, a punt de dormir i tal, i la Judith que va a fer-li un petó de bona nit i el Fàcil nyac!
la noia porta dos forats a la barbeta, i clar, lo fort és que és molt extrany, potser el gos ja s'estava a punt d'adormir i estava com mig somiant o algo, i va notar algú allà al costat i es va espantar i va respondre així, com instintivament, clar, perquè és que no s'entén...
En fin,
Per sort la Juditheta està molt forta i no va perdre l'enegia, tot i el cachalassu, i clar, la Montse també estava bastant afectada...
així va ser que una setmana abans de fer els 13 anys el Fàcil va tornar a venir a viure amb mi, ara ja de forma definitiva i definitivament, a Can Rajoles.
Ah, per cert, l'Isaac seguia per Suïssa o Àustria o no sé on, que fort...
divendres, 20 de gener del 2012
Ja només faltava un dia per l'estrena de l'Una D'osTres, que havia de ser l'endemà. Havíem seguit baixant al Forum als dematins en un clima d'ambient bastant enrarit, per no dir enterbolit, però normal i bastant ben entès.
També havia anat algun dia a Sant Cugat, al garitu dels sogres del Mudito, a fer algun assaig del bolo de La Mà de Taaroa que teníem el diumenge següent.
Sí, me'n recordo, també havia estat actuant a Barcelona el diumenge anterior, amb el Señor, el Denguito, amb una entrada clàssica de Señor, Señor! (monocicle i panxes) en un homenatge al pallasso Totó que feien a les festes majors del barri de Sant Antoni.
Ja m'havia acabat El Planeta de los Simios, i extranyament, per no dir curiosa, me n'havia començat un altre de com de ciència ficció: El Sol Desnudo, de l'Isaac Asimov. Me'l vaig trobar el matí que necessitava començar algo, en sortir del labavo, allà a l'estanteria del passadís, la portada ja em va cridar, i l'obro i veig que diu: Jordi, gener 1992
!!
O sigui, de mon pare, en Jordi, comprat al Pryca (suposo que de Sant Adrià) just ara fa 20 anys, 645 ptes.
Ja hi vaig!
També havia anat algun dia a Sant Cugat, al garitu dels sogres del Mudito, a fer algun assaig del bolo de La Mà de Taaroa que teníem el diumenge següent.
Sí, me'n recordo, també havia estat actuant a Barcelona el diumenge anterior, amb el Señor, el Denguito, amb una entrada clàssica de Señor, Señor! (monocicle i panxes) en un homenatge al pallasso Totó que feien a les festes majors del barri de Sant Antoni.
Ja m'havia acabat El Planeta de los Simios, i extranyament, per no dir curiosa, me n'havia començat un altre de com de ciència ficció: El Sol Desnudo, de l'Isaac Asimov. Me'l vaig trobar el matí que necessitava començar algo, en sortir del labavo, allà a l'estanteria del passadís, la portada ja em va cridar, i l'obro i veig que diu: Jordi, gener 1992
!!
O sigui, de mon pare, en Jordi, comprat al Pryca (suposo que de Sant Adrià) just ara fa 20 anys, 645 ptes.
Ja hi vaig!
divendres, 13 de gener del 2012
Vaig estar a Barcelona, a casa la Gemma. Als matins havia seguit baixant al Fòrum i una de les tardes em vaig quedar a Barna. És una ciutat, allà, al Poble Sec, al pis del 3r2ª on encara vivia, al costat de l'Institut del Teatre. Dels assajos del matí no en parlaré. Vale.
També havia estat caminant, i me'ncantava.
I va haver-hi una trobada de clans a Can Boter, pel cumple del Joansu, que coincidia amb un Osasuna-Barça de Copa. 1-2 (4-0 a l'anada) i classificats, a quarts ens trobaríem amb el Madrid.
Ah, també vaig veure una película un d'aquells dies, Retrato de una Dama.
I havia anat a visitar al Fàcil i a la Montse, lo xiviterus estaba bastant xungai, per no dir cachaladillu....
Jo ja havia superat les 100 pixades aquell matí mateix, i l'endemà tenia un dia tranquil de relax i descans físic, mental i corporal...
També havia estat caminant, i me'ncantava.
I va haver-hi una trobada de clans a Can Boter, pel cumple del Joansu, que coincidia amb un Osasuna-Barça de Copa. 1-2 (4-0 a l'anada) i classificats, a quarts ens trobaríem amb el Madrid.
Ah, també vaig veure una película un d'aquells dies, Retrato de una Dama.
I havia anat a visitar al Fàcil i a la Montse, lo xiviterus estaba bastant xungai, per no dir cachaladillu....
Jo ja havia superat les 100 pixades aquell matí mateix, i l'endemà tenia un dia tranquil de relax i descans físic, mental i corporal...
dimarts, 10 de gener del 2012
No vem perdre massa temps amb tonteries perquè de seguida començàvem amb noves míssions recuperades: per una banda l'Una D'osTres, que aníriem a assajar tots els matins a la Central del Circ del Fòrum durant 2 setmanes; per l'altra m'havia de començar a preparar per la Mà de Taaroa que també hauria de representar, fer, al cap de pocs dies.
Havia estat llegint i fumant alguna estona, però seguia portant de cap lo de crear i vaig decidir fer-ho, vaig començar això d'aquí, un altre cop alguna espècie de diari, perquè a més m'acabava de llegir Dracula, que està tota escrita amb diaris i cartes i tal, i m'havien tornat a agafar ganes...
vale va, doncs també ho faré aquí això, aniré escribint els llibres que em llegeixo durant l'any
ei, va surt d'aquí que els hi volia explicar allò
un moment, si's plau
Dracula ha sigut el primer, sí, perquè ja me'l vaig acabar al 2012.
Potser també puc apuntar les pelis que veig, ahir vem veure La Vie en Rose o algo així, que era la vida de la Edith Piaff, bestial.
Avui a la tarda he vist Dracula de Bram Stoker, la bona del Francis Ford Coppola, que he vist que era del '92, o sigui que aquest any ja farà vint anys que la van fer
clar, com que m'acabava d'acabar el llibre...
vale, molt bé, però ara deixa'm que jo segueixi explicant lo que deia
vale
a veure, que deia?
ah, sí, que havia pixat ja 80 vegades amb lo que portàvem d'any!
no sé si ho havia comentat que aquesta era una cosa que feia al 2012, i tant, contava les vegades que pixava, i aquell dia ja en portava 80, i a més havia parat de llegir el llibre que m'estava llegint just a la pàgina 80. Bonica coincidència. Pel poder del 8 i el 0!
Era El Planeta de los Simios el llibre, sí, me'n recordo...
i tant, seguia creant!
Havia estat llegint i fumant alguna estona, però seguia portant de cap lo de crear i vaig decidir fer-ho, vaig començar això d'aquí, un altre cop alguna espècie de diari, perquè a més m'acabava de llegir Dracula, que està tota escrita amb diaris i cartes i tal, i m'havien tornat a agafar ganes...
vale va, doncs també ho faré aquí això, aniré escribint els llibres que em llegeixo durant l'any
ei, va surt d'aquí que els hi volia explicar allò
un moment, si's plau
Dracula ha sigut el primer, sí, perquè ja me'l vaig acabar al 2012.
Potser també puc apuntar les pelis que veig, ahir vem veure La Vie en Rose o algo així, que era la vida de la Edith Piaff, bestial.
Avui a la tarda he vist Dracula de Bram Stoker, la bona del Francis Ford Coppola, que he vist que era del '92, o sigui que aquest any ja farà vint anys que la van fer
clar, com que m'acabava d'acabar el llibre...
vale, molt bé, però ara deixa'm que jo segueixi explicant lo que deia
vale
a veure, que deia?
ah, sí, que havia pixat ja 80 vegades amb lo que portàvem d'any!
no sé si ho havia comentat que aquesta era una cosa que feia al 2012, i tant, contava les vegades que pixava, i aquell dia ja en portava 80, i a més havia parat de llegir el llibre que m'estava llegint just a la pàgina 80. Bonica coincidència. Pel poder del 8 i el 0!
Era El Planeta de los Simios el llibre, sí, me'n recordo...
i tant, seguia creant!
dilluns, 9 de gener del 2012
M'ho vaig passar molt bé aquell cap de setmana, sí, me'n recordo.
Havia estat a Terrassa amb la penyita del Tub d'Assaig, que cel·lebraven la 5ª edició del Cabaret de l'Any, la gala de circ de nadal de Terrassa.
Jo era un dels músics de la banda, Cirkucho's Band, i tocava la bateria. També tenia una aparició a pista, una entrada a saco en solitari mentre demontaven el cable, els hi fotia un rollo amb inglès i els hi feia fotre uns crits i després panxes a muerte, i venga!
M'ho he passat molt bé, sí.
Com el dia 5, que vaig estar a Rubí de cavalcada; jo era un dels ajudants dels reis, els carboners, i anàvem amb uns carros de ferro immensos amb uns gossos grossos penjats que també semblaven cavalls, i a vegades et tocava empenyar pujada amunt i de vegades vas a dalt de l'estructura fotent-te un baño de masas. Delirios de grandeza, depresión, ansiedad...?
I clar, veníem d'acabar la 11ª temporada de Jisàs de Netzerit, o Capítol 0 de la Guerra de les Galàxies.
M'ho he passat molt bé aquest any amb les nadadales.
Utilitzo màscara tres cops: primer al començament de tot de l'espectacle, quan li entrego la bóbloe al Pau com a Frank Einsetin. Després en el moment del pollo amb el Tony Clifton desfaçadíssim i disfrutant-lo a saco, i ja casi al final de l'espectacle quan apareixo de dimoni, tercera màscara del bolo.
En la resta de moments, quan no porto cap màscara concreta, sinó que vaig amb la meva cara mateixa tal qual, he estat pensant i crec que bàsicament podríem dir que el bolo el fa el peshosho, que va atravessant uns estats bàsics de forma cíclica i universal, o eterna:
- ho intenta fer bé
- s'emociona
- s'quivoca
- ho soluciona
- continua endavant,
(el temps no para mai...)!
Havia estat a Terrassa amb la penyita del Tub d'Assaig, que cel·lebraven la 5ª edició del Cabaret de l'Any, la gala de circ de nadal de Terrassa.
Jo era un dels músics de la banda, Cirkucho's Band, i tocava la bateria. També tenia una aparició a pista, una entrada a saco en solitari mentre demontaven el cable, els hi fotia un rollo amb inglès i els hi feia fotre uns crits i després panxes a muerte, i venga!
M'ho he passat molt bé, sí.
Com el dia 5, que vaig estar a Rubí de cavalcada; jo era un dels ajudants dels reis, els carboners, i anàvem amb uns carros de ferro immensos amb uns gossos grossos penjats que també semblaven cavalls, i a vegades et tocava empenyar pujada amunt i de vegades vas a dalt de l'estructura fotent-te un baño de masas. Delirios de grandeza, depresión, ansiedad...?
I clar, veníem d'acabar la 11ª temporada de Jisàs de Netzerit, o Capítol 0 de la Guerra de les Galàxies.
M'ho he passat molt bé aquest any amb les nadadales.
Utilitzo màscara tres cops: primer al començament de tot de l'espectacle, quan li entrego la bóbloe al Pau com a Frank Einsetin. Després en el moment del pollo amb el Tony Clifton desfaçadíssim i disfrutant-lo a saco, i ja casi al final de l'espectacle quan apareixo de dimoni, tercera màscara del bolo.
En la resta de moments, quan no porto cap màscara concreta, sinó que vaig amb la meva cara mateixa tal qual, he estat pensant i crec que bàsicament podríem dir que el bolo el fa el peshosho, que va atravessant uns estats bàsics de forma cíclica i universal, o eterna:
- ho intenta fer bé
- s'emociona
- s'quivoca
- ho soluciona
- continua endavant,
(el temps no para mai...)!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)