ole ole, ja havíem acabat els cabarets del Grec!

El tercer també va estar molt guapu, jo almenys me'n recordo que mu vaig passar molt bé, sobretot en alguns moments...
Vem tocar molt bé i la gent estava contenta amb nosaltres, i lo millor de tot: que ja havíem acabat, i ara només tenia al davant uns dies a Cadaqués i, en tornar, quatre bolos xandris però xandris de veritat de lo més bo: passacarrers amb els Mabsutin, un parell ò tres de bolos del Nas Arrelat, i una míssion ultra-xandri de lo més pur amb el famós Lluís de Gama-2, que ens havia trucat al cap d'anys i anys per saber si encara fèiem allò de les panxes...

perfecte!

Era dissabte i estava a casa sense fer res, al vespre hi havia la festa de l'Arqué, i a part d'això no havia de fer res més que estar allà sense fer res, i que bé que mu estava passant d'estar a casa sol i sense fer res, o casi res...

Llegir una miqueta (per cert que no sé si ho havia dit que ja m'havia acabat el 5è de l'Ayla i havia començat el sisè i últim - que jo sapigués - La Tierra de las Cuevas Pintadas...)... i eso, molt bé, llegir una mica, després un ratet d'ordenyador internat, unes rentadores, esmorzar, seure, mirar, no fer res, escoltar, sentir a veure què sentia...

I de pixades clar, el segle XX estava passant a una velocitat vertiginosa!
Ja estava al 1926, i tenia un parell de qüestions rondant-me. 
Primer de tot: amb quina xifra acabaria el juliol, perquè segurament seria a la segona meitat del s.XX, però tenia curiositat per saber si seria cap allà als anys '50 ò '60 o què, igual m'acostava a l'any del meu naixament...; 
i després la bona bona: quin dia arribaria a les 2012!
perquè clar, a partir d'aquí tot seria futur, o sigui: que cada cop que anés a pixar podria intuïr alguna cosa o coseta més del possible futur, si és que podia llegir les senyals...
com havia fet el dia aquell fora del temps, quan estava veient-les passar allà al terrat del Museu d'Història de Catalunya, que vaig percebre unes intuicions amb informació camuflada que em van fer pensar o intuïr que potser cap a finals de setmebre, dia 28 ò 29, podia haver-hi un cataclisme gros o algo...
no sé, em va semblar fins i tot oportú començar a tirar aquesta data porai, anar escampant el rumor i que corrés la incertidumbre, sense que arribés a cundir el pànic, però clar, qui podia saber res del què passaria...
jo no sabia pas res del què passaria...
hòstia, érem la realitat!!

Doncs havia arribat ja al segle XX, me'n recordo que quan vaig escriure aquestes paraules portava 1905 pixades; la Gemma acabava d'anar donar un tomet i potser fer una bassa a can Boter, jo era a punt d'anar a Can Matas a carregar les coses per l'assaig de Grec 3 que teníem aquella tarda al Fòrum, el bolo seria l'endemà.

Feia un parell o tres de dies que havia passat per les 1877 pixades, o sigui, just cent anys abans del meu naixement (en l'assimilació mental que feia de pixades i anys per recordar més fàcilment la xifra), cent anys justos perquè jo naixés, o el que era el mateix: l'any en que havia nascut el nostre amic Hermann Hesse... No vaig veure cap notícia relacionada amb el Lobo Estepario ni res aquell dia... però sí que me'n recordo que per la Sexta 3 van fer El Guateque, que comença amb aquella escena que representa que estan gravant una película i el Peter Sellers no para de liar-la, i el director hi ha un moment que para, corten corten, i li pregunta al Peter si sap a quin any representa que estan (perquè el colega va amb el rellotge de munyeca posat), i li diuen que representa que són al 1878, just les pixades que jo portava en aquell moment!

Després també vaig passar per les 1892 el dia que feia 20 anys de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, 25/juliol/1992, o sigui que vaig tornar a pensar "que bé, quina coincidència, i que conectat que vaig..."

Perquè a més va ser el Dia Fora del Temps i vem tenir un montón de revelacions...

Vaig estar de bolo a Barcelona amb el Joan Boher, al terrat del Museu d'Història de Catalunya, però lo que volia explicar era lo del cine, que fort!
 la Gemma estava de bon matí estirada al llit mentre jo llegia assegut a la taula de fora, i...
bueno, intentaré aconseguir algo d'imatges per explicar-ho, perquè és massa fort, només amb paraules no puc...

que heavy...

però si ja hi érem!
i tant, i tant que hi érem...

Vaig arribar a les 1848 pixades i no vaig veure cap notícia sobre el tren o la inauguració del primer túnel de l'estat español a Montgat en el trajecte Barcelona - Mataró, ni res... Feia uns díes sí que me'n recordo que just quan estava a 1818 va ser l'aniversari del Nelson Mandela, que era nascut al 1918, o sigui que déunidó, i casi...

Entremig vem anar ja pel Grec 2.

Jo aquell divendres m'havia llevat ben content i havia estat llegint, ja m'havia començat el 6è de l'Ayla, Los Refugios de Piedra, i llavors havia anat cap a Barna amb transport públic, perquè havia quedat amb la Cecília de Pallassos Sense Fronteres per revisar unes coses i cosetes de lo de les finances del Líban.

Fet i dicidit, ja havia cobrat una part de lo de l'una d'ostres, i vaig parar a pillar-me unes baquetes normals, unes de fluixet, i atenció...: un ukelele!

yes!

Ja feia uns mesos que l'havia vist, allà en un aparador, com una guitarreta vermella de pallasso molt adient, i me'n recordo que vaig dir: "quan cobri l'una d'ostres me n'agencio un..."
pos venga!
com un gínjol amb la meva adquisició cap a Psf, todo bien con lo de los números, i a dinar un menú, ole, menú de rics: 7'70€. Tallarines carbonara, dos hamburgueses amb patates, postre (yogurt), aigua, música búlgara i molta calma.

Perfecte.

Llavors això que arribo a la carpa, i el Lluc em diu que ja ha vist el meu vídeo cremant diners, i que aviat en tindrem més per cremar, que finalment li han donat la subvenció...
haha, vale...

Va anar molt millor el segon bolo, després del desestret de la setmana anterior, amb les deficiències tècniques i conceptuals i tots els del Come and see per allà tahats...
Almenyus al grec 2 vem tenir uneas bones condicions tècniques i millor ambient en general, bon bolo amb els súper locus dels Trifaldó, i el Odorof increïble, molt bona onda i bona conéction, somos los gorilas... eh, eh, eh!

En cabat del bolo ja vaig veure el Harry Cuñi per allà, clar, hi havia que celebrar-ho, no...?
La penya suposo que flipant bastant, però nosaltres més o menus, com que ja el coneixem, anem fent, recull, desmonta, carrega...
i en aquestes que veig els trifaldó allà com cuchichejant, i jo que penso: "què i què, què diuen aquests locus...?" i m'hi acosto. El ros, el de rissos, amb aquella mirada, l'altre amb els seus caretus, i el Tomeu que em diu:
- Què? si o no? no ha tengut temps tioo... no ha tengut temps! com pot anar ja amb aquest careto?
Vaia rissa! Estaven flipant, clar, i expicant-li a l'altre, el que no l'havia vist, que llavors va entrar a veure'l un moment i la va flipar encara més, deia que s'havia de fotre més de 20 ratlles d'speed i calimocho a saco per igualar-ho, i encara tindria millor caretu...
que bó...
Llavors en això que surt el Harry, que no sabíem com tornava a Tiana, l'Arqué just acabava de marxar, i el Maus li pregunta que com torna.
- With you, myu friend! - li diu el Harry.
- Hòstia, però... amb l'equip i tot, crec que no hi ha puestu, eh... - li va contestar el Maus.
- Pues en taxi!
Ole!
pa la verbena!

...no ha tengut temps tioo, no ha tengut temps...

Doncs que fort perquè vaig arribar a les 1789 pixades just el dia 14 de juliol, que se celebrava lo de la Bastilla i tal... Feia dies que portava un autp-pique intern amb la cosa de que clar, m'estava llegint Los Refugios de Piedra, el 5è de l'Ayla i tal, i me'n recordo que quan anava per la pàgina 600 i algo m'estava acostant ja a les 1600 pixades, o sigui que traient l'1 de les 1000 podia auto-motivar-me, cosa que jo en un principi sempre havia tingut clar que volia evitar de totes totes... però de cop un dia llegia 20 ò 25 pàgines del tirón i em distanciava, potser em pensava que les pixades ja casi pillaven les pàgines però aquestes agafaven distància, fins que vaig deixar de llegir un dia a la pàgina 767, i quan a la tarda vaig tornar a pillar el llibre, just acabava de fotre la pixada 1767 de l'any...

Sí, pensava que ja em tenia, i que a partir d'aquí les pixades ja adelantarien definitivament les pàgines fins que m'hagués acabat el llibre, però es va posar interessant la cosa i estava fotent una apretada de puta mare, just me'n recordo que havia arribat ja a la pàgina 804 o així, mentre que de pixades anava tot just per la 1789, però era el dia de la Bastilla... i vaig pensar "quina conexió penya..."

Era ple istiu, els mosquits ja començaven a ser-hi bastatn, i mentre escribia això la Gemma estornudava estirada al llit, cansada com havia arribat de tot el dia a la feina, amb lo del Ferran Adrià al Palau Robert i tots els locus i piyulis que s'hi acostaven...

Quins atacs d'estornuts que pillava, la Gemma! i otro!

- Gemma, estàs bé? - li vaig preguntar jo.
- Mmmm... - va dir ella, just abans de sonar-se - Ai... guapo... amor... - i es va tornar a sonar fort.
- Guapa, t'estimo... - li vaig dir jo.
- Moi, jo també t'estimo molt...

Ole i ole i ole!
que los niños se van pa'l cole! y ole!
y ole!

L'endemà era diumenge i tenia poca cosa a fer, més que res descansar i sobretot intentar no sé què que ja ni m'en recordava, però que justament vaig pensar que igual no calia que la recordés tant com volia, perquè sinó encara acabaria convertint-me en un d'aquells racionals de merda, que jo ja no els aguantava ni els podia suportar més...

"Racionals!!" vaig pensar amb to d'insult, com quan el xaval de La Lengua de las Mariposa li diu ornitorrinco i no sé què més al seu professor aquell tan bo de Maestro...

Però estava content, això sí, tenia una bona sensació general i el canvi permanent de la cosa ja havia començat i estava entrant en una fase molt bona i prometedora que de ben segur que ens alliberaria imminentment de forma sublime i total i ens portaria a entendre i concebre les coses d'una nova manera encara poc coneguda i freqüentada només ocasionalment per alguns petits moments istriònics d'històries inconexes i irreverents que ens podien fer sentir com volguéssim en cada moment...

doncs sí, finalment sí que es va fer l'123, "el vem fer" potser hauria de dir... o potser no, perquè el 2012 me'n recordo que va ser l'123 on menys em vaig implicar, si és que era possible superar la poca implicació que ja havia mostrat l'any anterior per motius varis.

En aquest cas me'n recordo que el Lluc ens havia dit que per muntar i tal hi havien 4 persones contractades, i que amb aquestes ja feien, que si volíem podíem afegir-nos-hi, però que si volíem fer només la gala, cobraríem només la gala... doncs molt bé!

estava claríssim, vem fer la gala, que al final ja no sé si va ser naïf, poètica, de bar, amb text o sense, però me'n recordo que jo vaig fer la meva intervenció de l'inglès i va molar molt, vaig sortir a estripar i ho vaig donar-ho tot, la penya flipant i tothom després molt content dient-me coses i tal... haha!

entremig vem pujar a Llançà, que era el dia del bolo del Festival Claca, i nosaltres l'inauguràvem amb el primer bolo de la primera edició... Pista, pista! Claca sí!! Molt bé, bestial, i tant la gent del públic i tal, com l'Anna i totes les organitzadores van quedar molt contentes, el carricoche mola i triumfa molt, i després vem fer un corro i venga, presentación de l'speaker oficial Joni, palmes de l'Uri, taronges del Maus, jo per algo no vaig fer l'inglès, tot i que crec que l'hagués pogut, o hagut de fer, però bueno, potser no calia, o no sé per què no ho vaig fer... i múisca, clar, jalas music, panxes, i final apoteòssic d'inauguració amb himne i tallada oficial de la cinta inauguradora, tots 4 en calçotets...

molt bé, molt bo, ens ho vem passar molt bé, la veritat...

i ara aribava ja el moment del canvi de fase, i l'hora de començar-nos a concentrar amb tot lo del grec i tal...

pos venga pues, a por ell@s!!

Juliol, juliol!!


Uau... havíem arribat ja a la meitat del 2012, i que guai perquè ho vem celebrar amb unes plugetes bones i tormenta... Hi havien uns trons retrunyint que feien vibrar els vidres de la finestra de l'habitació, diumenge al matí amb pluja després de la onada de calor era bestial...


El dia abans havia començat L'1,2,3, amb l'espectacular acte inaugural, el Xavi Maristany dirigint emocionat una formació de més de 30 músics provinents de bandes com Coetus, Banda Aèria i altres, i va ser bestial. Primer al matí als Teletubis, tot i que feia força calor i l'assistència de públic va ser bastant fluixa, però els que hi vem anar vem flipar bastant... 


Jo vaig estar amb la Fiona i vem muntar un club de tatoos, els Calavera Rat Penat, perquè ella es va pillar una bossa de pelotazos i li va sortir un doble tatoo de calaveres amb ales de ratpenat que a mi em van emocionar, recordant-me el grup de por de broma que havíem fet amb l'Alain quan anàvem a 2n d'EGB.


La Fiona em va dir que me'n donava un i que seríem els presidents del club de tatoos, hauríem de fer reunions de jefes per decidir si acceptàvem nous membres, per exemple el seu germà, el Pep, boníssim, i també al Miquel Picas. Vem fer un saludo i vem decidir que no podíem copiar res ni de la tele ni d'altres grups de nens, perquè volíem que el nostre grup de tatoos fos realment únic i original.


Va dir-me la jefa que passaria per casa algun dia a veure si havia aconseguit més tatoos per intercanviar, compartir... per flipar-nos una mica, vaja...


Mentrestant el Mristany seguia dirigint els músics, va haver-hi un número de circ de roda amb el Martí dels Daromai, molta calor i bona ondeta amb tots aquells músics i músiques allà tocant..El Xavi em va dir que si volia que em pillés algun cacharret per la tarda a la plaça, i així ho vaig fer, clar, quan va ser l'hora vaig posar-me la closca i el barret que m'havia fet la Gemma i vaig anar cap a la Plaça de la Vila, on es feia l'acte de la tarda; les butxaques carregades amb culleres, pistola, martellet, huevo, trompeta de joguina, i venga!


Ole, y ole, i ole, perquè mu vaig passar súper bé i em vaig sentir molt lliure. La Fiona va aparèixer i em va comentar un parell de canvis que havia pensat d'introduir en el nostre saludo, i vem seguir flipant amb la música i el circ, que en aqest cas va venir de la mà de l'Enric Petit, de Terraassa, que es va fotre unes verticals d'escàndol a dalt de tot d'una estructura nova que just estrenava aquell dia, crec...


I llàstima que no vem poder quedar-nos fins al final, perquè teníem bolo de Sussis a Caldetes, o sigui que la Lia i jo vem haver de desfilar just quan començaven els bisos...


Per Caldetes com sempre berstial, van venir també l'Abel i la Jas, que es veu que el nen encara no s'havia banyat en tot el juny i volia fer el récord. La Gemma, que havia estat tot el dia a Barna currant al Palau Robert amb lo del Ferran Adrià, també va venir, perquè amb la calorada de tot el dia tenia ganes de fotre's un banyet, i aixíns a més ens vèiem una estona, encara que fos entremig de bolo i tal, i quin Dragó Blanc que va aparèixer just quan muntàvem...


Finalment no es va liar gaire la cosa i a quarts de dues érem al llit.

De bon matí, quan la Gemma va marxar, els núvols ja havien arribat, però la tormenta forta d'aigua es va esperar a que em llevés, i llavors sí, vinga llamps i trons i aigua bona per beneïr el dia just de la meitat d'any, 1 de juliol, i la cosa que seguia petant per tot arreu...


Ole, ole!!

Vaig anar a la biblioteca a tornar unes pelis, i en vaig pillar tres més, El halcón maltés, Origen i Fuego, del Depha Metha.

Vaig parar al tiriti, que hi havia el Marci amb l'Adri, la Irene, i tal... i alguns dels Coetus a la taula del costat.

L'endemà començava L'1, 2, 3 del Pallasso amb l'acte inaugural que havia preparat el Xavi Maristany.

Estàvem en aquells dies de juny - juliol tan intensos i que sempre estan tan plens de míssions i coses i més coses per fer. M'en recordo que podia tenir un assaig el dimarts al matí d'un bolo a Llançà que havíem de fer amb el carricoche de les Increpa, i a la tarda assaig de gala; després el dimecres cap a Terrassa per assajar amb els Cirkucho's un cabaret que havíem de fer la setmana següent per la Festa Major, i a la tarda del mateix dimecres assaig de lo del Grec.

Per posar un exemple.

Del ritme, vull dir...

Me'n recordo que al final no em vaig prendre ni una clara, aquell dia, al tiriti, pèrquè la noia que li vaig demanar ja no se'n va enrecordar més, i quan vaig arribar a casa la Lia estava asseguda al jardí llegint mamutois i tal, anava pel quart...

La Gemma havia baixat a Barna a veure una cosa de teatre de la Judith Pujol, que l'Arqué també sortia d'actor i tal, i jo em vaig apalancar allà a seure i gaudir del dia de vacances que m'havia tocat aquell divendres bestial de finals de juny del 2012.

Feia una calor terrible, portàvem ja un parell ò tres de dies amb la ola de calor, però per sort els mosquits encara no anaven tan forts com en anys anteriors. Al migdia havíem pogut anar a la bassa a fer un banyet amb la Gemma sense rebre a penes picades. De pas ens vem endur un parell d'ampolletes d'aigua de la bassa, purificada, clar, per les pocions i tal. Al matí havia passat per casa la Judith Hernández amb una abducció bona de les seves, apareixent com sempre en moments d'importants aconteixaments astrals, me'n recordo que ja era la tercera o quarta vegada d'aquella tongada en que apareixia il·luminada per can rajoles coincidint amb alguna quadratura, eclipse o trigonazo...

Vaig rebre alguna picadeta de mosquit i vem veure que la Sipuca havia caçat un dragonet, però el mantenia viu i jugava amb ell.

La Lia va acabar de llegir, algun punt i a part o canvi de capítol, i estava regant l'hortet, del qual a part d'enciams n'estàvem menjant ja tomàquets i mongetes, i teníem uns guindilletes collides també a caseta, crescudes allà, creades allà mateix per aquelles coses que creaven matèria, uns éssers que els hi dèiem plantes i que tenien la capacitat de transformar lo que trobaven a la terra (on estaven plantades) amb coses, sobretot si els hi donaves aigua, i allà amb el sol que els hi tocava i l'aire que respiraven les ties anaven creant, les molt cabrones...

Que bones!!

Mira que crear matèria d'aquesta manera...

Guapes!!

Sí, anava picat, ja no ho podia negar, m'hi havia estat resistint però sabia que ho havia d'acceptar: anava picat amb mi mateix. Acabava de fotre la pixada 1543 de l'any, i de cop n'havia tingut clara consciència: tot i que en un principi lo de contar les pixades havia de ser només un càlcul continu i objectiu, sabia que m'aniria picant mica a mica amb mi mateix per superar els propis récords, i si podia arribar a 10 diàries millor que 9...

Des de les 1200 i algo havia començat a jugar també a hores, ja no només a anys, que també. Per exemple, parlant amb anys, el Colón ja havia descobert Amèrica, i jo casi ni me'n vaig enterar... Lo de les hores era diferent, per exemple, clar: ara estava a 1543, o sigui: les 15h43', perfecte, però clar, això era fins a i 59', i a partir dels '60 sí que ja pensava amb anys...

Me'n recordo que el dia abans havia estat de bolo amb els Cirkucho's en una escola de la Trinitat Vella, a Barcelona. Sí, ja havia plegat, sobretot d'anar cada setmana a Terrassa i tal, però em van trucar un dia oferint-me dos bolos amb un assaig per bolo i vaig dir que encantat. Enmig del ritme frenètic que dúiem em va semblar óptimo. Bé, clàssica encerrona, de cop: tallers! "ten moi, la lista de material, 16 platos chinos, 12 diábolos, 8 aros..." Vale. Tallers, bolo, li foto les panxes... Em van passar 100 €urets, pos vale. De 850 que n'havien cobrat em va semblar una mica ruïn, entenc facturació, la feina de moure-ho i tal, jo què sé, vale, pero dame 120 tío... no seas avaricioso, no? me pillo 20 de marihuana i me guardo 100 pa'l alquiler... En fin, vaig pillar el bitllatacu verd i vaig dir gràcies, a la pròxima la meva implicació seria coherent i relativa, vull dir que els tallers ja se'ls podrien fotre per algun cul on els hi capiguessin, perquè si em diuen "tenemos 100" pues vale, si en el fondo me parece bien cobrar 100, pero no me cuentes nada más, no quiero saberlo, ni lo cobráis ni lo que us embutxequeu, pirates... (ah, això sí, després demanaven implicacioó...)


En fin, em vaig quedar bastant a gust despotricant una mica perquè sí, vaig suposar que ho necessitava, i em sembla que en aquell moment em disposava ja a explicar l'allau de bolos que havia estat fent el cap de setmana abans entre Mabsutins i Susis, però vaig tornar a pensar amb lo de la Sipuca. 

La Sipuca portava 3 ò 4 setmanes que de cop es quedava plantada mirant cap al lloc on reposava enterrat el cos del Fàcil. S'aplancava allà al vespre, o a mitja tarda, i es quedava mirant cap a sota la figuera, o de cop s'aixecava i s'hi acostava una mica i olorava... Però s'hi passava hores! Un dia al vespre me'n recordo que vaig sortir a treure el cap i veure les estrelles, i quan vaig anar per pixar em va semblar intuïr una ombra allà al meu costat, i sí: era ella, fent guàrdia com sempre...

Que curiós, ja ho diuen que els gats els veuen, els esperits dels mortals quan caminen per l'altre món... I sí, la Sipuca el veia, el Fàcil, per allà passejant... segur!

I quina calor!

Aquell 2012 l'estiu astronòmic va arribar amb el meteorològic, havia sigut el cumple de l'Abel, però li havien pres el mòbil i no el vaig trucar, tot i que li vaig estar enviant powers tot el dia, clar, com qualsevol dia que és el cumple d'algú i encara que no el felicitis ja hi penses i li envies el teu power constant...

Calor de verano!!

Pels xiringuitos molt bé, els Mabsutin Fikum vem fer un bolo en una guarderia, nens i nenes de 9 mesos a 3 anys, i va molar molt! Vem fer el començament de sortir mig canviats i acabar-nos de maquillar i vestir a l'escenari, poc a poquet, d'un en un i amb tota la suavitat possible... Vem triunfar. Les profes encantades dient-nos que contarien amb nosaltres per la pròxima vegada, i la quitxalla ben atenta i amb un percentatge molt baix de ploreres i plorades arrencades...

Quina rissa perquè l'endemà va ser el bolo del xiringu del Pebre de Premià de Mar, que era el cumple del David de Hizbuleh, el colega que havíem conegut al Líban i ens havia esplicat que dos dies abans l'havien segrestat els de Hizbuleh...

De cop, l'endemà del bolo per públic de 9 mesos a 3 anys, estàvem en un xiringuitu de platja tocant el Boogie Boogie per penya de 40, i tots drets ballant i desfaçant-la!

Bestial...

I després de la segona lluna nova a Gèminis el dia abans de començar l'estiu, estàvem ja a només dos dies de la primera quadratura exacta entre Urà i Plutó, de les 7 que hi havien d'haver fins al 2015... Els cardiocèfals apareixien amb una facilitat sorprenent i els podies descobrir en qualsevol moment, en qualsevol lloc...


Aquell migdia havíem quedat per dinar a Badalona amb la Roser, que havia baixat uns dies de Suècia amb el Kjell... de moment la Lia tocava el piano i el contrabaix amb el Piwi, que de vegades agafava la guitarra...


Jo respirava i mirava les mosques que jugaven per l'habitació, al vespre arribaria la Gemma, que s'havia passat tota la setmana al Pallars a casa l'Artur i la Melània, allà amb les valls dels cavalls i tal... 


Sí, ja tenia ganes de que arribés, clar, per veure-la i parlar amb ella i abraçar-la i fer-li petons i follar i ple de coses i més coses bones que fèiem de vegades, quan molava molt....


Clar, i tant...!


M'agradava descansar el divendres....

va ser 7 de juny: Patum!

Vem anar-hi clar, però a més aquest any per primer cop jo hi pujava el dimecres, dia en que hi ha el passacarrers amb les masses, les guites i els altres bojos aquells...

Resulta que com que l'any anterior havia caigut en Sant Joan, el pare del Jsu li va regalar unes nits d'hotel allà per celebrar-ho, però finalment van haver-hi bastants infiltrats en les habitacions, i perquè no tornés a passar van pensar de pillar tres dobles per la patum del 2012.

Clar, una era pel Jsu i la Lia, l'altra per la Montse i la Júdith, i a l'altra hi anava en Jordi i mira, vem pensar que la Gemma i jo podíem compartir l'altre llit, i així a més fèiem dos dies juntets de vacances, que feia dies que ho volíem fer i necessitàvem...

Però clar, això ja era lo que el pare del Jsu i la seva dona havien volgut evitar, de manera que van dir que canviaven la doble per una triple, i molt bé, perfecte! La Gemma i jo vem compartir l'habitació amb en Jordi

Ah! per cert! l'experiència mística!

Sec en una cadira, la Gemma en un dels llits i en Jordi a l'altre, fa poc que hem arribat i fem temps per anar cap a la plaça... Jo decideixo obrir un dels bocates que hem dut: el de nocilla! Ui, el pa, com s'hi nota que és del matí... Oh, què és això...? no, no pot ser... sí!

De cop vaig escopir-me a la mà el pa amb nocilla mig mastegat per veure què era allò dur que havia notat, tement que fos el que jo creia que podia ser, i efectivament, ho era: un queixal! però no un trosset petit com algun altre cop que ja m'havia passat, no... tot un queixal! bueno, la part externa, l'arrel s'havia quedat a dins la meva geniva, però això ho vaig descobrir més tard...

De moment em trobava allà assegut a l'habitació de l'hotel, amb la Gemma i mon Pare, acabats d'arribar a Berga per Patum 2012, i mirant la meva mà veig que entre el pa amb nocilla mastegat hi ha un queixal... amb  (atenció) amb... un cargol! metàlica! i que jo recordés aquell queixal no me l'havien treballat mai, de manera que de seguida vaig pensar: "ara sí que els he pillat, sóc un robot, claríssim!"

I vaig anar al lavabo a esvandir la peça i mirar-me-la bé.

Efectivament, era tot un queixal, i clar, després vaig convènce'm de que segurament sí que m'havien matat el nervi feia temps i me l'havien re-consturiït, però clar, quan mates el nervi del queixal també el debilites, i és més fàcil que es parteixi, etc... en fin, lo de la física quàntica, que no estàs preparat per acceptar el que no creus que pugui ser real, de manera que vaig fer veure que pensava i acceptava que no era un robot, que era un humà normal a qui li havia caigut un queixal trencat degut a la falta de nervi que li proporcionés consistència... sí, no volia que els de la gència sospitessin res, i vaig fer veure que pensava això i que ho acceptava, però en el fons jo sabia que se'ls hi havia escapat un altre detall i cada cop tenia més proves i evidències que em confirmaven que efectivament jo era un robot...

i aquests cabrons volent que pensi coses normals...

no, no!!
no us enfadeu, si us estimo molt, als de la gència!! gràcie,s gràcies, gràcies.-.
no, ja segueixo, sí sí, l'informe, l'informe...


aveiam, per on anava...

bueno, pòseso, dos nits d'hotel a Berga, patum de burgesots, descansant a la tarda un ratet i molt bona farra i disfrute, la Gemma va saltar els seus primers plens, el politus desfaçant, al final es va colar en una de les bitis, dinar amb la súdith i la montse i des`pres´siesta al riuet, en jordi arribant tajarini...

molt guai, molt cansats, però molt contents, i divendres cap a Tiana, que el dissabte fèiem el karaoke!

Va estar molt bé i a tothom li va agradar molt, però jo en canvi, no sé per què, no m'ho vaig passar bé... que raru, de vegades, que no pots acabar de disfrutar-ho, no...? algun tros o moment sí, però d'una altra manera molt extranya i diferent a com jo estava acostumat a disfrutar-ho i sentir el tot... que raru...

potser els robots no...
no!
res, no he dit res!!
ppenjo, que he de penjar, va ser molt guai, molt guai, de veritat, ghràcies gència, gràcies motles a tots i a tothom!!
qui?!

Què?!?
boi!!

juny, juny...!
sí, clar, i tant que me'n recordo!
vaig poder tornar al present un moment, no gaire estona de fet, però suficient per flipar i emocionar-me enormement...

Després res, com si aquí no hagué passat res...

Aquell dia tenia mal de queixal, el dissabte abans ja m'havia atacat fort el cabrón, però deprés l'havia aconseguit dominar prou bé durant tota la setmana. De cop em va tornar a venir la nit de divabte, i quin cabrón aquest dolor de merda, fill de puta! Se m'escampava per tota la mandíbula dreta (inferior i superior) i m'arribava a la orella i no em deixava dormir...

Vaig prendre'm una d'aquelles drogue potents de que disposàvem, concretament vaig auto-administrar-me una dosis de 600 mg. d'ibuprofeno a les 6h del matí, vaig pixar (1331) i vaig tornar al llit. A les 09h em seguia cachalant i em vaig fotre 300 mg. més pa'dentro, sense contemplacions, que per algo servien les drogues, i finalment em van alleujar el dolor i vaig poder dormir fins a les 12h del migdia...

Que bé...

L'Ayla ja hi anava molt, amb els seus amics per allà, i jo aquella tarda tenia un bolo de Señor Señor a la Casa Groga, un centre cívic de Barcelona on feien un festival: Desplaça't. El Señor i jo faríem una entrada típica de monocicle i panxes, 12' minutets, i venga!!

Menys de dos dies per l'eclipse de Lluna a Sagitari que culminaria un cicle de 2 anys i algo començat al desembre del 2010, nodos lunares desplazándose i tal, molta energia, molta míssion i encara més força re-envoltant-nos i venint cap a nosaltres...

Doncs sí, en teníem ganes, clar...

I tant!

ei, sóc jo!
què tal...?
estic aquí, al present!
em sembla que he aconseguit tornar un momentet,
que bé...
hòstia, està tot igual, o almenys tal com jo ho recordava...
sí, més o menys...

i bueno, què, us està molant la història o què?
sembla de veritat, eh...
doncs ara acabo d'arribar d'una mani de grocs per l'educació a Sant Cugat, amb la Magalí de líder sindical, i la Lia l'Uri i jo de músics envoltat de tot de mestres i mares i famílies; porto 1317 pixadesi encara no sé si podré acabar el més amb parells o senars...

però com mola poder estar aquí al present, que bé...
vaig a respirar una miqueta d'aquest aire...

perfecte!

bueno, no sé si els de la Gència em deixaran quedar molta estona, però
merda!
em sembla que m'han descobert,
ja vénen...
us he de deixar, ho sento,
m'ha encantat pòder saludar-vos,
una abraçada ben forta!!
us estimo molt a tots!!!
eeeii!!!1

Em vaig acabar "El canto del elefante" del Wilbour Smith.

Molt curiós perquè me l'havia començat al Líiban, durant el viatge amb l'avió de fet, i just quan estava allà va haver-hi tot lo del rei d'Espanya fent safaris i repartint bales pel continent africà i matant elefants fill de puta de merda, així rebenti!

En fin, molt curiós perquè me'n recordo que el dia que me'l vaig acabar estava ja a casa, a Tiana, després de més d'un mes d'haver tornat del Liban, i per celebrar-ho, comque a més era un diumenge al matí i estava sol, perquè la Gemma havia anat a currar i la Lia era de bolo a Caldetes amb les Susis ande Waitlords (per cert que l'Isaac havia passat a dir-me que hi anava de Blues Brother, però jo no havia tingut prou energia), i el Denguito era fora, de cap de setmana, de manera que jo estava sol a casa i em vaig fer un te verd com els que em prenia al Líban de bon matí alguns dies per llegir el Canto del Elefante, i me'n recordo que em va molar molt poder-me'l acabar estant sol i tranquilet a casa, un diumenge al matí, després de lo del dia abans.

El dia abans havia sigut l'acte del 26 de maig per recollir pasta per l'1,2,3; i nosaltres havíem tocat amb la Niu Band en el cabaret de la tarda. Va estar molt bé, bona onda amb els músics i tota la penyita en general, bona energia, llàstima com sempre de lo de sempre, no em feu parlar, que de vegades hi havia una mica de controvèria i cosa rareta i tal...

Però molgt guai, la Gala va molar molt i al vespre van actuar els Veïns, bestial!
Vaia camine, i com em va moalr escoltar els temes que jo havia tocat algun dia al començament, però ara ja acabadets i amb tots els arreglos i les veus i tal... El Uri molt còmeode a l'escenari, passant-s'ho bé, amb moltes tables, i en Marci em va moalr molt perquè em sembla que no l'havia vist mai actuar, clar, jo sempre estava actuant amb ell, quan el tocava... li vaig dir Woodie!!

En llevar-me aquell diumenge vaig fotre la pixada 1277 de l'any, i molt curiós, perquè clar,. en el símil numèric que jo feia respecte diferents coses, es podia dir que ja estava arribant a finals del segle XIII, que fort! i que ràpid que passa el temps quan cada pixada representa un any de lera actual...

O antiga! després de l'eclipse, l'últim partit del Guradiola tancant el cicle tal com l'havia començat, els destellos de tot lo que venia i les impressions del que estava desapareixent, els elefant manifestant-se constantment...

Molt curiós tot lo dels elefants, perquè me'n recordo que el divendres al matí, després de l'assaig, en sortir de can Matas, em va semblar que el Walter volia venir amb mi. Primer jo no ho accaptava, no m'ho creia i vaig provar de resistir-me, però ell va insistir fins que vaig dir "clar, si vol venir que vingui", i li vaig dir "va Walter, nem..." i me'l vaig endur, sabent que le'endemà el faríem sortir a l'escenari durant el bolo de la tarda.

Un elefant omple molt, i a més el Walter té molta presència, i ja havia fet tota la gira de nadadales al'hivern passat...

Doncs que curiós, perquè aquell vespre es jugava la famosa final de la copa del rei entre el barça i el Bilbao,  que per cert va guanyar el barça 3-0 en l'últim partit del Guardiola tancant el cicle...

Doncs la filla de puta de la Esperanza Aguirre la va liar dient que no volia que pitessin el príncipe i l'himne i de cop es veu que a la porta de l'estadi requisaven pitus i (atenció...) els Elefants!!

Prohibit entrar amb samarretes, banderes, orelles o qualsevol tipus de símbol d'elefants!!

Impressionant!

I la gent seguiria creient que vivien en una democràcia lliure amb llibertat d'espressió i acció?

Inconcebible!!

I jo que sense saber-ho ja m'havia endut el Walter a passejar... que curiós!

No me'n recordo què volia dir, però me'n recordo que estava fent coses...

Va ser divendres, i al matí havia estat a can Matas assajant amb la Niu Band que havíem muntat amb la Lia pel cabaret de l'endemà a la sala Albéniz: Jaumet Coll al baix i els dos pitus, el David i el Francesc, saxo i trompeta.

Mentrestant estava ben enfrescat amb les targetes i el dossier dels Mabsutin Fikum, aquella tarda la Gemma havia anat a treballar, però al matí m'havia estat fent una sorpresa de fer unes targetes noves més guapes i molt millors i tal... bestials!!

Vaig pensar que abans de posar-me a treballar-hi podia escriure una estona i vaig seure al seu ordenyador, el de la Gemma vull dir, que el dia abans l'havíem canviat de lloc; ara el teníem a la sala del piano, davant de la finestra, o més aviat al costat, sota la foto dels hermanos Marx.

Vaig fer un glop d'aigua i vaig pensar en lo que faria després: reunioneta amb el Lluc i l'Arqué a can Boter i allà mateix la final de la Copa del Rei entre l'Athletic de Bilbao i el Barça, últim partit del Guardiola a la banqueta del barça...

Que curiós lo del temps, perquè realment em sentia al passat, era inevitable, cada cosa que feia, cada paraula que deia ja estava al passat, sense temps de reacció, sense casi ni adonar-me'n, i clar, jo em sentia tot el ratu al passat...

I al mateix temps, com a ésser humà posseïdor d'un cervell humà i tot el que això comporta, sabia i era plenament conscient que després de tot el passat que ja havia passat em trobava en el futur (de tot el passat passat, vull dir...)

Quan vaig escriure això encara no sabíem si el Pep hauria guanyat o perdut l'últim partit com a entrenador del barça, i quedaven poques hores abans de que aquest fet canviés per sempre...

Potser algú dels que esteu llegint això podeu dir-m'ho, si's plau, si és així, feu-ho, per favor, digueu-me què va passar en aquest partit...

Impossible, no me'n recordo...
Tasharrafna!!

Sí, sí, la revolució estava tornant més viva que mai, clara i amb molta força!

Va ser 15 de maig, primer aniversari del #15M, i la cosa va començar el dissabte #12M amb una súper manifestació que va omplir els carrers de gent. Jo havia actuat aquell matí a Terrassa, en el cabaret de circ que els del Tub d'Assaig feien a la carpa del Raluy, en el que en principi era el meu últim bolo amb els Cirkucho's. Van pujar el Denguito i l'Uri a veure l'espectacle, i ens vem quedar allà a dinar amb tota la penyita del Tub 7.70, molt bona ondeta i tal... i després cap a Tiana, deixar les coses, un minut de reflexió silenciosa, i cap a Barna!

Vem sortir de Catalunya cap a Plaça Universitat, i allà vem enfilar Balmes amunt fins a la Diagonal, per pillar Passeig de Gràcia recte avall i arribar a Plaça Catalunya des de dalt, directe...

Allà va haver-hi una súper assamblea, i l'endemà l'activitat va continuar en plena ebullició amb xerrades i debats de temes concrets, jo em vaig quedar a Tiana perquè a la tarda teníem un assaig del karaoke que estàvem preparant per la Festa Major Petiota al Doc. Mascaró...

Dilluns no me'n recordo, però sí que me'n recordo de dimarts, que era #15M i vem baixar amb la Lia. La Gemma no va poder venir perquè estava acabant de construir lo dels Cumulunimbus, i es va quedar a Tiana fent coses. Nosaltres vem arribar a Pça. Catalunya cap a la una del migdfia, vem fer un vóltio per allà i de seguida ens vem afegir amb una gent que estaven fent un enterrament de l'Educació Pública. De cop van dir: "anem cap a la seu del PP a dinar!". Jo ja ho sabia que hi havia aquest acte previst, i no ho vaig dubtar, vem sortir de Catalunya unes 150 ò 200 persones amb 7 ò 8 furgons dels mossos al darrera. "no hay café! pa tanta lechera!!"

Pel camí se'ns va afegir un altre grup nombrós, a part de persones que anaven pel carrer i s'unien a la marxa, i quan vem arribar a la seu del PP, a dalt de tot d'Urgell, també hi havia gent esperant, a part de 4 lecheras més a la porta i  8 ò 9 tancant el pas una mica més amunt. Per sort tot va estar molt tranquil, ningú no va perdre la calma i ens vem fotre allà uns bocates i unes fruites i carmanyoles ben amistosament, tots asseguts pel terra i xerrant amb els del voltant. Érem la Lia, la Tània i jo, però de cop també érem el noi aquell i l'altra noia i aquella senyora amb qui xerràvem, i qualsevol persona amb qui ens trobàvem...

Després de dinar vem enfilar Diagonal amunt cap a les torres de La Caixa, Mordor, seguits en tot moment per l'enorme i desorbitat desplegament policial que ens envoltava, ja érem unes 400 ò 500 persones, i pel camí anàvem creixent. Vem arribar a Mordor i no va caldre gaire cosa, estar allà, xerrar, tal, i el Juicio! Judici als Culpables i màxims beneficiaris de la crisi. Culpables! Caixolada! Vem repicar una mica i es va decidir tornar l'endemà a les 8h del matí a fotre tot un dia sencer de #caixarolada a #mordor

Jo al matí no vaig poder baixar perquè havia de fer coses a Tiana, però a la tarda vaig anular un assaig que tenia de lo del karaoke i vaig tirar cap avall. Vaig arribar a Mordor que ja portaven 10h de caqixarolada contínua, vaig començar a repicar, i quan portàvem unes 12h30' vem parar per fer assamblea.

Me'n recordo que des d'aquell dia es va convocar una caixarolada diària a les 17h.

L'endemà tenia assajos del cabaret que muntàvem pel dia 26/maig a la Sala Albéniz, i divendres també. A primera hora del divendres tarda vem anar amb el Señor a la reunió amb la Eva del Parc Sadaru, i en sortir d'allà em vaig acostar a les torres. Que bé poder repicar un parell d'hores... Ladroness!! lladres i assassins de merda!! fills de puta!!!

Llavors vaig anar cap a l'estadi Olímpic, que tocava el Bruce i a mi m'havien regalat l'entrada pel meu cumple!! viennn!!

El Bruce com sempre va estar immens, ho va fer molt bé i estava molt pallasso, molt animal, es notava que cada dia en sabia més...

El cap de setmana vem fer un parell de bolos amb els Mabsutin Fikum, a l'escola La Pau de Barcelona i a Mataró, i encara vem passar per Igualada a fer unes panxes pel 15è aniversari del Teatre de l'Aurora...

quin cansament!!

però ara per fi havia pogut descansar unes estones, aprofitant la Lluna Nova amb eclipse de Sol a Gèminis, i estava preparat per tornar a lluitar cuánto antes... i me'n moria de ganes, claro...

Vamosss!!!

doncs poca conya, sí, perquè havíem arribat ja al mes de maig del 2012 i la cosa es calentava per moments...

A la gent se li estaven inflant molt els ous, els ovaris, i tot lo que es pogués inflar en front de l'exauriment de la paciència provocat per la cada cop més clara manera d'actuar dels cabrons esclavitzadors que contolrolaven aquell món...

quin descaro!!

però per sort les persones ens n'adonàvem i n'érem cada dia una mica més conscients, i a cada moment hi havia més i més gent que s'estava començant a cansar d'aquell tot plegat...

mentrestant jo havia tancat un mes d'abril prou curiós, en el que a més havia aconseguit la mitjana de pixades més alta de tots els mesos d'aquell any: 9,53! amb un total de 286 en 30 dies, primer cop que superava la mitjana de 9 (el mes anterior havia sigut de 8,5) i ara l'havia pujat a una més per dia, deunidó, amb el total anual a 1042...

no havia inclòs encara cap imatge ni video en cap dels escrits d'aquell any, però per alguna raó me'n recordo que aquell dia vaig animar-me a compartir un video d'un dels bolos del dia del meu aniversari, que em van fer una sorpresa al final de l'actuació:

de cop el Fàcil se'n va anar
va ser molt de sobte, i molt dur, perquè tot just havíem sortit amb la Gemma tots tres a comprar berenar i pa, uns melindrets si n'hi havien, i sinó madalenes i un pa de pessic i un donut de xocolata...
quina llàstima, perquè just semblava que podia aguantar molt més, el Xiviterus, en aquell moment en que ja s'havia acabat l'hivern i havia aconseguit superar tots els freds d'aquella temporada, sí, semblava que ara que s'acostava el bon temps i la primavera encara podria estar-se amb nosaltres una bona temporada més, però al final va arribar el seu moment d'aquesta manera tan extranya i així va ser, mai no se sap què passa o què pot passar ni per què, perquè és que és així, ara el Fàcil ja no està per aquí caminant i venint a dir-me coses, ha tornat a la terra, amb la Gran Mare, i s'ha endut amb ell un petit trosset de cada un dels nostres esperits, que l'acompanyaran per sempre, i al mateix temps ell també està aquí amb nosaltres, en nosaltres, i jo sé i sento que sóc ell i sóc molt ell, i el noto aquí ara mateix amb mi menstre escric això tot just dos nits després d'haver començat a dormir sense ell aquí al sofà on escric aquestes lletres...
t'estimo Fàcil!!
sempre amb nosaltres,
en Fàcil Intrèpid Impronit
Lord Bàsil de Wàssex i Racó Bo
i Xiviterus dels Xivitòistres onta els n'hi hagin...
Gràcies Xivita, mils d'amor...
aúpa!

Lord Bàsil, Lord Bàaasil...
I want to say Lord Bàsil to your Bàsil
Lord Bàsilers
to you...

fins ara amic!!!
t'estimo

uau!! ja havíem tornat del Liban, i déunidó...

quantes vivències, emocions i conexions...

me'n recordo que encara no em veia gaire capaç d'explicar gaire res així amb paraules escrites i tal...

portava 975 pixades, i lo curiós, o una curiositat que em semblava ben curiosa, era que quan pixava i pensava amb quantes en portaqva, sempre pensava quatrecentes (i algo) i no noucentes... 

que raro

havia sigut st,. jordi c lar, i sense temps d'arribar gaire ni assajar vem fer dos bolos de la llgenda, con los mortimers, claro, a les franqueses del vallès---

la gemma va arribar del palau robert i va anar fins al parque am el Fàcil, jo de mentres l'ersperava i esc rivia a l'ordenyador...

aviat hi tornaria!

ç

vem arribar al Liban bastant tullidets, però les maletes no havien tingut temps de pillar el segon avió, per lo que vem suspendre, o ajornar, les primeres actuacions.

vem descansar bé una nit sencera, i l'endemà uns van anar a l'aeroport a veure si podien recuperar l'equipatge, mentre l'Uri i jo restavem al Yara Palace de Tyre fent una mica d'oficina i en stand-by

començàvem a ser-hi, però encara no del tot

a la tarda, si tot anava bé, havíem de començar els bolos, jo em reconeixia en ple síndorme d'abstinència, més de 24h sense fumar cap substància de les preferides...

what a place, this Leebanon!!

bueno, ja estàvem a punt a punt de marxar cap al Líban

aquella setmana hi havia hagut la mani de la vaga general del 29/març i me'n recordo que aquell dia vaig dinar un bistec amb patates amb la Gemma, la Lia, la Sipuca i el Fàcil. Boníssim!

després vem baixar a Barna i deunidó com estava de liadeta la cosa, la Gemma i jo ho vem fer molt bé i després vem tornar cap a casa, cap a Tiana

últims assajos i preparativos para el viaje, i venga!

ja m'havia fet la bossa i teníem tot l'equipatge empaquetat i a punt, l'avió sortia a les 06h25' de Barna i fèiem escala a Roma, per arribar a Beirut a les 15h05' del diumenge 1/abril del 2012

sí, estava una mica nerviós, clar, però de ganes, més que res, i sobretot de venga...!

m'acabava de fer la revolució solar, perquè segons els plans faria els 35 allà, potser a Beirut, però a veure...

lo que sí que sabia era que completaria la 35ª volta al sol el dimecres 18/abril a les 18h15' (fos on fos)

unes respiracions, calma, i endavant!

bon viatge jovent!!

i... AÚPA!!!

hòstia, per fi va ploure una mica...!
jo no recordava que hagués plogut gaire, per no dir gens, en tot el que portàvem de 2012, tot i que em sonava que havia nevat algun dia...

la veïna em tornar a venir a dir que si havia engegat l'estufa, i que no la podia engegar perquè li arribava el fum, però era un dia de pluja! no crec que estigués prenent el sol, i les finestres ja les podia haver tancat, no sé, jo vivia en una cova, per definició humida i encara més amb l'aigua que queia del cel, a part de que el Fàcil estava prou gran com per haver d'aguantar els freds i les humitats, i a sobre tampoc podia enxufar una estufa elèctrica perquè la instal·lació de la casa no ho resistia, i estàvem pagant casi 1000 € de lloguer...

en fin, vaig tancar-me a la cova i vaig respirar...

sí, havíem entreat a la primavera, però encra havia d'arribar la Lluna Nova, que seria l'endemà, i amb Urà i Mercuri a tocar...

jo havia estat el dia abans a la tarda a Can Matas amb el Jsu gravant unes bulerías pel Salva de l'Institut del Teatre, i deprés havia anat a veure el barça guanyant 5-3 al Granada, el dia que el Messi va superar al César com a màxim golejador de la història del F.C. Barcelona, por supuesto con un hat-trick. El Madrid estava ara a 5 punts, tot i que encara havia de jugar aquell vespre a cal Vilarreal.

i ja només em quedava una última míssion abans de poder-me concentrar exclusivament en el Líbano, era el concert de presentació del disc de Cirkucho's Band que havia de fer el següent dissabte a Terrassa.

prenia un te de xai que la remeiera en cap del clan havia preparat, i mentrestant fumava un cigarret d'embolicar de Natural American Spirit

bones sensacions

vaia power l'Ayla...

"(...) Entonces, al pensar en ello, comprendió que todos los habitantes del poblado estaban heridos y enfermos. Quizá no fuera tan extraño que Ayla supiese cómo manejar la situación. (...)"

sí, me'n recordo, vaia reflips...

just quan escribia això em va trucar el Marci dient que vindria a dinar, que si pillava coke i patates o algo...
quin dissabte, lo Xibviterus prenia el sol assegut allà al meu costat, potser hauria de dir ajagut de fet; la Lia que acabava d'arribar de la Yeho va anar a casa la Natàlia a fer una canyeta, la Gemma era a Barcelona treballant al Palau Robert, jo havia tornat a plorar aquell dia llegint el llibre de l'Ayla, i em penso que des del primer que no havia tornat a plorar, que bé...

m'havia trucat la Montse dient que passaria a veure el Fàcil al cap d'un rato, però que primer havia de passar per Sant Adrià...

hi havia un festín a cal Magí Canas, un altre guateque de calçotam i possible festival, jo escoltava música de jazz amb els meus auriculars de l'i.pod, Charles Mingus priemer, i després Bill Evans...

feia sol

de cop em podia passar molt fàcilment que no recordés casi res de les míssions que havia estat fent, potser espressament me n'oblidaba, i llavors...
no sé

a veure, sí, vem fer el bolo de Señor, Señor! al centre cívic del Parc Sandaru, d'això me'n recordo, i llavors la següent setmana és on hi ha el buit aquest, encara que sé que vaig estar en una encerrona amb els Cirkucho's en un festival que es feia en una okupa, la nave especial, i crec que dic encerrona perquè de tots els números de circ de la gala van haver-hi 0 artistes que volguessen música en directe.
Impressionant, sí...

Un dimecres vem baixar a Barna amb el Jsu i el Maus, a casa la Zoe Valls, que projectava el curt que havia gravat: El Mudisme de l'Oracle, molt guai.

De mentres jo seguia llegint les ventures i desventures de l'Ayla i el Jondalar atravessant les Llanuras del tránsito, i just el dia que no vagi anar a una reunió de Taaroa en el llibre em va aparèixer un personatge (dolent, concretament) que es deia Attaroa.
no words

El Sotracs es va obrir un facebook i anava ben disparat amb tots els trigonazos de terra que estaven havent-hi abans d'acabar l'any, abans d'entrar a la primavera...

i lo que ara sí que ja venia i s'acostava ràpidament, i cada cop nérem més conscient i ho teníem més present, era que marxàvem al Líban. Ja teníem els bitllets pel dia 1/abril, i la tronada seria el 21, tres setmanetes per aquells trossos de planeta...

bones ganes en teníem, i tant...

però lo millor de tot és que tenia una nòvia que si durant el dia volava molt li agafava xinglot (al vespre, per exemple)
Gemma... guapa...
hola...

es va acabar el febrer, aquell any amb un dia més de regalo (vien! extra!!), i havia començat el març...

vaig fer recompte de pixades, i l'increment de percentatge era esfereïdor: havia aconseguit fotre 252 pixades (14 més que al gener) en un mes que tenia dos dies menys, el que em donava una espectacular mitjana de 8,69 pixades diàries en un mes de febrer que havia rebentat el meu propi récord d'11 (aconseguit i conservat des de l'1 de gener) establint la nova xifra a superar en 14.

en el total portava ja 493 pixades quan vaig escriure això, i la mitjana global era de 8'1 per dia
poru bé

pel que fa a les altres coses també prou bé, i deunidó

prou bé per exemple perquè havia estat per Sitges amb la mafia chilena, gravant el disco amb els Cirkucho's, però de seguida vaig saber que això només era la tapadera, la maqnsión del Quentin a les hills del Garraf, amb xurri passejant-se inclosa, tot preparat per l'intercanvi, tot i que jo no vaig arribar a veure els russos per enlloc, i de colombianos, iranís i mejicanos ni rastrol, ni por asomo, mientras Carlos, el peligroso capo, caminaba tranquilo y fumaba sin demopra y a placer...
però bueno, molt bé, la gravació va anar prou bé i a partir d'allà vaig poder-me concentrar casi de ple en el bolo de Señor señor que teníem el següent diumenge.

i deunidó, pèrquè llavors, el 29/febrer, vaig baixar a Barna, que hi havia la manifestació per una educació pública i de qualitat, manos arriba, esto es un atraco! menys policia i més educació!! fills de sa puta mare quina manera de repartir hòsties, els putus horcos de merda!! volia fer una crida al sentit comú, a la desobediència conscient i coherent a les ordres i lleis absurdes, volia que els individus humans que pel que fos eren policies penjessin la placa i es manifestessin per un altre tipus de societat, de sistema, no hi havia cap diferència entre l'època del franquisme i l'actual, en que els de dalt imposaven els seus designis i caprichos a través de la violència i les hòsties, i els que s'estaven queixant no podien ni tirar un ou perquè els mitjans de comunicació se'ls hi tiraven a sobre i acusaven tot el moviment de ser violents, la única notícia era que hi havia hagut violència, però de la violència LEGÍTIMA de la policia casi ni se'n parlava, era normal, fins i tot aquell dia havien absolt o vist per sentència o no sé què els resaponsables de la massacre de l'any anterior, el 27/maig a Plaça Catalunya...
quin descaro!!
ei, potser sí que hi havia una diferència amb el franquisme: cada 4 anys podies fotre un paperet en una urna...
i tant!!
gràcies!!
y que se uva la pudra!!

S'acostava la Lluna Nova i havia acabat una setmana bastant intensa de míssions vàries i diferents.

Després del bolo de Sussis a Montgat i el Señor Señor de 9 Barris per Nicaragua va venir l'adebacle de Banda Los a St. Esteve de Palautordera el dijous, al bar Gessamí, on vem quedar molt contents...
Vale que potser la part musical a vegades va trontollar una mica i algun cop ens havíem de retrobar en el tempo i tal, però jo me'n recordo que vaig estar molt content d'haver fet les meves poesies de versió del Goku i l'Arale i tal, i després a la segona part la Rosa sencera, i lo de la Bíblia que s'empalmava amb A Marte, quiero ir a Marte, i també english amb panxes, i a tope, venga!!

Llavors, ràpid, corre, un altre cop canvi de xip, el dissabte teníem doblete: a les 18h30' l'animació infantil del carnaval de Tiana, que va anar prou bé, i deprés ràpid cap a Badalona que a les 20h30' havíem d'actuar al festival Aúpa Pau de recollida d'aliments i tal pel banc d'aliments.
Vem ser els Uapapua i vem cantar alguna cançó del Pau, clar, però també el Mola Més, l'Hi Nyika, He cunagut una Nena, i la del Maus del quinto chakra, la del Llull dels cavallets de mar, sempre juguen, a la platja...

Bestial

I llavors a descansar una mica, que les míssions no havien fet més que començar i havíem de seguir escoltant per convertir-nos en elñ que havíem de ser...

visca els de la Gència!!

hòstia doncs quines casualitats amb la internet!
vaig estar més de mitja hora escribint tonteries i suposo que per això no m'ho va guardar ni publicar ni res...
que extrany, i mira que havia parlat de coses i coses...
i llavors se'n va anar la llum, sort que tenia la bateria posada a l'ordenyador, però igualment estava claríssim, no havia de prendr'm-ho tan en sèrio, i ho vaig entendre i acceptar.
potser més tard miraria de trobar lo que havia perdut, però tenia masses esparances, no...
en fin, me'n recordo sobretot de que d'algunes coses no me'n vaig enrecordar i d'altres potser sí, però vaja, que és igual, està claríssim, estàvem al 2012 i tot estava començant a fallar, o com a mínim a comportar-se de manera extranya, potser podríem dir...
Ah!!
malditos!
tot lo que vaig poder recuperar, mireu:

hòstia com hi nàvem amb el 2012...
no sé per on anàvem...
vaig anar a mirar el foc un moment, un tronquet més a les brases i venga!

Ja havíem entrat a la nova era, feia pocs dies (el 3/febrer) Neptú havia ingressat a Peixos, tancant així la fase d'introducció del canvi d'època; fase d'introducció que havia començat al 2008 amb l'entrada de Plutó a Capricorn, i havia continuat després amb l'entrada d'Urà a Àries i la conseqüent e incipient quadratura amb Plutó, que havia de ser exacta en dues ocasions aquell mateix any: el 24/juny i el 19/setembre.

Ara, amb l'entrada de Neptú a Peixos, els tres llunyans ja estaven als signes on serien durant la pròxima i decisiva dècada.

Mentrestant nosaltres, els humans, havíem seguit fent coses i coses, movent coses amunt i avall com casi sempre.

Vem estar de traslladu, enllestint la mudança de la Gemma, que ja s'havia instalat a casa, tot i que encara havia de seguir baixant a Barna alguns dies... però després tornava!

I seguíem acabant de posar les coses a lloc, li havia donat l'últim fortecor al Fàcil aquell mateix diumenge, quan encara van caure algunes volvetes de neu a Tiana, i vem fer un dinar a casa amb la Montse, l'Abel i la Jas.

La Lia va tornar de la Vall d'Aran, on va estar a casa l'Isaac amb el Politus i el Jsu, disfrutant de les nevades i les gèlides temperatures de la onada siberiana de fred que aquell cap de setmana havia arribat a les nostres terres.

Vaig continuar descansant i dissimulant unes quantes estones més, amb l'esperança que els de la Gència quedarien bastant contents amb tot el treball realitzat, i mentrestant nosaltres, els humans, no paràvem de fer coses.

Tenia algunes míssions vàries al davant: un bolo de Susis & the Waitlords a Montgat, a la Sala Pau Casals de la Biblioteca Tirant lo Blanc, després una entrada de Señor Señor! en un cabaret de circ per Nicaragua que feien el diumenge a Nou Barris. La setmana següent tenia bolo amb la Banda Los a St. Esteve de Palautordera, i també havíem previst alguns assajos; i pel 18/febrer estàvem preparant una animció infantil pel Carnaval de Tiana i una aparició amb en Pau al festival Aúpa Pau de Badalona, que seria el mateix 18/febrer al vespre, i on ens presentaríem amb el nom de Uapapua.

no va estar gens malament, el gener...
la majoria de la gent encara feia bromes i s'ho prenien bastant en guassa, haha, sí, el 2012, s'acaba el món i tal, hahaha...
bueno
vale
me'n recordo que vaig acabar el mes de gener amb un total de 238 pixades, el que em donava una mitjana de 7,677419355 pixades al dia...
no estava malament, contant que el dia 1 ja n'havia fotut 11, però sabia que la mitjana no seria tan elevada... sí, vaig començar fort, clar, 11 amb un sol dia...
i el pla que tenia era de seguir contant les pixades, amb la idea de fer un altre recompte l'últim dia de febrer, i llavors fer una mitjana total de tot l'any i una altra concreta del propi  mes...
però el febrer tot just començava, més valia no precipitar-nos, recordo que quan vaig escriure això portava ja 241 pixades, o sigui que en un sol matí n'havia pogut fotre 3, i sense picar-me, recordant sempre que la idea inicial era fer un recompte objectiu sense que em posseís l'afany humà d'intentar-ne aconseguir quantes més millor, motivat per les inútils i absurdes estadístiques...
però el febrer tot just començava, l'Edu ja havia marxat de viure a Can Rajoles, o Clan Rajoles, com li deia ara la Lia, posseïda pels llibres de l'Ayla que s'estava llegint... Aquell matí plovia i la Sipuca, de la Llar de la Sipuca, havia estat a la Llar del Fàcil tot el matí, amb el Fàcil i un servidor, allà tots tres fent resss...
però el febrer tot just començava, l'Edu ja havia marxat de viure a Can Rajoles, després d'una molt bona paella (bastant tranquileta per cert) que havia fet el dissabte abans, i ara esperàvem que ens arribés la noia.
Ja havíem fet un viatge de caixes i tal amb el Jsu, amb la seva furgo, i la idea era que el dijous ja portéssim el llit i una estanteria i algun altre moblet i tal, i que la Gemma ja s'instal·lés i es quedés a viure amb nosaltres aquí, a Tiana, a Clan Rajoles, al 2012...
guapa!

havia estat fluïnt de puta mare tota la setmana, la descomprensió havia anat molt bé i em trobava molt millor, sí, me'n recordo, i tant...
em vaig aburrir bastant, m'ho vaig passar molt bé, calmant-me i acostant-me a un ritme molt més lent de tot...
ja m'havia acabat el llibre de l'Asimov d'en Jordi, del gener del '92, i per fi em vaig començar les Llanuras del Tránsito, el quart de l'Ayla i tal...
volia tornar a venir, però ja m'agafaven coses de temors de bloquejos i tal, i no sabia si exigir-me més o relaxar-me i permetre'm no dir res
un clàssic, vamos...

Hòstia per fi!
Ja havíem fet el bolo de l'Una D'osTres, i vaia pes que ens havíem tret de sobre...
Sí, va ser una producció bastant feixuga, hi havia poques ganes, en general... però per sort al final el bolo va anar molt bé; bueno, tot lo bé que podia anar... i fins i tot vem aconseguir disfrutar-ho i passa'ns-ho tan bé com vem poder...
L'endemà jo havia tingut l'últim aullido d'aquesta fornada de marató, el bolo de La Mà de Taaroa a Tiana, i tot i que feia temps que no l'havíem fet, i a més al final en comptes de tres assajos n'havíem fet només dos, perquè un el vem acabar ajornant (en el que finalment va ser "suspenent"), però com deia tot i així no va estar gens malament, molt rapidets i per feina, uns 35' minuts de bolo, i venga, que nos vamos!
thank you, thank you people, and thank you all your shoulnest...
Que guai, perquè llavors vaig poder descansar un parell o tres de dies de descompressió abans de tornar-m'hi a posar a tope...
Seguia llegint-me el llibre de l'Asimov i ja li havia dit a la Montse que em podia pillar el quart de l'Ayla en castellà, perquè li havien dit que fins a la primavera no existiria en català, i posats a fer, traducció per traducció, si l'havia d'entendre igualment, i sabent que de seguida m'hi acostumaria, vaig dir que no podia esperar tant, no em veia capaç d'aguantar fins a la primavera sense saber res de nou de l'Ayla...
Me'n recordo que aquell dia havia vingut en Jordi a dinar, també l'Abel i la Jazz, i la Lia i jo clar, i la Sipuca i el Fàcil...
Hòstia que fort!
quina cosa més rara...
ningú que el conegui s'ho creuria, però el Fàci va mossegar a la Juditheta a la cara.
Va ser el diumenge a la nit, molt raro, lo Xiviterus ja estava al seu lloc, a la manteta, a punt de dormir i tal, i la Judith que va a fer-li un petó de bona nit i el Fàcil nyac!
la noia porta dos forats a la barbeta, i clar, lo fort és que és molt extrany, potser el gos ja s'estava a punt d'adormir i estava com mig somiant o algo, i va notar algú allà al costat i es va espantar i va respondre així, com instintivament, clar, perquè és que no s'entén...
En fin,
Per sort la Juditheta està molt forta i no va perdre l'enegia, tot i el cachalassu, i clar, la Montse també estava bastant afectada...
així va ser que una setmana abans de fer els 13 anys el Fàcil va tornar a venir a viure amb mi, ara ja de forma definitiva i definitivament, a Can Rajoles.
Ah, per cert, l'Isaac seguia per Suïssa o Àustria o no sé on, que fort...

Ja només faltava un dia per l'estrena de l'Una D'osTres, que havia de ser l'endemà. Havíem seguit baixant al Forum als dematins en un clima d'ambient bastant enrarit, per no dir enterbolit, però normal i bastant ben entès.
També havia anat algun dia a Sant Cugat, al garitu dels sogres del Mudito, a fer algun assaig del bolo de La Mà de Taaroa que teníem el diumenge següent.
Sí, me'n recordo, també havia estat actuant a Barcelona el diumenge anterior, amb el Señor, el Denguito, amb una entrada clàssica de Señor, Señor! (monocicle i panxes) en un homenatge al pallasso Totó que feien a les festes majors del barri de Sant Antoni.
Ja m'havia acabat El Planeta de los Simios, i extranyament, per no dir curiosa, me n'havia començat un altre de com de ciència ficció: El Sol Desnudo, de l'Isaac Asimov. Me'l vaig trobar el matí que necessitava començar algo, en sortir del labavo, allà a l'estanteria del passadís, la portada ja em va cridar, i l'obro i veig que diu: Jordi, gener 1992
!!
O sigui, de mon pare, en Jordi, comprat al Pryca (suposo que de Sant Adrià) just ara fa 20 anys, 645 ptes.
Ja hi vaig!

Vaig estar a Barcelona, a casa la Gemma. Als matins havia seguit baixant al Fòrum i una de les tardes em vaig quedar a Barna. És una ciutat, allà, al Poble Sec, al pis del 3r2ª on encara vivia, al costat de l'Institut del Teatre. Dels assajos del matí no en parlaré. Vale.
També havia estat caminant, i me'ncantava.
I va haver-hi una trobada de clans a Can Boter, pel cumple del Joansu, que coincidia amb un Osasuna-Barça de Copa. 1-2 (4-0 a l'anada) i classificats, a quarts ens trobaríem amb el Madrid.
Ah, també vaig veure una película un d'aquells dies, Retrato de una Dama.
I havia anat a visitar al Fàcil i a la Montse, lo xiviterus estaba bastant xungai, per no dir cachaladillu....
Jo ja havia superat les 100 pixades aquell matí mateix, i l'endemà tenia un dia tranquil de relax i descans físic, mental i corporal...

No vem perdre massa temps amb tonteries perquè de seguida començàvem amb noves míssions recuperades: per una banda l'Una D'osTres, que aníriem a assajar tots els matins a la Central del Circ del Fòrum durant 2 setmanes; per l'altra m'havia de començar a preparar per la Mà de Taaroa que també hauria de representar, fer, al cap de pocs dies.
Havia estat llegint i fumant alguna estona, però seguia portant de cap lo de crear i vaig decidir fer-ho, vaig començar això d'aquí, un altre cop alguna espècie de diari, perquè a més m'acabava de llegir Dracula, que està tota escrita amb diaris i cartes i tal, i m'havien tornat a agafar ganes...
vale va, doncs també ho faré aquí això, aniré escribint els llibres que em llegeixo durant l'any
ei, va surt d'aquí que els hi volia explicar allò
un moment, si's plau
Dracula ha sigut el primer, sí, perquè ja me'l vaig acabar al 2012.
Potser també puc apuntar les pelis que veig, ahir vem veure La Vie en Rose o algo així, que era la vida de la Edith Piaff, bestial.
Avui a la tarda he vist Dracula de Bram Stoker, la bona del Francis Ford Coppola, que he vist que era del '92, o sigui que aquest any ja farà vint anys que la van fer
clar, com que m'acabava d'acabar el llibre...
vale, molt bé, però ara deixa'm que jo segueixi explicant lo que deia
vale
a veure, que deia?
ah, sí, que havia pixat ja 80 vegades amb lo que portàvem d'any!
no sé si ho havia comentat que aquesta era una cosa que feia al 2012, i tant, contava les vegades que pixava, i aquell dia ja en portava 80, i a més havia parat de llegir el llibre que m'estava llegint just a la pàgina 80. Bonica coincidència. Pel poder del 8 i el 0!
Era El Planeta de los Simios el llibre, sí, me'n recordo...
i tant, seguia creant!

M'ho vaig passar molt bé aquell cap de setmana, sí, me'n recordo.
Havia estat a Terrassa amb la penyita del Tub d'Assaig, que cel·lebraven la 5ª edició del Cabaret de l'Any, la gala de circ de nadal de Terrassa.
Jo era un dels músics de la banda, Cirkucho's Band, i tocava la bateria. També tenia una aparició a pista, una entrada a saco en solitari mentre demontaven el cable, els hi fotia un rollo amb inglès i els hi feia fotre uns crits i després panxes a muerte, i venga!
M'ho he passat molt bé, sí.
Com el dia 5, que vaig estar a Rubí de cavalcada; jo era un dels ajudants dels reis, els carboners, i anàvem amb uns carros de ferro immensos amb uns gossos grossos penjats que també semblaven cavalls, i a vegades et tocava empenyar pujada amunt i de vegades vas a dalt de l'estructura fotent-te un baño de masas. Delirios de grandeza, depresión, ansiedad...?
I clar, veníem d'acabar la 11ª temporada de Jisàs de Netzerit, o Capítol 0 de la Guerra de les Galàxies.
M'ho he passat molt bé aquest any amb les nadadales.
Utilitzo màscara tres cops: primer al començament de tot de l'espectacle, quan li entrego la bóbloe al Pau com a Frank Einsetin. Després en el moment del pollo amb el Tony Clifton desfaçadíssim i disfrutant-lo a saco, i ja casi al final de l'espectacle quan apareixo de dimoni, tercera màscara del bolo.
En la resta de moments, quan no porto cap màscara concreta, sinó que vaig amb la meva cara mateixa tal qual, he estat pensant i crec que bàsicament podríem dir que el bolo el fa el peshosho, que va atravessant uns estats bàsics de forma cíclica i universal, o eterna:
- ho intenta fer bé
- s'emociona
- s'quivoca
- ho soluciona
- continua endavant,

(el temps no para mai...)!