No me'n recordo què volia dir, però me'n recordo que estava fent coses...
Va ser divendres, i al matí havia estat a can Matas assajant amb la Niu Band que havíem muntat amb la Lia pel cabaret de l'endemà a la sala Albéniz: Jaumet Coll al baix i els dos pitus, el David i el Francesc, saxo i trompeta.
Mentrestant estava ben enfrescat amb les targetes i el dossier dels Mabsutin Fikum, aquella tarda la Gemma havia anat a treballar, però al matí m'havia estat fent una sorpresa de fer unes targetes noves més guapes i molt millors i tal... bestials!!
Vaig pensar que abans de posar-me a treballar-hi podia escriure una estona i vaig seure al seu ordenyador, el de la Gemma vull dir, que el dia abans l'havíem canviat de lloc; ara el teníem a la sala del piano, davant de la finestra, o més aviat al costat, sota la foto dels hermanos Marx.
Vaig fer un glop d'aigua i vaig pensar en lo que faria després: reunioneta amb el Lluc i l'Arqué a can Boter i allà mateix la final de la Copa del Rei entre l'Athletic de Bilbao i el Barça, últim partit del Guardiola a la banqueta del barça...
Que curiós lo del temps, perquè realment em sentia al passat, era inevitable, cada cosa que feia, cada paraula que deia ja estava al passat, sense temps de reacció, sense casi ni adonar-me'n, i clar, jo em sentia tot el ratu al passat...
I al mateix temps, com a ésser humà posseïdor d'un cervell humà i tot el que això comporta, sabia i era plenament conscient que després de tot el passat que ja havia passat em trobava en el futur (de tot el passat passat, vull dir...)
Quan vaig escriure això encara no sabíem si el Pep hauria guanyat o perdut l'últim partit com a entrenador del barça, i quedaven poques hores abans de que aquest fet canviés per sempre...
Potser algú dels que esteu llegint això podeu dir-m'ho, si's plau, si és així, feu-ho, per favor, digueu-me què va passar en aquest partit...
Impossible, no me'n recordo...
Tasharrafna!!
Va ser divendres, i al matí havia estat a can Matas assajant amb la Niu Band que havíem muntat amb la Lia pel cabaret de l'endemà a la sala Albéniz: Jaumet Coll al baix i els dos pitus, el David i el Francesc, saxo i trompeta.
Mentrestant estava ben enfrescat amb les targetes i el dossier dels Mabsutin Fikum, aquella tarda la Gemma havia anat a treballar, però al matí m'havia estat fent una sorpresa de fer unes targetes noves més guapes i molt millors i tal... bestials!!
Vaig pensar que abans de posar-me a treballar-hi podia escriure una estona i vaig seure al seu ordenyador, el de la Gemma vull dir, que el dia abans l'havíem canviat de lloc; ara el teníem a la sala del piano, davant de la finestra, o més aviat al costat, sota la foto dels hermanos Marx.
Vaig fer un glop d'aigua i vaig pensar en lo que faria després: reunioneta amb el Lluc i l'Arqué a can Boter i allà mateix la final de la Copa del Rei entre l'Athletic de Bilbao i el Barça, últim partit del Guardiola a la banqueta del barça...
Que curiós lo del temps, perquè realment em sentia al passat, era inevitable, cada cosa que feia, cada paraula que deia ja estava al passat, sense temps de reacció, sense casi ni adonar-me'n, i clar, jo em sentia tot el ratu al passat...
I al mateix temps, com a ésser humà posseïdor d'un cervell humà i tot el que això comporta, sabia i era plenament conscient que després de tot el passat que ja havia passat em trobava en el futur (de tot el passat passat, vull dir...)
Quan vaig escriure això encara no sabíem si el Pep hauria guanyat o perdut l'últim partit com a entrenador del barça, i quedaven poques hores abans de que aquest fet canviés per sempre...
Potser algú dels que esteu llegint això podeu dir-m'ho, si's plau, si és així, feu-ho, per favor, digueu-me què va passar en aquest partit...
Impossible, no me'n recordo...
Tasharrafna!!