de cop el Fàcil se'n va anar
va ser molt de sobte, i molt dur, perquè tot just havíem sortit amb la Gemma tots tres a comprar berenar i pa, uns melindrets si n'hi havien, i sinó madalenes i un pa de pessic i un donut de xocolata...
quina llàstima, perquè just semblava que podia aguantar molt més, el Xiviterus, en aquell moment en que ja s'havia acabat l'hivern i havia aconseguit superar tots els freds d'aquella temporada, sí, semblava que ara que s'acostava el bon temps i la primavera encara podria estar-se amb nosaltres una bona temporada més, però al final va arribar el seu moment d'aquesta manera tan extranya i així va ser, mai no se sap què passa o què pot passar ni per què, perquè és que és així, ara el Fàcil ja no està per aquí caminant i venint a dir-me coses, ha tornat a la terra, amb la Gran Mare, i s'ha endut amb ell un petit trosset de cada un dels nostres esperits, que l'acompanyaran per sempre, i al mateix temps ell també està aquí amb nosaltres, en nosaltres, i jo sé i sento que sóc ell i sóc molt ell, i el noto aquí ara mateix amb mi menstre escric això tot just dos nits després d'haver començat a dormir sense ell aquí al sofà on escric aquestes lletres...
t'estimo Fàcil!!
sempre amb nosaltres,
en Fàcil Intrèpid Impronit
Lord Bàsil de Wàssex i Racó Bo
i Xiviterus dels Xivitòistres onta els n'hi hagin...
Gràcies Xivita, mils d'amor...
aúpa!

Lord Bàsil, Lord Bàaasil...
I want to say Lord Bàsil to your Bàsil
Lord Bàsilers
to you...

fins ara amic!!!
t'estimo

uau!! ja havíem tornat del Liban, i déunidó...

quantes vivències, emocions i conexions...

me'n recordo que encara no em veia gaire capaç d'explicar gaire res així amb paraules escrites i tal...

portava 975 pixades, i lo curiós, o una curiositat que em semblava ben curiosa, era que quan pixava i pensava amb quantes en portaqva, sempre pensava quatrecentes (i algo) i no noucentes... 

que raro

havia sigut st,. jordi c lar, i sense temps d'arribar gaire ni assajar vem fer dos bolos de la llgenda, con los mortimers, claro, a les franqueses del vallès---

la gemma va arribar del palau robert i va anar fins al parque am el Fàcil, jo de mentres l'ersperava i esc rivia a l'ordenyador...

aviat hi tornaria!

ç

vem arribar al Liban bastant tullidets, però les maletes no havien tingut temps de pillar el segon avió, per lo que vem suspendre, o ajornar, les primeres actuacions.

vem descansar bé una nit sencera, i l'endemà uns van anar a l'aeroport a veure si podien recuperar l'equipatge, mentre l'Uri i jo restavem al Yara Palace de Tyre fent una mica d'oficina i en stand-by

començàvem a ser-hi, però encara no del tot

a la tarda, si tot anava bé, havíem de començar els bolos, jo em reconeixia en ple síndorme d'abstinència, més de 24h sense fumar cap substància de les preferides...

what a place, this Leebanon!!