ei, sóc jo!
què tal...?
estic aquí, al present!
em sembla que he aconseguit tornar un momentet,
que bé...
hòstia, està tot igual, o almenys tal com jo ho recordava...
sí, més o menys...

i bueno, què, us està molant la història o què?
sembla de veritat, eh...
doncs ara acabo d'arribar d'una mani de grocs per l'educació a Sant Cugat, amb la Magalí de líder sindical, i la Lia l'Uri i jo de músics envoltat de tot de mestres i mares i famílies; porto 1317 pixadesi encara no sé si podré acabar el més amb parells o senars...

però com mola poder estar aquí al present, que bé...
vaig a respirar una miqueta d'aquest aire...

perfecte!

bueno, no sé si els de la Gència em deixaran quedar molta estona, però
merda!
em sembla que m'han descobert,
ja vénen...
us he de deixar, ho sento,
m'ha encantat pòder saludar-vos,
una abraçada ben forta!!
us estimo molt a tots!!!
eeeii!!!1

Em vaig acabar "El canto del elefante" del Wilbour Smith.

Molt curiós perquè me l'havia començat al Líiban, durant el viatge amb l'avió de fet, i just quan estava allà va haver-hi tot lo del rei d'Espanya fent safaris i repartint bales pel continent africà i matant elefants fill de puta de merda, així rebenti!

En fin, molt curiós perquè me'n recordo que el dia que me'l vaig acabar estava ja a casa, a Tiana, després de més d'un mes d'haver tornat del Liban, i per celebrar-ho, comque a més era un diumenge al matí i estava sol, perquè la Gemma havia anat a currar i la Lia era de bolo a Caldetes amb les Susis ande Waitlords (per cert que l'Isaac havia passat a dir-me que hi anava de Blues Brother, però jo no havia tingut prou energia), i el Denguito era fora, de cap de setmana, de manera que jo estava sol a casa i em vaig fer un te verd com els que em prenia al Líban de bon matí alguns dies per llegir el Canto del Elefante, i me'n recordo que em va molar molt poder-me'l acabar estant sol i tranquilet a casa, un diumenge al matí, després de lo del dia abans.

El dia abans havia sigut l'acte del 26 de maig per recollir pasta per l'1,2,3; i nosaltres havíem tocat amb la Niu Band en el cabaret de la tarda. Va estar molt bé, bona onda amb els músics i tota la penyita en general, bona energia, llàstima com sempre de lo de sempre, no em feu parlar, que de vegades hi havia una mica de controvèria i cosa rareta i tal...

Però molgt guai, la Gala va molar molt i al vespre van actuar els Veïns, bestial!
Vaia camine, i com em va moalr escoltar els temes que jo havia tocat algun dia al començament, però ara ja acabadets i amb tots els arreglos i les veus i tal... El Uri molt còmeode a l'escenari, passant-s'ho bé, amb moltes tables, i en Marci em va moalr molt perquè em sembla que no l'havia vist mai actuar, clar, jo sempre estava actuant amb ell, quan el tocava... li vaig dir Woodie!!

En llevar-me aquell diumenge vaig fotre la pixada 1277 de l'any, i molt curiós, perquè clar,. en el símil numèric que jo feia respecte diferents coses, es podia dir que ja estava arribant a finals del segle XIII, que fort! i que ràpid que passa el temps quan cada pixada representa un any de lera actual...

O antiga! després de l'eclipse, l'últim partit del Guradiola tancant el cicle tal com l'havia començat, els destellos de tot lo que venia i les impressions del que estava desapareixent, els elefant manifestant-se constantment...

Molt curiós tot lo dels elefants, perquè me'n recordo que el divendres al matí, després de l'assaig, en sortir de can Matas, em va semblar que el Walter volia venir amb mi. Primer jo no ho accaptava, no m'ho creia i vaig provar de resistir-me, però ell va insistir fins que vaig dir "clar, si vol venir que vingui", i li vaig dir "va Walter, nem..." i me'l vaig endur, sabent que le'endemà el faríem sortir a l'escenari durant el bolo de la tarda.

Un elefant omple molt, i a més el Walter té molta presència, i ja havia fet tota la gira de nadadales al'hivern passat...

Doncs que curiós, perquè aquell vespre es jugava la famosa final de la copa del rei entre el barça i el Bilbao,  que per cert va guanyar el barça 3-0 en l'últim partit del Guardiola tancant el cicle...

Doncs la filla de puta de la Esperanza Aguirre la va liar dient que no volia que pitessin el príncipe i l'himne i de cop es veu que a la porta de l'estadi requisaven pitus i (atenció...) els Elefants!!

Prohibit entrar amb samarretes, banderes, orelles o qualsevol tipus de símbol d'elefants!!

Impressionant!

I la gent seguiria creient que vivien en una democràcia lliure amb llibertat d'espressió i acció?

Inconcebible!!

I jo que sense saber-ho ja m'havia endut el Walter a passejar... que curiós!

No me'n recordo què volia dir, però me'n recordo que estava fent coses...

Va ser divendres, i al matí havia estat a can Matas assajant amb la Niu Band que havíem muntat amb la Lia pel cabaret de l'endemà a la sala Albéniz: Jaumet Coll al baix i els dos pitus, el David i el Francesc, saxo i trompeta.

Mentrestant estava ben enfrescat amb les targetes i el dossier dels Mabsutin Fikum, aquella tarda la Gemma havia anat a treballar, però al matí m'havia estat fent una sorpresa de fer unes targetes noves més guapes i molt millors i tal... bestials!!

Vaig pensar que abans de posar-me a treballar-hi podia escriure una estona i vaig seure al seu ordenyador, el de la Gemma vull dir, que el dia abans l'havíem canviat de lloc; ara el teníem a la sala del piano, davant de la finestra, o més aviat al costat, sota la foto dels hermanos Marx.

Vaig fer un glop d'aigua i vaig pensar en lo que faria després: reunioneta amb el Lluc i l'Arqué a can Boter i allà mateix la final de la Copa del Rei entre l'Athletic de Bilbao i el Barça, últim partit del Guardiola a la banqueta del barça...

Que curiós lo del temps, perquè realment em sentia al passat, era inevitable, cada cosa que feia, cada paraula que deia ja estava al passat, sense temps de reacció, sense casi ni adonar-me'n, i clar, jo em sentia tot el ratu al passat...

I al mateix temps, com a ésser humà posseïdor d'un cervell humà i tot el que això comporta, sabia i era plenament conscient que després de tot el passat que ja havia passat em trobava en el futur (de tot el passat passat, vull dir...)

Quan vaig escriure això encara no sabíem si el Pep hauria guanyat o perdut l'últim partit com a entrenador del barça, i quedaven poques hores abans de que aquest fet canviés per sempre...

Potser algú dels que esteu llegint això podeu dir-m'ho, si's plau, si és així, feu-ho, per favor, digueu-me què va passar en aquest partit...

Impossible, no me'n recordo...
Tasharrafna!!

Sí, sí, la revolució estava tornant més viva que mai, clara i amb molta força!

Va ser 15 de maig, primer aniversari del #15M, i la cosa va començar el dissabte #12M amb una súper manifestació que va omplir els carrers de gent. Jo havia actuat aquell matí a Terrassa, en el cabaret de circ que els del Tub d'Assaig feien a la carpa del Raluy, en el que en principi era el meu últim bolo amb els Cirkucho's. Van pujar el Denguito i l'Uri a veure l'espectacle, i ens vem quedar allà a dinar amb tota la penyita del Tub 7.70, molt bona ondeta i tal... i després cap a Tiana, deixar les coses, un minut de reflexió silenciosa, i cap a Barna!

Vem sortir de Catalunya cap a Plaça Universitat, i allà vem enfilar Balmes amunt fins a la Diagonal, per pillar Passeig de Gràcia recte avall i arribar a Plaça Catalunya des de dalt, directe...

Allà va haver-hi una súper assamblea, i l'endemà l'activitat va continuar en plena ebullició amb xerrades i debats de temes concrets, jo em vaig quedar a Tiana perquè a la tarda teníem un assaig del karaoke que estàvem preparant per la Festa Major Petiota al Doc. Mascaró...

Dilluns no me'n recordo, però sí que me'n recordo de dimarts, que era #15M i vem baixar amb la Lia. La Gemma no va poder venir perquè estava acabant de construir lo dels Cumulunimbus, i es va quedar a Tiana fent coses. Nosaltres vem arribar a Pça. Catalunya cap a la una del migdfia, vem fer un vóltio per allà i de seguida ens vem afegir amb una gent que estaven fent un enterrament de l'Educació Pública. De cop van dir: "anem cap a la seu del PP a dinar!". Jo ja ho sabia que hi havia aquest acte previst, i no ho vaig dubtar, vem sortir de Catalunya unes 150 ò 200 persones amb 7 ò 8 furgons dels mossos al darrera. "no hay café! pa tanta lechera!!"

Pel camí se'ns va afegir un altre grup nombrós, a part de persones que anaven pel carrer i s'unien a la marxa, i quan vem arribar a la seu del PP, a dalt de tot d'Urgell, també hi havia gent esperant, a part de 4 lecheras més a la porta i  8 ò 9 tancant el pas una mica més amunt. Per sort tot va estar molt tranquil, ningú no va perdre la calma i ens vem fotre allà uns bocates i unes fruites i carmanyoles ben amistosament, tots asseguts pel terra i xerrant amb els del voltant. Érem la Lia, la Tània i jo, però de cop també érem el noi aquell i l'altra noia i aquella senyora amb qui xerràvem, i qualsevol persona amb qui ens trobàvem...

Després de dinar vem enfilar Diagonal amunt cap a les torres de La Caixa, Mordor, seguits en tot moment per l'enorme i desorbitat desplegament policial que ens envoltava, ja érem unes 400 ò 500 persones, i pel camí anàvem creixent. Vem arribar a Mordor i no va caldre gaire cosa, estar allà, xerrar, tal, i el Juicio! Judici als Culpables i màxims beneficiaris de la crisi. Culpables! Caixolada! Vem repicar una mica i es va decidir tornar l'endemà a les 8h del matí a fotre tot un dia sencer de #caixarolada a #mordor

Jo al matí no vaig poder baixar perquè havia de fer coses a Tiana, però a la tarda vaig anular un assaig que tenia de lo del karaoke i vaig tirar cap avall. Vaig arribar a Mordor que ja portaven 10h de caqixarolada contínua, vaig començar a repicar, i quan portàvem unes 12h30' vem parar per fer assamblea.

Me'n recordo que des d'aquell dia es va convocar una caixarolada diària a les 17h.

L'endemà tenia assajos del cabaret que muntàvem pel dia 26/maig a la Sala Albéniz, i divendres també. A primera hora del divendres tarda vem anar amb el Señor a la reunió amb la Eva del Parc Sadaru, i en sortir d'allà em vaig acostar a les torres. Que bé poder repicar un parell d'hores... Ladroness!! lladres i assassins de merda!! fills de puta!!!

Llavors vaig anar cap a l'estadi Olímpic, que tocava el Bruce i a mi m'havien regalat l'entrada pel meu cumple!! viennn!!

El Bruce com sempre va estar immens, ho va fer molt bé i estava molt pallasso, molt animal, es notava que cada dia en sabia més...

El cap de setmana vem fer un parell de bolos amb els Mabsutin Fikum, a l'escola La Pau de Barcelona i a Mataró, i encara vem passar per Igualada a fer unes panxes pel 15è aniversari del Teatre de l'Aurora...

quin cansament!!

però ara per fi havia pogut descansar unes estones, aprofitant la Lluna Nova amb eclipse de Sol a Gèminis, i estava preparat per tornar a lluitar cuánto antes... i me'n moria de ganes, claro...

Vamosss!!!

doncs poca conya, sí, perquè havíem arribat ja al mes de maig del 2012 i la cosa es calentava per moments...

A la gent se li estaven inflant molt els ous, els ovaris, i tot lo que es pogués inflar en front de l'exauriment de la paciència provocat per la cada cop més clara manera d'actuar dels cabrons esclavitzadors que contolrolaven aquell món...

quin descaro!!

però per sort les persones ens n'adonàvem i n'érem cada dia una mica més conscients, i a cada moment hi havia més i més gent que s'estava començant a cansar d'aquell tot plegat...

mentrestant jo havia tancat un mes d'abril prou curiós, en el que a més havia aconseguit la mitjana de pixades més alta de tots els mesos d'aquell any: 9,53! amb un total de 286 en 30 dies, primer cop que superava la mitjana de 9 (el mes anterior havia sigut de 8,5) i ara l'havia pujat a una més per dia, deunidó, amb el total anual a 1042...

no havia inclòs encara cap imatge ni video en cap dels escrits d'aquell any, però per alguna raó me'n recordo que aquell dia vaig animar-me a compartir un video d'un dels bolos del dia del meu aniversari, que em van fer una sorpresa al final de l'actuació: